Desmuntem falsos mites sobre els ronyons amb els nostres professionals
- Són necessaris dos ronyons per viure? Si no, per què en tenim dos?
- És veritat que néixer amb un sol ronyó disminueix l’esperança de vida?
- El dolor de ronyons és falsament conegut com un dolor d’aquests òrgans?
- Els ronyons només fallen en gent gran i per fumar, i rarament per només la hipertensió o la diabetis?
- La diàlisi permet mantenir durant molts anys un pacient viu sense cap repercussió a l’organisme i no és necessari arribar al trasplantament renal?
- És impossible que gent sana en hàbits hagi d’anar a diàlisi per una fallada dels ronyons?
- Beure molta aigua no ha de ser bo per als ronyons en haver d’orinar moltes vegades al dia?
- Tothom pot donar un ronyó a un familiar de primer grau independentment de la seva edat i condició física?
- Autoria
No és necessari tenir dos ronyons per viure. Moltes persones viuen amb un sol ronyó sense problemes significatius, entre elles els donants de ronyó. Tenir dos ronyons és una redundància biològica, una mesura de seguretat que ens proporciona una reserva addicional en cas de dany o malaltia en un d’ells.
No necessàriament. Moltes persones neixen amb un sol ronyó i porten una vida normal i saludable. De fet, moltes d’elles potser mai ho descobreixen. No obstant això, és important portar un estil de vida saludable i fer revisions mèdiques regulars per assegurar-se que el ronyó únic funcioni correctament. Això també és així quan es tenen dos ronyons normals.
És cert que moltes vegades el dolor a la zona lumbar s’atribueix erròniament a patologia relacionada amb els ronyons. Els ronyons rarament causen dolor a menys que hi hagi una afecció específica com càlculs renals o infeccions.
Això és incorrecte. Encara que la malaltia renal crònica és més comuna en persones grans, també pot afectar persones joves. La hipertensió i la diabetis són causes principals de malaltia renal crònica, independentment de l’edat. Els factors de risc cardiovascular, com fumar o l’obesitat, influeixen negativament en la progressió de la malaltia. D’altra banda, la hipertensió sol ser el primer signe de patir una malaltia renal, és a dir, una conseqüència d’aquesta.
La diàlisi és un tractament que pot mantenir i prolongar la vida dels pacients amb insuficiència renal crònica avançada, però no està exempta de complicacions i efectes secundaris. En la majoria dels casos, el trasplantament renal és la millor opció a llarg termini per millorar la qualitat de vida i la salut, sobretot si es fa sense haver de passar per diàlisi. Quan aquest no sigui possible, o en espera del mateix, la diàlisi a domicili és considerada la millor alternativa.
Encara que portar un estil de vida saludable redueix el risc de malaltia renal, no l’elimina completament. Factors genètics i altres condicions mèdiques poden portar a la insuficiència renal fins i tot en persones amb hàbits saludables. Per això molts malalts renals debuten en edats primerenques de la vida.
Beure suficient aigua és essencial per a la salut renal, ja que ajuda a eliminar toxines i prevenir la formació de càlculs renals. No obstant això, no és necessari beure en excés; la quantitat adequada varia segons la persona i les seves necessitats. En cas de malaltia renal, sobretot quan es reté líquid, és important seguir els consells de l’equip de nefrologia. D’altra banda, orinar molt freqüentment sol estar associat a alteracions urològiques.
Tota persona major d’edat pot ser donant de ronyó independentment de la relació amb el potencial receptor (també existeix la donació sense conèixer el receptor) o del seu grup sanguini, si la funció dels seus ronyons i el seu estat de salut ho permeten. La donació ha de ser altruista, és a dir, sense cap pressió psicològica, social ni econòmica. Els metges realitzen avaluacions exhaustives per determinar si una persona és apta per donar un ronyó.
Servei de Nefrologia de l'Hospital de Bellvitge.