La crida a totes les infermeres, estudiants d'infermeria, metges i odontòlegs per aconseguir mans per assegurar la cobertura vacunal ha estat un èxit. Entrevistem l'Anna Bou, una de les voluntàries
En una de les visites als cinc punts de vacunació intermedis que treballen a ple rendiment a la Metropolitana Sud, entrevistem l'Anna Bou, infermera d'Urgències a l'Hospital de Bellvitge. L'Anna va començar la seva trajectòria professional l'any 2009 a l'ICO, després de dos anys de treballar a un CUAP.
Formes part del grup d’infermeres voluntàries per donar suport a la campanya de vacunació. Per què has decidit participar-hi?
Des del primer moment hi he estat involucrada, formant part de l’equip que va posar la primera vacuna a Catalunya a la residència de Feixa Llarga de l’Hospitalet. Vaig decidir formar-ne part perquè crec que la societat, en aquesta situació, ens necessita més que mai. El personal sanitari som els primers que volem que tot acabi i que acabi bé. Volem tornar, com tothom, a la normalitat. L'esgotament físic i emocional que hem patit ha estat molt gran.
Sabries dir-me quantes vacunes has administrat?
Sé que he posat moltes vacunes, i alguns dies més de les que em pensava que era capaç de posar. No sabria dir quantes exactament, però podrien ser al voltant d’unes deu mil en el que portem de campanya.
Quina és la pregunta més estranya que t’ha fet un usuari/a?
Les persones, i sobretot la gent gran, en aquests casos poden fer preguntes realment curioses. Un home em va preguntar si després de la vacuna podia menjar de tot i si es podia dutxar. Al principi els usuaris potser tenien més por a la vacunació que a la malaltia. Però s’ha vist ràpidament que la gent té ganes de vacunar-se i fins i tot celebren quan són vacunats.
Quin moment, imatge o sensació viscuda t’emportes d’aquesta pandèmia?
M'emporto aquells moments on la població, en general, ens va agrair la nostra feina i sortien cada vespre a aplaudir als balcons. Però, tret d’aquest reconeixement, malauradament efímer, em quedo amb la solidaritat, el recolzament, la unió, l'empatia dels meus companys de feina en els moments més crítics de la pandèmia, així com haver conegut gent fantàstica en els equips de vacunació. La pandèmia ens ha unit molt a nivell de solidaritat entre companys, en un moment de desconcert per a tothom. Crec que no estàvem preparats per al que ens venia, però que hem sabut fer-hi front i sortir-ne més forts.
Es parla molt de lideratge infermer. Com veus el futur de la professió?
Tant de bo que d’aquesta situació crítica en traguem lliçons que serveixin per replantejar noves estratègies de cara al futur. Hem de deixar de ser invisibles com fins ara. Se’ns ha de valorar d’una forma justa i segurament haurem de continuar lluitant perquè això sigui així, ja que malauradament la gent té poca memòria.
Quina ha estat la teva tasca principal com a infermera durant aquesta pandèmia?
Durant la pandèmia he continuat treballant a Urgències, dins del meu hospital. Els mesos de març i abril de l'any passat tot l'hospital va ser Covid i no hi entraven aquelles patologies greus que estàvem acostumats a rebre. Tot era pacient respiratori. Parar la pandèmia era l’objectiu prioritari.
Quina oportunitat creus que ens deixa aquesta crisi sanitària?
Si alguna cosa ha posat al descobert aquesta crisi és que la sanitat és un sector imprescindible per al bon funcionament de la societat i no tan sols per al bé de la nostra salut, sinó que sense salut l’economia no pot funcionar. Per tant, caldrà que el responsables polítics ho tinguin en compte i destinin els recursos necessaris a un bon funcionament de la sanitat pública, que és la que ha estat en primera línia per fer front a aquesta crisi sanitària.
