L’eminent cardiòleg i divulgador científic considera que el repte de la cardiologia es troba en el poder cognitiu del cervell i mantenir una bona salut cardiovascular
“Els problemes cardiovasculars s’originen al cervell; per tant, utilitzar el cervell per a fer el canvi cap a hàbits de vida saludables és la millor forma de prevenció”, ha assegurat el doctor Valentí Fuster, un dels cardiòlegs més prestigiosos i alhora ferm promotor de la salut cardiovascular. La conferència Cardiologia del segle XXI. Imatges del cor i del cervell, pronunciada pel Dr. Fuster, ha omplert aquest divendres la sala d’actes de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) en un dels esdeveniments commemoratius del seu 50è aniversari.
Segons el director mèdic del Mount Sinai Medical Center de Nova York i director del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) de Madrid, “hi ha una relació molt directa entre set factors de risc –obesitat, pressió arterial alta, diabetis, colesterol elevat, dieta inadequada amb excés de sal, sucre i greix, sedentarisme i tabac- en el camp cardiovascular que afecten la microcirculació cerebral i les artèries, que ara podem veure gràcies a les tecnologies de la imatge i la intel·ligència artificial”.
És per això que “aquests set factors de risc que afecten les grans artèries també afecten les artèries petites del cervell, contribuint a la malaltia degenerativa senil”, ha alertat el cardiòleg. “Ens hem oblidat de mantenir una bona salut abans d’arribar als 40 anys, i realment l’impacte durant les primeres dècades de vida és decisiu”, ha puntualitzat.
El Dr. Valentí Fuster ha insistit en què, si es vol tenir impacte en salut, cal incidir en els infants: “sobretot dels 3 als 6 anys, quan tenen molt pocs centres cerebrals”. “Els conceptes que emmagatzemen en el cervell els acompanyen tota la vida, tenint impacte decisiu quan són adults”, segons el Dr. Fuster, que ha insistit que, des de la primera infància, han de conèixer com funciona el seu cos i cor, la importància dels hàbits saludables i de practicar activitat física, i saber com gestionar les emocions.
Fuster ha destacat la importància de la prevenció en el set factors de risc principals de la malaltia cardíaca i la degeneració neuronal: “Els factors de risc es poden modificar, però es poden re-educar. Com a metges, no ens hem de frustrar i tornar-ho a intentar. Si incidim en els pacients en què cal evitar els factors de risc per evitar el poder cognitiu del cervell, estem tenint més èxit”.
Un dels eixos de la conferència ha sigut l'estudi previ a l'aparició de la malaltia: “Hem treballat molt en la malaltia, però coneixem poc sobre què és el que manté una persona amb bona salut” i “La malaltia cardiovascular és silenciosa; ens hem oblidat dels primers 40 anys de vida i només ens hem preocupem quan arriba el primer infart”.
La conferència científica del Dr. Fuster s’emmarca en l’agenda d’actes de celebració del mig primer segle de l’Hospital Universitari de Bellvitge, que es va inaugurar el 8 de novembre de 1972. La podeu recuperar a continuació: