Hallux valgus: com s'opera?

  Què és el galindó, “juanete” o hallux valgus?

Les molèsties i deformitats del peu són habituals. Una de les més freqüents és el galindó o hallux valgus, produït pel desviament del dit gros cap als altres dits del peu, que també es deformen de manera secundària.

Aquest desviament del dit gros també produeix una prominència que pot inflamar-se i, en alguns casos, fins i tot infectar-se i ulcerar-se; la qual cosa donaria lloc a quadres molt dolorosos.

També es poden produir, com a conseqüència, callositats en altres dits i a la planta del peu.

Altres deformitats que poden aparèixer en els peus són els dits en garra o en martell.

Imagen

Una vegada valorat el seu cas, l’equip assistencial que l'atén creu que el més convenient és practicar-vos una intervenció quirúrgica per tal d’alleugerir el dolor, corregir les deformitats dels vostres dits, prevenir l’aparició de noves deformitats i millorar la marxa.

En què consisteix la cirurgia?

La cirurgia consisteix a realitzar un tall al llarg de l'ós per canviar-ne de posició una part (corregint aleshores el ‘juanete’) i fixar-lo amb un o dos cargols que queden enterrats i no cal retirar en un futur.

Durant el postoperatori es prescriu mediació analgèsica, però és habitual que durant les primeres setmanes-mesos es pateixi dolor moderat, que anirà variant segons la magnitud de la cirurgia, tumefacció i repòs complet. Un dolor desproporcionat, que no permeti el més mínim moviment ni el descans, s’ha de consultar a urgències. Un dolor més lleu és habitual en la majoria de postoperatoris.

La cirurgia del ‘juanete’ canvia l’estructura d’un o més ossos del peu. Es planifica de forma que no calgui cap altra reintervenció, però ocasionalment, el pacient pateix un ‘efecte “rebot”’ en forma d'aparició de dolor en altres zones del peu que també caldrà intervenir o tractar amb plantilles.

Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?

• Obert: Mitjançant talls a l’os (osteotomies), s’alinearan els dits amb la utilització de cargols, agulles o grapes si convé. Habitualment, s’intervé un sol peu, malgrat que el problema sigui bilateral. La intervenció quirúrgica es realitzarà de forma ambulatòria o amb ingrés curt, habitualment inferior a 24 hores.
• Mínimament invasiva: aquesta tècnica es basa a solucionar les deformitats del peu practicant uns talls o reseccions d'os amb uns motors especials, a través de petites incisions en la pell. Segons el tipus de patologia, variaran les incisions, la tècnica concreta a realitzar i el postoperatori, encara que de manera global podem donar un seguit d'indicacions útils sobre aquest tema. Aquestes poden ser modificades segons el criteri del cirurgià i/o les troballes intraoperatòries.

Habitualment s'intervé un sol peu, encara que el problema sigui bilateral.

Consentiment informat:

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. 

D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada, tot coneixent la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia. 

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

• Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

  • Hemograma. Els tres paràmetres més importants són

    • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
    • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
    • Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
• Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
• Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú

• Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar

  • El pulmó i la pleura 
  • El cor
• Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia

La intervenció es realitzarà amb anestèsia que serà local o locorregional (cama). Aquesta decisió, la prendrà l’anestesista conjuntament amb el traumatòleg.

Acostuma a ser necessari un preoperatori complert (anàlisi de sang, radiografia de tòrax i electrocardiograma) setmanes abans de la cirurgia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:

  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit. 
  • Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar.  En la cirurgia d’hallux valgus, el més freqüent és una anestèsia regional (només la cama) +/- sedació. Vostè no estarà completament anestesiat. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia  En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.
• Resolució de dubtes que pugui tindre.

Li trucaran des de programació quirúrgica  de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), uns 7 dies abans de la intervenció quirúrgica (IQ), per concretar la data i l' hora. Posteriorment, des de la unitat de recepció i preparació de pacients (URPP) rebrà una altra trucada recordatòria 1 dia abans de la IQ.

Li donaran instruccions concretes per a l'ingrés i per resoldre diferents dubtes que li puguin sorgir (com per exemple, sobre l'ingrés a l'hospital). També, podrà comunicar eventualitats que puguin alterar el seu ingrés (com per exemple un procés infecciós durant la setmana prèvia a la intervenció quirúrgica).

En el cas que no pugui ingressar per qualsevol motiu, ha d'avisar com més aviat millor per poder aprofitar  l'activitat quirúrgica d'aquell dia per un altre pacient.

