El dia 25 de novembre va ser declarat per l’ONU el Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
Aquesta data commemora el violent assassinat, a la República Dominicana, de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, que van ser assassinades per la policia secreta del dictador Trujillo mentre anaven a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència.
La violència masclista és la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. La violència masclista és una greu vulneració dels drets de les dones i un obstacle perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat, tal com recull la Llei 5/2008 de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
La violència és un problema de salut greu que afecta dones de qualsevol edat, condició, cultura i nivell de formació. Els professionals de la salut, i especialment de l’atenció primària de salut ocupem un lloc clau en la prevenció i la detecció de les situacions de violència.
La pandèmia i el conseqüent aïllament en el nucli de convivència, i la menor accessibilitat presencial als serveis, han comportat un increment de l’aïllament de les dones víctimes de violència masclista. Això s’ha traduït en una intensificació del seguiment telefònic d’aquelles situacions amb risc de violència ja prèviament detectades.
Des del treball social dels equips d’atenció primària, contribuïm, juntament amb la resta de l’equip, a l’abordatge de la violència masclista des de la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació.
Els eixos de l’atenció en situacions de violència masclista són: l’anàlisi individualitzada de la situació de cada dona i amb cada dona; la identificació del risc potencial en dones en situació d’especial vulnerabilitat: dones amb discapacitats, dones grans, dones immigrades, gestants, etc., tal com es descriu en els protocols de salut; i l’avaluació de la situació de suport social i familiar, de la presència o no de fills, del tipus de maltractament i de l’existència de risc vital per la dona i els fills, si en té.
En el procés d’atenció, són aspectes clau la creació del vincle amb la dona, l’acompanyament i el respecte pel seu procés personal.
L’abordatge de la violència masclista implica el treball del cas entre els professionals de la salut, el treball en equip i l’aplicació dels protocols territorials.
Periòdicament, els treballadors socials contribueixen a la formació de la resta de professionals de l’atenció primària de salut, amb l’objectiu de sensibilitzar, capacitar i donar eines per a l’abordatge de la violència masclista com a fenomen social i sanitari.
Els treballadores socials participem a les xarxes locals d’abordatge de la violència masclista creant protocols i revisant-los, elaborant guies de bones pràctiques, i participant en l’assessorament i abordatge de casos en xarxa, quan la necessitat i complexitat així ho requereixen.
Els reptes que tenim per davant són importants:
• Establir una relació assistencial amb la dona basada en el recolzament, però fent especial atenció en la no victimització.
• Aprofundir en el treball interdisciplinari amb tots els actors implicats a l’atenció primària de salut (ASSIR, Pediatria i equips d’atenció primària), compartint valoració i intervenció en un entorn de confidencialitat, i fent especial atenció als reptes ètics. És important mantenir la confidencialitat malgrat la necessitat de coordinació.
• Mantenir el treball en xarxa: amb el coneixement i reconeixement mutu dels diferents actors implicats en l’abordatge de la violència masclista: altres serveis sanitaris, serveis socials bàsics, xarxa d’atenció i recuperació integral, justícia, seguretat. Coneixement i ús dels recursos comunitaris.
Coneixement i aplicació dels protocols d’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut, i territorials de la comunitat on treballem.
Sense oblidar també que cal treballar preventivament per superar el masclisme, i encarar també la intervenció amb els homes agressors. Invertir en l’educació i la sensibilització vers les situacions de violència, dels adolescents i els joves .
Els referents a l’equip d’atenció primària en l’abordatge de la violència masclista, han de tenir un format d’ equip interdisciplinar (infermeria, treball social sanitari, medicina i personal de gestió i serveis).
Per a l’abordatge efectiu de la violència masclista a l’atenció primària de salut, cada dia ha de ser 25 de novembre: és una responsabilitat de totes i tots.
Marta Bonilla i Ibern
Referent de treball social
Direcció d’atenció primària