Xavier Costa és infermer de PADES, programa d'atenció domiciliària i equip de suport, des de fa set anys i en aquest temps ha vist créixer l’equip. Reivindica que el seu paper no és només l’acompanyament en el final de vida de les persones, una tasca primordial de la seva feina, si no que també estan al costat d’aquelles persones que necessiten una atenció especial en algun moment concret i que després ja poden retornar al circuit habitual de l’equip d’atenció primària.
Com descriuries el paper dels professionals de PADES?
Som una eina de suport per als equips d’atenció primària (EAP) i el nostre servei es basa principalment en el domicili, en la persona afectada per la malaltia i en el seu entorn familiar. Aquesta atenció la podem donar durant la fase final de vida però també en una fase pal·liativa més primerenca. En aquest segon cas ens centrem en persones amb necessitats pal·liatives de complexitat elevada. És una de les claus diferencials ja que la complexitat baixa s’aborda des dels EAP.
Quins serien exemples de persones en una situació de fase pal·liativa primerenca?
Algú amb una malaltia oncològica (amb tractament, curatiu o pal·liatiu) o pacients crònics amb un mal control simptomàtic són exemple de persones que atenem que no estan a la fase final de vida. El que fem és l’acompanyament en el control simptomàtic, una planificació de decisions anticipades i un cop la persona resol els objectius que ens hem plantejat, continua el seguiment des de l’EAP, que ha mantingut la transversalitat durant tota la vida de la persona. Nosaltres traslladem als professionals de l’equip el que hem treballat, com s’ha resolt o com s’han abordat algun d’aquests propòsits.
“És una feina molt amena i que et permet dibuixar-te tu mateix l’agenda diària. El rol d’infermeria és molt autònom i satisfactori”
Què és el que més valores de la vostra feina?
És una feina molt amena i que et permet dibuixar-te tu mateix l’agenda diària en funció de les necessitats de les persones i dels objectius que t’has marcat. El rol d’infermeria és molt autònom i satisfactori i, a més, podem conèixer l’entorn dels pacients i les relacions que tenen amb els equips de salut.
Com ha evolucionat el PADES en l’última dècada?
L'equip s'ha reforçat perquè cada vegada l'atenció pal·liativa és més necessària ja que les necessitats cròniques i complexes de les persones augmenten. L'escenari que se'ns dibuixa a l’horitzó és d’un increment de la dependència i, segurament, també dels desitjos d'atenció domiciliària. Això obliga a pensar diferent la feina, sempre d’acord amb la voluntat de la persona i respectant les seves necessitats.
“Crec que els equips PADES tindran cada vegada més recorregut en l’atenció d’aquestes persones.”
Per què creus que avancem cap a una societat amb més malalties cròniques i complexes?
Per l'envelliment poblacional i la prevalença cada vegada més concomitant de malalties cròniques que comporten un augment de la dependència i un augment de la discapacitat. Crec que els equips PADES tindran cada vegada més recorregut en l’atenció d’aquestes persones.
Com us coordineu amb altres dispositius?
El PADES és un equip multidisciplinar de metges, infermeres, treball social, etc. i la idea és crear una gran relació amb les persones i professionals que les envolten. Per tant, ens coordinem amb els hospitals grans i els d’atenció intermèdia perquè el pacient pugui transitar pel sistema sense notar grans canvis respecte l’atenció domiciliària.