L'ictus és un dany al cervell per causa principalment d'un dany vascular en una artèria, i rarament en una vena.
Sí, l'isquèmic, que es dona quan es tapa una artèria:
Es produeix per l'obstrucció d'una artèria per un coàgul o èmbol provinent, la majoria de vegades, del cor o d'una placa de colesterol que embussa una artèria. Aquest es desprèn i viatja fins a una part del cervell deixant-lo sense circulació, provocant un dany que pot ser irreversible, si no l'aconseguim redirigir.
En canvi, l'ictus hemorràgic succeeix quan es trenca l'artèria, principalment a causa de la pressió arterial mal controlada i alta, tot produint una hemorràgia cerebral.
La causa de l'ictus és el que es coneix com a factors de risc mal controlats: hipertensió, xifres de colesterol elevat, diabetis, tabaquisme, consum d'alcohol i de sal juntament amb el sedentarisme.
Tanmateix, hi ha un tipus d’arrítmies que apareixen amb l'edat (>55-65a) i, sobretot, en persones amb hipertensió i que és una mica més freqüent en dones: la fibril·lació auricular. Detectar-la i prendre medicació evita patir un ictus.
Si, tenim els tractaments preventius per tractar i controlar els factors de risc vascular (hipertensió, colesterol, diabetis...), així com fàrmacs antitrombòtics, que aconsegueixen que la sang circuli més fluida per les artèries, bloquejant-ne en part l’activació de les propietats coagulatives i l’agregació en les parets dels vasos de les plaquetes en el cas dels ictus isquèmics.
Per altra banda, tenim tractaments de fase aguda per als ictus isquèmics, que s'administren en el moment de patir-lo i que aconsegueixen restablir el flux de sang. És el que coneixem com a trombòlisi farmacològica, que és molt potent per aconseguir recanalitzar les artèries tapades.
Altres tractaments són la trombectomia, que aconsegueix recanalitzar les artèries amb catèters introduïts fins a l’òrgan de l'oclusió del vas.
Per als ictus hemorràgics o hemorràgies disposem de fàrmacs que baixen la pressió arterial. I en cas que la causa de l’hemorràgia hagi estat algun fàrmac, també disposem d'altres fàrmacs amb què tornem a aconseguir coagular la sang o potenciar aquest efecte.
Un pacient que pren la medicació, que ha estat tractat correctament i que té un estil de vida saludable, és molt infreqüent que en torni a patir un (<1% primer any).
Rarament. Poques malalties causen un ictus lligat a una herència. Malauradament, el que no s’hereta, però sí que s'adquireix són els hàbits de vida no saludables.
Cada sis minuts es produeix un ictus al nostre país. A més a més, l'estadística mostra que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. I és que la població cada vegada és més envellida per l’increment de l’esperança de vida, fet que significa que les seves artèries també ho són i que se'ls malmeten a mesura que se sumen anys. Això comporta un increment el nombre d'ictus. Malgrat tot, la població cada vegada presenta millor control dels factors de risc vascular i s'està aconseguint frenar l’increment del seu nombre. D'altra banda, cada vegada hi ha més supervivents d'ictus que poden explicar la seva experiència, fet que incrementa la sensació que es doni un gran nombre d'aquesta afectació.
En ictus minor, un cop resolt o AIT, no es pot conduir durant els sis primers mesos. En ictus gran, establert o amb seqüeles, cal esperar, com a mínim, un any. Com que el fet de no conèixer la llei no eximeix de complir-la, és important informar-se d’aquest punt en les direccions de trànsit local.
Servei de Neurologia