El projecte d’investigació E-SPERANZA sobre Covid persistent, que condueix l’Atenció Primària Metropolitana Sud, fa una crida al sector sanitari per reclutar pacients. En parlem amb Francisco Mera en una entrevista.
Què és la COVID persistent?
L'afecció post-COVID-19 es produeix en individus amb antecedents d'infecció probable o confirmada pel SARS-CoV-2, generalment tres mesos després de l'aparició del COVID-19 amb símptomes que duren com a mínim dos mesos i que no poden explicar-se per un diagnòstic alternatiu. Els símptomes poden ser de nova aparició, després de la recuperació inicial d'un episodi agut de COVID-19, o poden persistir des de l'inici de la malaltia. Els símptomes també poden fluctuar o hi poden haver recaigudes amb el temps. Per als nens, pot ser aplicable una altra definició.
Com es pot identificar? Quina simptomatologia provoca?
És un diagnòstic clínic. A dia d’avui no tenim proves per diagnosticar-la. De fet estem portant a terme diferents estudis per caracteritzar la malaltia i buscar-ne teràpies. Els símptomes més comuns són la fatiga, la dificultat per respirar i la disfunció cognitiva, però també es poden donar altres símptomes que solen repercutir en el funcionament quotidià del malalt.
Quins pacients poden, potencialment, desenvolupar COVID persistent? Afecta tothom per igual?
Veiem que afecta més a dones, en un percentatge del 80% i amb una mitjana d’edat dels 43 anys. És a dir, és pacient jove en etapa vital activa, a qui la malaltia provoca una pèrdua de salut amb repercussió en la seva vida laboral, social, familiar i personal.
A quin percentatge dels infectats afecta?
Es calcula que un 10% dels pacients que s’han infectat per SARS-CoV-2 a dia d’avui tindran simptomatologia persistent. Són casos que en fase aguda són lleus o moderats.
Per què afecta més les dones?
La COVID persistent té un fort component immunitari, s’ha comprovat que produeix auto anticossos semblants als que trobem en malalties immunomediades, lupus per exemple. Les malalties immunomediades són molt mes freqüents en dones que en homes. Creiem que seria un dels motius principals.
Hi ha algun termini de curació?
En alguns casos alguns es curen, però desafortunadament tenim casos de persones que fa mes d'un any i mig que en van emmalaltir i encara tenen símptomes.
Quin tractament té? Quin és el mecanisme d’acció del o dels fàrmacs?
Es fan servir diverses opcions terapèutiques, però cal fer assajos clínics aleatoritzats. Tenim antileukotriens, antihistamínics, ISRS, ús de probiòtics, estatines, antiagregants, ús de la cambra hiperbàrica. Tot es basa a tractar les possibles causes de la persistència: reservoris virals, modular la resposta immunitària, importància de l'ACE2, la disautonomia...
Ets l’investigador principal de l’assaig clínic E-SPERANZA, que s’està duent a terme a l’Atenció Primària Metropolitana Sud. Com s’està desenvolupant?
En aquest moment estem reclutant pacients. Els candidats serien pacients amb dispnea de més de 4 setmanes d’evolució, fins a 1 any, i que no hagin estat ingressats. Fem una crida als metges que trobin candidats amb aquest perfil perquè es posin en contacte amb la Unitat de Suport a la Recerca de l’Atenció Primària Metropolitana Sud a través del correu electrònic secretariausr@ambitcp.catsalut. Estem liderant un projecte d’investigació pioner, caracteritzant la malaltia de la COVID persistent. Hi intervenen els serveis de Pneumologia, Microbiologia, Laboratori Clínic, Immunologia, així com centres d’atenció primària de la nostra àrea sanitària i de Barcelona ciutat.
Quan preveieu que s’acabi?
Aproximadament al juny del 2022.
Quines conclusions espereu treure d’aquest assaig clínic?
La resposta disfuncional immunitària del pacient amb COVID persistent; explicar la causa de la dispnea; la importància de la disbiosi en la gènesis de la malaltia i el benefici de montelukast en la dispnea del pacient amb COVID persistent.
Quin penses que ha de ser el paper de la primària en el maneig de la COVID persistent?
És una malaltia d’atenció primària i n'hem de prendre el lideratge, intervenint en l’assistència i impulsant la recerca. Estem col·laborant amb l’atenció hospitalària, compartint la cerca de resposta i millor assistència per als pacients.
Quines estructures o recursos s’estan desenvolupant a primària i a l'hospital per a fer l’assistència a aquests pacients?
El juny de 2020 es va crear un grup de treball comú HUB-AP amb l’objectiu d’estandarditzar el maneig clínic d’aquests pacients i atendre’ls en tot l’espectre de la malaltia, des dels pacients més greus que han necessitat ingrés en Unitats de Crítics / Semicrítics, fins als pacients amb malaltia més lleu. Vam crear la unitat funcional POST COVID (UFPC), de treball multidisciplinari. La seva característica essencial és la col·laboració dels diferents especialistes per superar, mitjançant la discussió conjunta dels casos, els límits que lògicament té tota especialitat, i que ha de permetre l’assistència ràpida i fluïda dels pacients.
La finalitat de la Unitat és facilitar un ràpid diagnòstic, una correcta classificació i un tractament adequat amb la mínima morbiditat.
Quins són els seus objectius?
L’objectiu principal de la Unitat Funcional és millorar la clínica dels pacients amb símptomes post COVID-19 i aconseguir alleujar la simptomatologia persistent del pacient, minimitzant l’impacte de les seqüeles en la seva qualitat de vida. La natura multidisciplinària d’aquesta unitat permet una millora tant a nivell diagnòstic i abordatge global, com a nivell de tractament.
Els objectius específics són:
- Diagnòstic precoç de seqüeles post COVID-19
- Estandardització de les vies clíniques
- Abordatge interdisciplinari de les opcions terapèutiques
- Potenciar la col·laboració entre diferents nivells assistencials
A l’atenció primària, tenim un grup de treball COVID format per metges de família que fan una valoració integral dels casos que són enviats pels metges i infermeres del territori, i s’avaluen seguint les recomanacions de la guia de COVID persistent del Catsalut. Els casos que necessiten d’una intervenció hospitalària es presenten a l'UFPC de la Gerència Territorial Metropolitana Sud.
Quines recomanacions o consells es poden donar a les persones afectades?
Els hem de dir que coneixem el seu patiment. Que estem treballant per donar el millor servei amb les eines i l'evidència científica que existeix a dia d’avui. Per altra banda, estem investigant les causes que expliquen aquesta simptomatologia, i això ajuda a millorar la seva assistència i a ser més precisos en el tractament.