Què ha de fer el dia de la seva cirurgia?

Higiene:

El dia de la seva cirurgia, al seu domicili, s'ha de dutxar el cos i els cabells amb sabó preferiblement neutre. També s'ha de raspallar les dents. Recordi no posar-se res a la pell com per exemple: perfums, maquillatge, esmalt d'ungles o crema hidratant.

Alimentació i medicació prèvia:

Recordi que el dia de la intervenció no pot menjar ni beure res durant les 6 hores abans de la cirurgia, EXCEPTE si:

• Li han autoritzat a prendre la seva medicació abans de venir a l’hospital amb un glop petit d’aigua (generalment li haurà dit l’anestesista)
• Li han donat una beguda rica en carbohidrats que haurà de prendre seguint les instruccions que hagi rebut (generalment li hauran dit i donat la infermera)

Què ha de portar a l'hospital?

En una motxilla petita:

• Documentació personal: targeta sanitària, DNI/NIF
• Medicació habitual i recepta electrònica
• En cas d'utilitzar la màquina CPAP (apnees del son) ha de portar-la
• Pròtesis que li siguin imprescindibles per a l’estada (ulleres, audiòfons...)

Què NO ha de portar a l'hospital?

• Objectes de valor (joies, pírcings, targetes de crèdit  o similar)

El dia de la cirurgia, ha de venir a l'hospital el dia que li hagin dit per telèfon.

Podrà venir acompanyat si la normativa de visites no canvia. Pot consultar-la a www.bellvitgehospital.cat

Quan arribi a l'hospital, ha d'anar al servei d'admissions de la Unitat de Recepció i Preparació de Pacients (URPP), situada a la 3a planta de l'edifici principal. Un cop allà, haurà de passar la targeta sanitària per la màquina de lectura i serà avisat.

Al mostrador, haurà de detallar qui serà la persona de contacte i donar el seu nom i telèfon. Allà, li lliuraran:

• Un full d'etiquetes identificatives.
• Una polsera identificativa.
• Una polsera amb un QR.

Tot això, ho haurà de lliurar a la infermera quan entri al box.

Posteriorment haurà d’esperar fins que l’avisin per la pantalla amb el seu número i el box on haurà d’anar.

En el moment de l’admissió, també se l’informarà que ha d’entregar els seus objectes personals al seu acompanyant perquè els guardi durant tot el procés.

Durant el procés quirúrgic, el seu acompanyant estarà informat contínuament per SMS de la seva ubicació i fase del procés quirúrgic en el que es troba. En acabar la intervenció, el cirurgià l’informarà telefònicament.

Si no va acompanyat, es procedirà a custodiar les seves pertinences amb Seguretat.

Un cop li hàgim indicat el box al qual s’ha de dirigir, passarà per les següents zones:

Box d’infermeria:

Una infermera li preguntarà el seu nom i edat i el pesarà i mesurarà. Li prendrà la temperatura, comprovarà si s’ha dutxat a casa i si ha fet el dejú de 6h indicat. En cas que porti algun objecte de valor (dentadura postissa, joies, etc.), el seu acompanyant se’n farà càrrec (si no està acompanyat, es procedirà a custodiar-ho a Seguretat).

La infermera li prendrà diferents mesures de constants mèdiques: pressió arterial, saturació d'oxigen, temperatura... En el cas que sigui necessari, li podrà treure una mostra sanguínia. També li farà preguntes per saber si hi ha hagut alguna incidència en la preparació que es realitza a domicili prèvia a la intervenció.

Zona de vestidors:

Seguidament, es dirigirà a la zona de vestidors on l’ajudaran a posar-se la bata de quiròfan i les sabatilles. La seva roba podrà deixar-la en una zona amb guixetes o se la pot emportar el seu acompanyant.

Zona de butaques o llit:

En aquesta zona esperarà amb el seu acompanyant que arribi el zelador, que serà qui el traslladi a l'Àrea Quirúrgica de l’hospital i li expliqui al seu acompanyant on estan situades les diferents sales d'espera.

Informació als familiars mentre vostè estigui a l'àrea quirúrgica

Durant tot el procés quirúrgic, s'aniran enviant SMS als familiars, indicant on es troba el pacient en cada moment. En el cas que la cirurgia s'allargui més temps del previst, també s'informarà que el pacient continua a quiròfan. Quan acabi l'operació, el cirurgià informarà telefònicament, al familiar que vostè hagi indicat com a referent, com s'ha desenvolupat la cirurgia.

