#RetratsCovidHUB (III) Àngels Orenes, cap d'Àrea de Gestió equip professional d'Infermeria. "Ha estat com un terratrèmol ".

- Coronavirus

-Has tingut la malaltia?

Jo no la he tingut, però he tingut molts companys que l’han passat, que han estat ingressats... però jo personalment no he viscut la malaltia.

-Com ha canviat la teva feina amb aquesta crisi?

Ha estat com un terratrèmol que va arribar entre el 13 i 14 de març. Treballo en la gestió d’equips de infermeria i l’arribada de la Covid-19, va fer que tot s'aturés, que tots els projectes que teníem previstos per a aquest any 2020 s'aturessin d'un dia per l'altre per començar a gestionar una crisis sanitària. Començava a les 7 del matí, em posava en contacte amb els supervisors de la nit perquè m’expliquessin què havia passat durant la nit. Un cop fet això, començava amb la reorganització del dia que consistia en la gestió de les plantes Covid-19. Havíem de reorganitzar les plantes per poder encabir als pacients amb la Covid-19, això ho havíem de fer molt ràpid, tenim 24 hores per incorporar a les noves infermeres que necessitàvem com a reforç. Quan tenia el llistat de les plantes que s'havien reconvertit en plantes Covid aquell dia, havíem de distribuir-les als equips i començar a preguntar per àrees quantes infermeres els feia falta. Per exemple: àrea d'assistencial, quantes falten? àrea de crítics, quantes falten? Si sumaven 60 volia dir que teníem 24 hores per trobar 60 infermeres... Vam ampliar l’equip per poder arribar a tot, ara som 4 persones i aquí no marxava ningú fins tenir programats els tres torns del dia següent (matí, tarda i nit) amb totes les infermeres que l'hospital necessitava i; que fossin les adequades, amb els coneixements suficients per portar el malalt amb la Còvid-19. He tingut vertigen de saber que havia de trobar tantes infermeres en tant poc temps.

-Ha canviat la relació amb els companys?

Si, evidentment, les noves mesures de seguretat han suposat un canvi en les relacions del dia a dia, el distanciament, el no poder-nos trobar, no poder fer reunions... Personalment, aquesta crisi m'ha fet reinventar. Pensar estratègies per trobar infermeres ha fet que tingui una relació més estreta amb les gestores d'infermeria de l'Atenció Primària de la Metropolitana Sud. Les infermeres de primària em donaven, expertesa i confiança perquè saben com funcionava l'organització. La Metropolitana Sud ha estat realment una sola Unitat, ens hem ajudat molt.

-Has tingut por de contagiar-te o de portar la malaltia a casa?

Por no n'he tingut, perquè a la meva feina no tinc contacte amb el pacient. Com experiència personal; el cap de setmana del 7 i 8 de març estava a Madrid i quan vaig tornar després de veure el que estava passant (a Madrid van començar abans) vaig pensar que m'havia d'aïllar de la meva família i només tornar vaig prendre mesures. En aquell moment vaig ser conscient que m'havia de separar dels meus pares, la mare té 81 i el pare 88 , acabaven de celebrar el 60 aniversari de casats. Vaig trucar a la meva mare per telèfon i li vaig dir: -mama, no et podré visitar- i fins a data d'avui encara no l'he pogut abraçar, és el més delicat que he viscut.

-Què és el pitjor que has viscut aquest dies?

Les tres primeres setmanes han estat molt difícils. Recordo molt especialment quan vam començar a tenir malalts; fèiem llistats amb el nombre de pacients diagnosticats de la Còvid-19 i en quina planta estaven ingressats. Quan obria el WhatsApp i veia el llistat era horrorós, això ho vaig viure molt malament, fins que va arribar un moment en què el llistat es va deixar de fer per la quantitat de malalts que teníem... Va ser el moment de prendre consciència del que realment era la pandèmia. Aquest moment del dia, quan m'assabentava de quants malalts teníem i quants professionals s'havien contagiat, era el moment més difícil. A mi, això, em feien patir cada dia. Evidentment dins de la gestió hi ha hagut moments de riure, de plorar, més de plorar, de moltes emocions...

-Cita una cosa positiva d’aquesta crisi...

Hi ha hagut moments positius, veure com la gent ha col·laborat desinteressadament... No calia que demanessis res, els professionals eren conscients de la necessitat que hi havia de cobrir les plantilles i ells mateixos s'oferien. Veure que la infermeria s'ha bolcat i ho ha donat tot, això ha estat molt positiu. La crisis ens ha portat valors que potser estaven tancats en un calaix i hem vist que els tenim. Per a mi també ha estat molt positiu veure que el pacient ha estat totalment el centre de l'organització, tot anava el voltant del pacient i això com a infermera ho ha viscut molt bé.

  • Angels Orenes HUB