-Has tingut la malaltia?
No
-Com ha canviat la teva feina amb aquesta crisi?
La UCI és un lloc molt intens on hi ha pacients molt crítics. Quan això va començar ens van canviar els torns; normalment faig 7 hores i vaig passar a fer-ne 12. Per traslladar als malalts amb Covid-19 ens hem de vestir amb un mono, un parell de guants per sota el mono, uns segons guants al damunt, gorro, ulleres, un altre gorro i per últim la doble mascareta (una FP3 i una quirúrgica al damunt). Hi ha dies que podem estar durant tot la jornada vestits així.
-Ha canviat la relació amb els companys?
Aquesta crisis ens ha servit per unir-nos més a tots. Les primeres setmanes hi havia descontrol, molts nervis, crits, por... Però al final quan ens calmaven i seiem a l’office tots junts, ens adonàvem que si ens posàvem nerviosos era per voler fer-ho tot com sempre... Després hem format una gran família amb els companys. A la UCI tenim molta pressió física i psicològica i molta tensió dins de la Unitat que es fa difícil de portar.
-Has tingut por de contagiar-te o de portar la malaltia a casa?
Tenia por de contagiar als meus pares... Al final la meva mare es va contagiar, però afortunadament tot va anar bé. Por, molta por, quan mancava material, quan teníem bates comptades per a tot el servei i havíem de moure als pacients i fer les higienes i no teníem prou material... Però al final ens vam espavilar, ha anat arribant material i hem solucionat tots aquests problemes.
-Què és el pitjor que has viscut aquest dies?
La pèrdua de pacients molt joves de 40 o 50 anys sense que les famílies estiguin aquí, acomiadant-se a distància... Les situacions que es viuen a dins de les habitacions... L’esgotament físic i psicològic. Arribar a casa... És difícil.
-Cita una cosa positiva d’aquesta crisi
Sigui quina sigui la situació, sempre sortim endavant. Ens enfrontem al problema i ens en sortim poc a poc.