Un estudi liderat per la Unitat Funcional de Mama de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia suggereix que la radioteràpia dirigida a l’aixella podria ser una alternativa menys invasiva a la cirurgia en determinades pacients amb càncer de mama. Els resultats s’han presentat al 15è Congrés Europeu de Càncer de Mama (EBCC15), que se celebra aquests dies a Barcelona.
Les dades indiquen que la radioteràpia axil·lar podria ser tan efectiva com la cirurgia per eliminar possibles cèl·lules tumorals residuals i, alhora, reduir el risc de limfedema, una inflor sovint dolorosa del braç i de l’aixella.
Aquest estudi es desenvolupa en l’entorn del Comprehensive Cancer Centre - Campus Salut Bellvitge, que integra l’activitat assistencial, la recerca i els assaigs clínics de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia i l’IDIBELL.
Els resultats corresponen a la fase pilot d’un assaig clínic internacional aleatoritzat de fase III que compara la radioteràpia axil·lar (ART) amb el buidament ganglionar axil·lar (ALND) en pacients amb càncer de mama que han rebut tractament sistèmic neoadjuvant abans de la cirurgia -com quimioteràpia o hormonoteràpia- i que presenten metàstasi en un o dos ganglis limfàtics.
L’equip investigador subratlla que es tracta de resultats preliminars amb dos anys de seguiment i que caldrà esperar a les dades finals de l’assaig abans de plantejar canvis en la pràctica clínica.
La Dra. Amparo García-Tejedor, especialista de la Unitat Funcional de Mama de l’Hospital Universitari de Bellvitge i de l’Institut Català d’Oncologia, lidera aquest estudi.
“En pacients que han rebut quimioteràpia o hormonoteràpia abans de la cirurgia és esperable que els resultats siguin similars als observats en altres estudis”, explica. “Tot i això, encara no disposem de dades prospectives sòlides completament establertes”.
Segons la investigadora, moltes pacients tractades amb teràpia neoadjuvant presenten una reducció significativa de la malaltia a l’aixella i acaben tenint només un o dos ganglis afectats, sovint el gangli sentinella, mentre que la resta són negatius.
“Aquesta situació suggereix que en una proporció important de pacients potser no seria necessària una cirurgia axil·lar addicional i que cal explorar estratègies de desescalada terapèutica”, apunta.
Resultats preliminars de l’assaig ADARNAT
Entre juny de 2021 i abril de 2023, l’assaig ADARNAT (ALND vs ART in Positive Sentinel Node After Neoadjuvant Therapy in Breast Cancer) va reclutar 272 pacients amb càncer de mama amb possible afectació ganglionar.
Les participants, que havien rebut tractament neoadjuvant, presentaven metàstasi en un o dos ganglis sentinella en el moment de la cirurgia. Posteriorment, es van assignar aleatòriament a rebre radioteràpia axil·lar o buidament ganglionar axil·lar, i totes van rebre també radioteràpia a la mama o a la paret toràcica.
Els resultats disponibles corresponen a 46 pacients tractades amb radioteràpia i 56 sotmeses a cirurgia, amb un seguiment mitjà de dos anys.
Durant aquest període no es va registrar cap recidiva a l’aixella en el grup tractat amb radioteràpia, mentre que se’n va observar una en el grup sotmès a cirurgia (1,8%). La disseminació del càncer a altres parts del cos va ser del 4,4% en el grup de radioteràpia i del 5,5% en el grup de cirurgia.
El limfedema va aparèixer amb més freqüència després del buidament ganglionar (26,7%) que després de la radioteràpia (18,9%), tot i que la diferència no va ser estadísticament significativa. Les taxes de supervivència global i de supervivència lliure de malaltia van ser similars al cap de dos anys de seguiment.
“Aquests resultats indiquen que la radioteràpia axil·lar en lloc del buidament ganglionar és factible i presenta bons resultats oncològics als dos anys”, assenyala la Dra. García-Tejedor.
Efectes secundaris i qualitat de vida
La Dra. Maria Laplana-Torres, oncòloga radioteràpica i coinvestigadora de l’estudi, ha presentat també dades sobre els efectes secundaris del tractament.
Segons explica, la radioteràpia pot provocar més afecció cutània inicial, principalment en forma d’envermelliment o canvis de pigmentació de la pell, però acostuma a ser transitòria i fàcil de tractar.
Aquest tipus d’efectes es van observar en el 27,8% de les pacients tractades amb radioteràpia, en comparació amb el 13,3% de les sotmeses a cirurgia. No es van detectar diferències significatives en els efectes cutanis tardans entre els dos grups.
Algunes pacients també van presentar limitacions temporals en la mobilitat del braç, però aquestes acostumaven a ser transitòries i no afectaven les activitats quotidianes.
Un i dos anys després del tractament no s’han observat diferències rellevants en la mobilitat del braç ni en la qualitat de vida entre els dos grups, tot i que es detecta una lleugera tendència favorable al grup tractat amb radioteràpia.
Cap a tractaments menys agressius
Actualment, més de 500 pacients ja participen en la fase principal de l’assaig clínic de fase III, i es preveu que el reclutament es completi en aproximadament tres anys. Posteriorment es realitzarà un seguiment de cinc anys per avaluar completament els resultats oncològics.
Segons la Dra. García-Tejedor, si l’estudi confirma la seguretat i l’eficàcia d’aquesta estratègia de desescalada, “les implicacions per a pacients i professionals podrien ser molt rellevants”.
Per a les pacients, el principal benefici potencial seria una millora de la qualitat de vida, especialment gràcies a la reducció del limfedema i d’altres complicacions associades a la cirurgia axil·lar.
La presidenta del congrés EBCC15, la professora Isabel Rubio, cap de cirurgia oncològica de mama de la Clínica Universidad de Navarra i no vinculada a l’estudi, ha valorat els resultats com a “encoratjadors” i ha destacat que proporcionen una base sòlida perquè l’assaig continuï.
Referències científiques
Els resultats d’aquest estudi s’han presentat al 15è Congrés Europeu de Càncer de Mama (EBCC15) i corresponen a la fase pilot d’un assaig clínic internacional actualment en curs.
Comunicació científica 1
«Radioteràpia axil·lar com a alternativa al buidament ganglionar axil·lar en càncer de mama amb afectació ganglionar després de teràpia neoadjuvant: resultats de supervivència als dos anys de la fase pilot de l’assaig ADARNAT». Sessió plenària d’abstracts orals, 26 de març de 2026.
Comunicació científica 2
«Quin és l’impacte real de la radioteràpia axil·lar en la toxicitat relacionada amb el tractament? Comparació aleatoritzada amb el buidament ganglionar axil·lar en l’assaig ADARNAT».Sessió Poster in the Spotlight, 27 de març de 2026.