Rosa Maria Fernández va ser trasplantada de ronyó fa set anys a l’Hospital Universitari de Bellvitge gràcies a la donació en viu de la seva germana. Advocada, mare de tres fills i cofundadora de l’ONG Accede, que treballa a Etiòpia, assegura que seguir estrictament les recomanacions mèdiques, especialment les relacionades amb la vacunació, li ha permès continuar fent vida normal i viatjant regularment al país africà per impulsar projectes educatius i sanitaris.
Explica’ns qui ets i què t’ha portat a Etiòpia.
Soc advocada i treballo a l’administració pública. Tinc tres fills i el petit va néixer a Etiòpia. A partir d’aquí, amb unes famílies del club de bàsquet on anàvem, vam crear l’ONG, que ja fa setze anys que treballa allà.
Intentem que, a través de l’esport i l’educació, nens i nenes, sobretot de zones rurals, puguin continuar estudiant. Moltes nenes deixen els estudis molt joves perquè les obliguen a casar-se. Nosaltres intentem oferir-los oportunitats perquè puguin continuar formant-se.
També col·laboreu en projectes sanitaris?
Sí. Amb els anys hem establert vincles amb universitats que tenen hospitals universitaris. Ens van explicar que moltes dones arriben a l’hospital després d’haver patit violència de gènere, mutilacions o agressions sexuals. Ara també col·laborem portant material sanitari i formació. En aquest últim viatge hem portat incubadores neonatals i altres recursos. Les necessitats són enormes.
Com va ser el teu procés de trasplantament?
Em van trasplantar fa set anys a Bellvitge amb un ronyó de la meva germana. Va anar molt bé perquè érem gairebé compatibles del tot. Ella es va recuperar molt ràpid i jo també.
Vaig tenir la sort que no vaig haver de fer diàlisi perquè tot el procés va anar molt de pressa. La feina de l’equip de nefrologia, cirurgia i de tots els professionals va ser impressionant. No tinc paraules.
Aquest contrast entre realitats també el vius durant els viatges?
Moltíssim. Quan tens una insuficiència renal greu i passes per un trasplantament, t’adones de la sort que tenim amb el nostre sistema sanitari i amb els professionals que hi treballen.
Quan vas a Etiòpia veus que allà molta gent es mor per infeccions o malalties que aquí es poden prevenir o tractar fàcilment. Falten vacunes, medicaments i recursos molt bàsics. Si jo hagués nascut allà, probablement no hauria sobreviscut.
Per què és tan important la vacunació en el teu cas?
Perquè és el que em permet continuar fent vida normal. Abans del trasplantament em van vacunar i després he seguit sempre totes les indicacions mèdiques, tant del Dr. Cruzado, del Servei de Nefrologia, com de la Dra. Masuet, del Servei de Medicina Preventiva.
Gràcies a això puc treballar, viatjar i continuar amb els projectes de l’ONG.
Hi ha vacunes que s’han de posar abans del trasplantament?
Sí. Per exemple, la de la febre groga me la van haver de posar abans del trasplantament, perquè després ja no me la podien administrar. És important que la gent ho sàpiga.
Hi ha vacunes que després del trasplantament ja no es poden posar i, per tant, és molt important tenir el calendari vacunal revisat abans. Hi ha vacunes que després del trasplantament ja no es poden administrar i, per tant, és molt important tenir el calendari vacunal revisat abans de la intervenció. Ara bé, després del trasplantament reviso anualment el meu estat vacunal al CAP o al Servei de Medicina Preventiva per comprovar quines vacunes tinc recomanades, d’acord amb la meva condició de persona trasplantada i el calendari vacunal, com ara la vacuna de la grip, la de la covid o altres de noves incorporacions, com les de l’herpes zòster o el virus respiratori sincicial. Després del trasplantament continuo vacunant-me periòdicament amb aquelles vacunes que són segures i efectives per a mi.
Has tingut por a l’hora de viatjar després del trasplantament?
La veritat és que no. Des de l’hospital sempre m’ho han posat molt fàcil. El primer que vaig preguntar va ser si podria continuar viatjant i em van dir que sí, però que havia de seguir les indicacions i vacunar-me.
Sempre viatjo amb el doble de medicació, porto part dels medicaments a sobre i consulto qualsevol tractament abans de marxar per evitar incompatibilitats amb la medicació immunosupressora.
Però, si segueixes el que et diuen els professionals, no has de tenir por.
Què li diries a una persona que està a punt de trasplantar-se?
Sobretot, que confiï en els professionals i que no tingui por. El personal mèdic i d’infermeria és increïble.
Si hi ha alguna cosa que no pots fer, ja t’ho diran. Però no ens hem de posar barreres nosaltres mateixos. Has d’anar sempre de la mà del teu equip mèdic i seguir les recomanacions. Amb això, pots continuar fent vida normal.