Estada al prequiròfan

A l’àrea quirúrgica, esperarà a una sala que rep el nom de prequiròfan juntament amb altres pacients que també han de ser operats de diferents tipus de cirurgies. Allà es presentarà l'anestesiòleg i el personal d'infermeria que li faran algunes preguntes abans d'entrar a quiròfan. Per motius de seguretat clínica, és probable que hi hagi preguntes que se li facin diverses vegades.

Estada al quiròfan

Al quiròfan, l’equip quirúrgic li col·locarà  uns monitors per controlar el seu estat en tot moment. També li posaran un catèter a una vena del braç o de la mà per administrar la medicació necessària.

Posteriorment, l'anestesiòleg li realitzarà la tècnica anestèsica adient per a poder procedir a la realització de la cirurgia.

Quan acabi la cirurgia, el traslladaran a la sala de recuperació postoperatòria (recovery). El recovery és una sala de recuperació postoperatòria a la mateixa àrea quirúrgica on estarà, juntament amb altres malalts, el temps necessari per comprovar que tot està correcte abans de tornar a la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria (unitat de CMA o UCMA). En aquesta sala anirà despertant-se tranquil·lament de l’anestèsia. Es vigilarà que no tingui cap complicació postoperatòria i que tingui el dolor el més controlat possible administrant la medicació que sigui necessària.  Si el seu estat és l’adient, se'l traslladarà a la unitat de CMA.

Funcionament general de la planta de CMA: horaris de visita i informació als familiars

Recordi que les habitacions són compartides entre dos malalts i és important respectar el descans i la intimitat de tots els pacients que es troben en procés de recuperació a la unitat.

Iniciarà la progressió de la dieta segons el tipus d’anestèsia que li hagin administrat. No prengui res sense informar la seva infermera, no porti menjar de fora. Podrà estar acompanyat d’un únic familiar.

La informació als familiars serà telefònica per part del cirurgià. És important que la persona que vostè designi com a referent sigui constant, estigui pendent del telèfon i sigui el responsable d’informar a la resta de la família per evitar confusions.

En el cas de tenir necessitats especials ha d’informar a l’equip sanitari des de l’ingrés. Per exemple: pacients amb visites restringides, necessitat de suport per entendre la informació,  voluntats anticipades especials, restriccions de transfusió, etc., i aportar la documentació adient.

Seguiment per infermeria

L’equip d’infermeria l’atendrà durant el postoperatori a la Unitat de CMA. Li realitzaran les cures pertinents a l’habitació. Li faran el control del dolor postoperatori, se li administrarà l’analgèsia segons protocol, en cas necessari. Portarà una via venosa, posada a l’àrea de preanestèsia, per afavorir l’administració de la medicació.

L’equip d’infermeria li indicarà el moment idoni per iniciar la tolerància hídrica, iniciar la seva mobilització, controlarà la primera micció i que els apòsits estiguin nets. És important seguir les recomanacions de la infermera, ja que se segueix el protocol indicat per a la seva cirurgia.

Visites mèdiques

Si el postoperatori transcorre sense incidències i no presenta cap complicació, vostè marxarà al domicili el mateix dia de la intervenció. Li donaran l’alta hospitalària que consta de l’informe mèdic amb diverses pautes, se li adjuntarà un full de recomanacions, receptes necessàries i les cites per als controls postoperatoris segons la programació de seguiment de la mateixa cirurgia.

Alta hospitalària

L’alta es donarà en el moment que vostè compleixi tots els criteris d’alta com son:

• Tolerància a la ingesta
• Control del dolor
• Micció espontània
• Sedestació
• Deambulació
• Que no hi hagi complicacions
• Estar acompanyat per un adult responsable
  • Ha de tenir en compte que només podrà marxar a casa si en el moment de l’alta hi ha un acompanyant amb vostè.

Si compleix aquests criteris, podrà marxar d’alta durant el mateix dia de la cirurgia.

Si durant la seva estada en la unitat de CMA presenta qualsevol complicació, s’avisarà a l’equip mèdic i el valorarà. Si hi ha alguna contraindicació per a poder marxar a domicili, se li assignarà un llit en una planta d'hospitalització i es quedarà ingressat fins a nou avís.

Si tot va bé, abans de marxar, rebrà un SMS al mòbil per emplenar un qüestionari enviat des del nostre servei per tal d’avaluar la seva experiència. És molt important que l’empleni vostè o amb ajuda de la seva família.

