Vaig iniciar la carrera amb l’objectiu de dedicar-me a ajudar a les persones, i crec que no hi ha millor manera de fer-ho que des d’un centre d’atenció primària.
Les pràctiques als centres d’atenció primària són de les més esperades de la carrera. Mai abans hem tingut l’oportunitat d’estar en contacte amb l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, i crec que per a la majoria dels estudiants resulta una experiència molt reveladora.
Des de l’hospital, moltes vegades es reben missatges negatius vers l’especialitat de Medicina de Família, on en la majoria d’ocasions es té una mala percepció del criteri mèdic i de la professionalitat dels metges que la duen a terme. Això fa que la majoria de nosaltres iniciem aquestes pràctiques amb poques expectatives o amb certa por de sentir el rebuig que des d’altres especialitats hospitalàries ens transmeten. Tot i així sempre queda la curiositat i intriga de saber com serà en realitat aquest món. És evident que es tracta d’una dimensió diferent, d’una forma especial de viure la medicina, i des de la meva pròpia experiència, és el que dona sentit a la nostra professió.
He tingut la sort de poder realitzar les pràctiques al centre de salut del meu poble, Sant Pere de Ribes. Així doncs, he tingut el privilegi de poder anar caminant al CAP, fet que m’ha donat molta qualitat de vida aquestes setmanes. Destacant que es tracta del CAP del meu poble, m’agradaria fer esment sobre el que això implica, ja que a vegades hi ha pacients que són coneguts, inclús familiars.
Crec que en determinades situacions pot ser difícil de gestionar quan acut a consulta un pacient conegut, sobretot si és en un context clínic no gaire favorable. Les experiències viscudes en aquest sentit m’han suposat un gran aprenentatge tant professionalment com personalment.
Fent les pràctiques m’he adonat dels diferents rols que es desenvolupen al CAP, no només a nivell mèdic. Crec que és vital que el pacient se senti ben atès des del moment en què entra per la porta. Això implica una bona atenció al taulell i, posteriorment, a la consulta. Considero que el rol dels administratius és molt important, sobretot perquè són el primer contacte dels pacients amb el centre de salut, i, per tant, m’agradaria recalcar en aquesta reflexió la importància de tenir bons professionals ben formats i amb les qualitats que es requereixen per atendre altres persones, sobretot en el context sanitari.
D’altre banda em sento molt afortunada de ser pacient del CAP de Sant Pere de Ribes, ja que tant l’equip mèdic com d’infermeria i tots els professionals sanitaris que hi treballen (psicologia, fisioteràpia, nutrició i treball social), són excel·lents. A més a més, he tingut la sort de poder anar també al CAP d’Olivella, considerat centre de medicina rural, on he pogut observar les diferències tant de funcionament del CAP com del tipus de pacient. Les diverses activitats que se m’han proposat fer m’han resultat molt enriquidores, sobretot per veure les diferents funcions i aspectes que es treballen des de l’especialitat, que, recordem, és medicina familiar i també comunitària.
Durant les pràctiques m’he sentit molt acollida i integrada amb l’equip dels dos centres, dels quals n'he après moltíssimes coses, i no només a nivell mèdic. Han estat les darreres pràctiques de la carrera, i estic molt agraïda per tot el suport dels professionals, que m’han aconsellat també sobre molts aspectes del futur pròxim i m’han fet reflexionar sobre la importància de la nostra professió. Vaig iniciar la carrera amb l’objectiu de dedicar-me a ajudar a les persones, i crec que no hi ha millor manera de fer-ho que des d’un centre d’atenció primària. Moltes gràcies per mostrar-me la part humana de la medicina i fer que encara estigui més orgullosa d’haver escollit aquesta professió.
Judit Mauri
Estudiant 6è Medicina
Universitat de Barcelona