Els pacients amb xoc cardiogènic tractats a centres amb equips especialitzats tenen una taxa de mortalitat intrahospitalària del 46,8%, en comparació amb el 51,6% registrat en centres sense aquests equips, una diferència que equival a aproximadament a una mort menys per cada 21 pacients.
Aquesta és la principal conclusió del primer estudi a gran escala que es fa a Espanya sobre la implementació dels anomenats equips de xoc (shock teams) en hospitals del Sistema Nacional de Salut. L’estudi l’ha dut a terme l’Asociación de Cuidados Agudos Cardiológicos de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), en col·laboració amb la Fundación Instituto para la Mejora de la Atención Sanitaria (IMAS), i ha estat liderat per investigadors de l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL.
El 32% dels casos analitzats a l’estudi es van tractar en hospitals dotats d’equip de xoc cardiogènic. Aquest fet es va associar, en general, amb un enfocament terapèutic més intensiu. Així, els pacients tractats en aquests centres tenen més probabilitats de rebre suport circulatori mecànic (10,9% enfront del 4,7%), ventilació mecànica (44,1% enfront del 38,3%) i diàlisi (10% enfront del 3,6%). També pateixen més complicacions i tenen estades hospitalàries més llargues però, malgrat això, la seva taxa de mortalitat és més baixa.
El Dr. Albert Ariza, cap de secció de l'Àrea de Crítics i Semicrítics Cardiològics del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (Barcelona) i un dels investigadors principals de l’estudi, destaca que «els resultats donen suport a les recomanacions de centralitzar el tractament del xoc cardiogènic en centres especialitzats i de promoure la creació d’equips multidisciplinaris als hospitals de referència». Amb aquesta finalitat, afegeix, «és essencial millorar la coordinació entre centres mitjançant protocols de derivació conjunts i una comunicació ràpida i bidireccional».
L’equip de xoc de l’Hospital de Bellvitge és un grup multidisciplinari que pren decisions d’alta complexitat sobre pacients amb xoc cardiogènic ingressats al mateix hospital o bé en altres centres de la seva àrea d’influència que hi contacten per valorar un trasllat o altres decisions terapèutiques. Hi participen, com a grups estructurals, la Unitats de Cures Intensives Cardiològiques, Cardiologia Intervencionista, Cirurgia Cardíaca, i Insuficiència Cardíaca Avançada i Transplantament, als quals s'afegeixen altres professionals en funció de les característiques de cada cas.
Segons explica Ariza, “veiem pacients que presenten múltiples complicacions i que requereixen decisions complexes i procediments diagnostico-terapèutics invasius; habitualment ingressen a la Unitat de Cures Intensives Cardiològiques, i des d'aquí es coordinen els diferents procediments i decisions a prendre”.
L’equip atén anualment entre 80 i 100 pacients d’aquest perfil, molts dels quals tenen com a causa del xoc la síndrome coronària aguda i són sotmesos a coronariografia i revascularització percutània urgent. En una alta proporció necessiten suport circulatori, i donat que amb aquest recurs la probabilitat de recuperació és significativa, hi ha un baix percentatge de pacients (menys del 5%) que acaben requerint transplantament cardíac o assistència ventricular de llarga durada.
Aquest circuit, destaca Ariza, “seria inviable sense la gran implicació dels professionals que formen part de les diferents Unitats integrants del shock team”.
Article de referència:
Marcos-Mangas M, Jorge-Pérez P, Comin-Colet J, del Prado N, Fernández C, Viana Tejedor A, et al. Implementación de equipos de shock (shock teams) e impacto en el abordaje terapéutico y el pronóstico del shock cardiogénico en España. Emergencias. 2026;38:261-8