Bellvitge identifica una proteïna clau per predir el dany cerebral després d’una aturada cardiorespiratòria

Predir si una persona podrà recuperar-se després d’una aturada cardiorespiratòria pot ser clau per guiar el tractament mèdic i informar la família. Un estudi liderat pel Laboratori Clínic Territorial Metropolitana Sud de l’Hospital de Bellvitge ha identificat un marcador biològic, la proteïna enolasa neuronal específica (NSE), com un possible indicador del pronòstic del dany cerebral causat per aquest tipus d’emergència.

Un anàlisi retrospectiu de 600 pacients ha mostrat que els valors elevats d’aquesta proteïna, mesurats a les 48 i 72 hores posteriors a l’aturada, estan associats a un pitjor pronòstic neurològic. És a dir, pot indicar quines persones tenen més probabilitats de patir seqüeles greus com l’estat vegetatiu, discapacitats cognitives o, en els casos més extrems, la mort.

“Aquest biomarcador ens pot donar una orientació molt valuosa durant les primeres hores, quan encara no sabem si el cervell del pacient ha patit danys irreversibles”, explica la Dra. Maria José Castro, especialista en bioquímica clínica i investigadora principal de l’estudi.

Una eina de suport per a les decisions crítiques

Les aturades cardiorespiratòries són una de les causes més greus d’ingrés a les unitats de cures intensives (UCI), i afecten especialment el cervell per la manca sobtada d’oxigen. En molts casos, no és fàcil saber si la persona podrà recuperar-se i amb quines seqüeles.

“La NSE, juntament amb altres proves clíniques i neurofisiològiques, pot ajudar-nos a fer una valoració més completa i ràpida del dany cerebral”, afegeix la Dra. Misericòrdia Veciana, de la secció de Neurofisiologia de Bellvitge.

Tot i els avenços mèdics, els estudis indiquen que menys de la meitat de les persones que arriben vives a l’hospital després d’una aturada cardiorespiratòria aconsegueixen sobreviure, i només un terç ho fa amb bon pronòstic neurològic.

Recerca que suma: bioquímica i neurologia treballant plegades

Aquest treball posa en valor la col·laboració entre laboratoris clínics i serveis assistencials, com les UCI o neurologia, i s’alinea amb el model de medicina personalitzada: utilitzar dades objectives i específiques de cada cas per adaptar millor els tractaments.

Els resultats també obren la porta a futures línies de recerca amb altres biomarcadors que podrien detectar el dany cerebral fins i tot abans que la NSE, com les proteïnes S100beta, TAU o els neurofilaments.

“Disposar d’eines com aquesta ens ajudarà a prendre decisions difícils amb més informació i més precisió”, conclouen les investigadores.

Peu de foto (d’esquerra a dreta): Maria José Castro, farmacèutica especialista en Bioquímica Clínica i investigadora principal de l’estudi, Àrea Core Bioquímica del Laboratori Clínic Territorial Metropolitana Sud; Misericòrdia Veciana, metgessa especialista en Neurofisiologia Clínica, secció de Neurofisiologia del servei de Neurologia; i Isabel Cachón, farmacèutica especialista en Bioquímica Clínica, Àrea Core Bioquímica del Laboratori Clínic Territorial Metropolitana Sud