Més de 50 professionals han participat a la sisena edició del curs internacional Mapping Bellvitge, que ha comptat amb la participació d’alguns dels experts internacionals més prestigiosos en aquest àmbit de la neurocirurgia i la realització de dues intervencions en directe, una d’elles amb el pacient despert.
El Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) realitza anualment un centenar d’intervencions en tumors cerebrals i compta amb una expertesa de més de 20 anys en l’extracció d’aquests tumors amb tècniques de mapeig cerebral i monitoratge neurofisiològic intraoperatori, que l’han consolidat com un referent estatal i internacional en aquesta tècnica.
Les quatres jornades del curs, que s’ha celebrat entre el 21 i el 24 de novembre, han inclòs treball al laboratori, on s’han estudiat les fibres del cervell i els processos preoperatoris amb tècniques de neuroimatge; ponències i una darrera jornada amb dues cirurgies en directe, una d’elles amb pacient despert, en que s’ha realitzat una resecció tumoral assistida per neuronavegació i mapeig cerebral cortical i subcortical preservant la funció del llenguatge, i l’altre amb el pacient adormit, en que s’ha portat a terme una altra resecció d’un tumor, també assistit per neuronavegació, estudiant en aquest cas la funció motora amb la monitorització intraoperatòria.
Les ponències han tractat algun dels àmbits clau en l’evolució del mapping cerebral, cada vegada més abocat a la implicació i participació d’altres especialitats mèdiques, com ara el mapping subcortical (l’àrea situada sota l'escorça cerebral).
Quan es tracta d’identificar les àrees encarregades del llenguatge, el pacient està despert durant la intervenció per tal que se li practiquin una sèrie de tests durant l’electroestimulació amb els quals es localitzen amb precisió els punts específics de cada llengua que parla. Un cop detectats, es marquen amb etiquetes. La col·laboració del pacient durant el procés és fonamental, perquè condiciona els punts de llenguatge obtinguts, el grau de resecció i per tant, el pronòstic global i funcional.
En el cas del moviment, la funció es pot identificar amb la monitorització neurofisiològica intraoperatòria, amb el pacient adormit. En les intervencions que utilitzen el mapping cerebral no es poden predeterminar patrons reproduïbles, el que fa fonamental la coordinació amb el monitoratge intraoperatori.
Els ponents convidats de la 6a edició del Curs Mapping Bellvitge han estat els neurocirurgians francesos Hugues Duffau, de l’Hospital Universitaire de Montpellier, i Emmanuel Mandonnet, de l’Hospital Lariboisière, de París, reconeguts mundialment pel seu treball de preservació del llenguatge relacionada amb la patologia cerebral; el Dr. Juan Martino, format a l’HUB i ara a l’equip de neurocirurgia de l’Hospital de Valdecilla, a Santander, i el Dr. Francesco Sala, de l’Hospital Universitari de Verona (Itàlia)
Una tècnica fonamental per preservar la qualitat de vida dels pacients
El mapping cerebral i la monitorització neurofisiològica intraoperatòria s’han consolidat com la tècnica més indicada per aconseguir la resecció del tumor cerebral més àmplia possible, fet que es tradueix en l’augment de la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.
La tècnica del mapping consisteix en marcar in vivo sobre el cervell del pacient àrees d’alta eloqüència funcional com les que afecten el moviment o el llenguatge. Quan el pacient té un tumor cerebral a prop d’aquestes àrees, identificar-les amb precisió és indispensable per preservar-les. Per detectar les àrees funcionals es porta a terme una craniotomia i s’explora la superfície cerebral amb estimulació elèctrica. Es tracta d’un procediment que requereix de l’expertesa i el treball coordinat de radiòlegs, neuropsicòlegs, neurofisiòlegs, neurocirurgians, anestesiòlegs i infermeria.