Per últim, un cop al domicili, l’equip d’infermeria de la CMA li trucarà el dia següent (excepte si l'operen divendres, que es trucarà el dilluns) per saber: com es troba, si no hi ha hagut cap complicació (sagnant, febre) i si hi ha un bon control del dolor.

Se li proporcionarà un programa de visites postoperatòries a Consultes externes de l'Hospital Unviersitari de Bellvitge que es resumeixen a continuació. 

Cal guardar repòs les primeres 2 setmanes després de la intervenció.

Podrà moure’s per casa amb la sabata que li donarà l’hospital, però sense fer tasques com cuinar, endreçar, etc. És important no sortir de casa i tenir la cama aixecada (el peu més amunt que el genoll) tot el temps que sigui possible.

Les següents 2 setmanes, podrà sortir de casa ocasionalment, acompanyat i amb precaució. Igualment, sempre mantenint la recomanació de tenir el peu aixecat el major temps possible.

És imprescindible cuidar l’embenat i que no es mulli, taqui o malmeti. En cas de mullar-se, haurà de venir a Urgències immediatament ja que cal canviar-lo.

En cas que vegi un sagnat, si és petit i no progressa, no cal canviar res. Si veu que persisteix, haurà de venir a Urgències. 

MAI VAGI A L'AMBULATORI per problemes amb l’embenat, ja que cal un professional que conegui aquests embenats per a poder fer-n'hi un de nou.

Quan rebi l’alta de l’hospital, i llevat que el metge digui el contrari, anirà al seu domicili recolzant el peu operat amb un calçat especial, que portarà les primeres setmanes.

Mai ha d'anar al CAP a fer-se cures ni tampoc fer-se-les pel seu compte. Tampoc es destapi les ferides fins que vagi a Consultes Externes de l'HUB.

A les 2 setmanes de l’operació aproximadament, es retiraran els punts i es col·locarà un nou embenat i pot començar a calçar-se.

És normal que el peu intervingut estigui globalment inflamat. NO és preocupant. L’equip mèdic i d’infermeria vigilaran la seva evolució.

Peu esquerre intervingut d'hallux valgus a les 2 setmanes de l'operació.

Mentre porti l’embenat, cal que la higiene corporal sigui amb molta cura.

Entre el segon i tercer mes podrà reincorporar-se al seu treball. En alguns pacients pot ser necessari un programa de rehabilitació, per la qual cosa es demoraria la seva recuperació, però no és habitual. 

Tot dependrà de l’evolució clínica i radiogràfica de cada cas. En cada visita, facultatius i infermeria l'aniran informant de la seva evolució i de tot allò que haurà de fer a casa.

• No condueixi fins que el metge/essa ho autoritzi.
• No faci desplaçaments sol al principi de la recuperació fins que no se senti segur.

Heu de prendre la medicació pel dolor que us hagin prescrit. És recomanable prendre tota l’analgèsia prescrita durant la primera setmana per evitar que aparegui el dolor.

També podeu prendre la vostra medicació habitual si no s’indica el contrari. 

Normalment, prescriurem heparina per a evitar els problemes circulatoris / trombosi.

Sagnat:

Si veu sagnat a través de l’embenat, mantingui la cama elevada. Si no s’atura, vingui a urgències.

Canvis de color en dits:

Si veu els dits més blancs de l’habitual, pot significar que no hi arriba prou sang i haurà de venir a Urgències.

Situacions d’alarma:

Un cop acabat el temps d’hospitalització, us recordem les situacions en què haureu d’adreçar-vos al Servei d’Urgències de l’hospital:

• Si teniu febre per sobre de 38 ºC
• Si teniu taquicàrdia (pols) de més de 120 pulsacions per minut
• Si hi ha un sagnat actiu que taca l’embenat.

L’objectiu de la intervenció és millorar el dolor corregint la deformitat. En cap cas l’objectiu és poder utilitzar qualsevol tipus de sabata sense dolor.

Cal entendre que el peu necessita un calçat ample, còmode, evitant teixits massa rígids i punteres estretes. En cas de no utilitzar calçat correcte, pot reaparèixer tant el dolor com la deformitat.

Recomanacions de calçat

Les molèsties i deformitats del peu són habituals. Una de les més freqüents és el galindó o hallux valgus, produït pel desviament del dit gros cap als altres dits del peu, que també es deformen de manera secundària.

Aquest contingut ha estat elaborat per:

• Elena Cañas
  • Traumatòloga

Amb la col·laboració de:

• Esther Méndez
  • Anestesiòloga
• Gabriel Navales
  • Tècnic de la Unitat de Comunicació i Relacions Institucionals.