El treball ha estat realitzat per investigadors de l’IDIBELL, l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Universitat de Barcelona i el Centre de Visió per Computador. Gràcies a aquesta recerca, un pacient de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha pogut ser operat d’un tumor minimitzant el risc que això afectés el seu rendiment als escacs.
Investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral (Universitat de Barcelona i Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge -IDIBELL-), l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i el Centre de Visió per Computador (CVC) han publicat a la prestigiosa revista científica Cortex un estudi que descriu per primera vegada com portar a terme una cirurgia d’un tumor cerebral sense afectar l’habilitat per jugar a escacs. L’estudi ha permès que un pacient de l’Hospital Universitari de Bellvitge hagi pogut ser operat minimitzant el risc que l’operació afectés el seu rendiment als escacs.
Abans de l’operació, els investigadors van combinar el mapeig d’estimulació elèctrica al pacient despert amb la ressonància magnètica funcional per tal d’avaluar diferents processos cognitius del pacient implicats en el joc dels escacs: la recerca visual (localitzar una peça al tauler), la recuperació de regles (determinar si un moviment és legal o no) i la capacitat de predir l'escac mat. Gràcies a aquests treballs, van poder identificar un punt a la circumvolució supramarginal esquerra del cervell que resulta clau per retenir l’habilitat per jugar bé a escacs.
El pacient de l’Hospital de Bellvitge és un escaquista aficionat amb una puntuació ELO de 1.950 que havia de ser sotmès a una operació per extirpar-li un tumor cerebral al lòbul parietal esquerre. Abans de l’operació, aquesta persona va expressar el desig de preservar el seu rendiment com a jugador d’escacs. Gràcies al treball per detectar la regió del cervell relacionada amb els escacs i als esforços per no afectar aquesta regió durant l’operació, el pacient va poder mantenir després de la intervenció tant el seu rendiment als escacs com la puntuació ELO.
L’estudi ha demostrat la viabilitat d’aquest tipus de protocols per preservar les capacitats cognitives superiors després de la resecció de tumors cerebrals. Així, a més de la utilitat que ha tingut en aquest cas concret, l’estudi obre la porta a utilitzar protocols semblants per promoure la preservació d’habilitats complexes en futurs pacients.
Més de 300.000 casos anuals
Amb més de 300.000 tumors cerebrals diagnosticats anualment arreu del món, el càncer de cervell representa un important problema de salut mundial. El tractament habitual és l’extirpació del tumor mitjançant neurocirurgia. Aquesta intervenció sovint es realitza amb el pacient despert quan la lesió es localitza en les anomenades àrees eloqüents del cervell, que són aquelles relacionades amb funcions com ara parlar, moure les extremitats o fer les expressions de la cara, funcions especialment sensibles a preservar durant la cirurgia.
Per maximitzar aquesta preservació, els especialistes porten a terme el procediment anomenat mapeig per estimulació elèctrica (ESM). Aquest procediment consisteix a estimular el cervell amb un elèctrode mentre el pacient realitza una determinada tasca per tal d’identificar regions funcionals crítiques per al moviment, els sentits o el llenguatge. En el cas del pacient jugador d’escacs, el mapeig per estimulació elèctrica es va complementar amb un estudi del cervell mitjançant ressonància magnètica funcional (IRMf). Mentre que la IRMf va mostrar activitat cerebral a les proximitats del tumor, l’ESM va revelar l’existència del punt funcional durant la tasca de recuperació de les regles dels escacs.
L'Hospital Universitari de Bellvitge és centre referent en el tractament dels tumors cerebrals i té en marxa el projecte La Simfonia dels Herois per tal de potenciar la recerca sobre aquesta malaltia mitjançant concerts musicals i altres activitats solidàries.
Article de referència:
Títol: Can the knight capture the queen? The role of supramarginal gyrus in chess rule-retrieval as evidenced by a novel combined awake brain mapping and fMRI protocol. DOI: https://doi.org/10.1016/j.cortex.2024.05.022
Autors: Victor Cepero-Escribano, Xim Cerda-Company, Patricia León-Cabrera, Guillem Olivé, David Cucurell, Anna Gasa-Roqué, Andreu Gabarrós, Pablo Naval-Baudin, Àngels Camins, Immaculada Rico, Alejandro Fernández-Coello, Joanna Sierpowska, Antoni Rodríguez-Fornells.