Un emotiu acte dona inici a les celebracions del 50è aniversari de l’Hospital Universitari de Bellvitge

-

Hi han assistit el conseller de Salut, el rector de la UB i els alcaldes de l’Hospitalet i del Prat, entre d’altres autoritats i directius del món local i sanitari

Ha estat presentat per l’actor i director José Corbacho i s’ha tancat amb una col·laboració artística de Marina Rosell

Un emotiu acte celebrat aquest matí a la sala d’actes de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha donat inici a l’any de celebracions del 50è aniversari d’aquest centre assistencial, docent i investigador de l’Institut Català de la Salut, que va ser inaugurat el 8 de novembre de 1972.

L’acte ha estat presentat per l’actor i director hospitalenc José Corbacho i ha servit per donar a conèixer el logotip, el vídeo commemoratiu i el programa d’actes del 50è aniversari. Durant la sessió hi ha hagut diversos parlaments que han resseguit el passat, el present i el futur de la institució, amb alguns moments emotius, en especial en relació amb el record de les experiències personals d’alguns dels intervinents. També han estat instants d’especial emoció la projecció del vídeo commemoratiu dels 50 anys i les dues cançons interpretades, per cloure l’acte, per la cantant penedesenca Marina Rossell.

Hi han assistit, entre d’altres autoritats, el conseller de Salut, Josep M. Argimon; el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia; l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín; l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler –ambdós acompanyats d’altres autoritats dels seus respectius consistoris–, i els màxims responsables de la direcció i dels consells executius del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, altres institucions del Campus de Bellvitge, institucions sanitàries del territori, associacions de veïns, responsables i representants dels professionals de l’hospital, i associacions de jubilats i de voluntaris.

Josep M. Argimon ha recordat els seus anys de formació com a metge resident a Bellvitge i ha definit el centre com “un hospital lluitador des del principi” i com una institució “vinculada al territori” i amb un futur “molt ben encarat cap a la medicina de precisió”. El rector Joan Guàrdia ha qualificat el Campus de Bellvitge com “la joia de la corona” de la Universitat de Barcelona pel fet de ser “un dels llocs emblemàtics de futur de la nostra institució”, amb l’objectiu de convertir-lo “en un pol referent de coneixement assistencial, docent i de recerca per a tot el sud d’Europa”.

Lluís Mijoler ha destacat l’orgull dels pratencs per disposar “d’un hospital de proximitat que alhora és a l’avantguarda mundial en molts camps” i ha assegurat que, “sense centres com aquest, no hauríem pogut superar la pandèmia”. Núria Marín ha recordat que l’Hospital de Bellvitge “ha format part durant cinquanta anys del nostre paisatge urbà, però també del nostre paisatge emocional” i ha afegit que “tots nosaltres estem encantats de tenir no només un hospital per als hospitalencs, sinó un centre que és alhora una referència per a més de dos milions d’habitants”.

La gerent de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Montserrat Figuerola, ha definit aquest centre com “un hospital amb molta personalitat, amb un gran orgull de pertinença, i alhora, una gran capacitat innovadora”. Ha expressat la seva confiança que tots els treballadors de les diferents categories professionals se sentiran partícips d’aquest any de celebracions, i ha agraït l’aposta del Departament de Salut, el CatSalut i l’ICS per aquest centre i, alhora, l’entrega dels professionals, la qual ha permès “que l’hospital sempre hi sigui quan se’l requereix, ja sigui aquí o bé estenent els seus serveis a d’altres hospitals”.

La Dra. Cristina Capdevila, directora de l’Hospital de Bellvitge, nascuda a l’Hospitalet, ha recordat la seva relació des de la infantesa i joventut amb aquest centre i ha destacat el seu “compromís amb els seus pacients i amb la societat”, com ha quedat palès, una vegada més, durant la seva ràpida transformació per fer front a la pandèmia de Covid-19.

 

50 anys d’excel·lència

Des de la seva inauguració, el 8 de novembre de 1972, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha estat una organització dedicada incansablement a salvar vides i a tenir cura de la salut dels ciutadans amb una nivell de qualitat assistencial molt elevat i una decidida aposta per la recerca d’alt nivell, la docència universitària i la innovació.

Al llarg d’aquest mig segle, ha mantingut una esforçada història de creixement, presidida sempre per les progressives millores i per la presència des dels seus mateixos inicis de professionals de gran prestigi. Entre les àrees de més expertesa dels seus 5.300 professionals, destaquen els trasplantaments, la cirurgia robòtica, l’atenció oncològica, l’àrea del cor, la neurologia i neurocirurgia, les malalties infeccioses, endocrines, autoimmunitàries i minoritàries, l’endoscòpia complexa, l’intervencionisme en diagnòstic per la imatge, les addiccions, els trastorns alimentaris i obsessivocompulsius, la rehabilitació complexa o la cirurgia oftalmològica, entre d’altres.

La seva excel·lència en aquests i altres àmbits ha estat repetidament reconeguda mitjançant nombrosos premis i acreditacions a nivell català, espanyol i europeu. Cada dia s’hi realitzen, de mitjana, 72 intervencions quirúrgiques majors, s’hi atenen 246 urgències, s’hi donen 132 altes a pacients hospitalitzats, i s’hi fan 1.325 visites de consultes externes. Al llarg d’un any, hi són atesos en règim d’ingrés hospitalari més de 33.000 pacients, i als seus consultoris s’hi porten a terme més de 330.000 visites mèdiques.

Al llarg dels ja prop de dos anys de pandèmia, l’Hospital Universitari de Bellvitge s’ha posicionat com un dels centres de l’Estat que han atès més malalts crítics afectats per aquesta patologia, amb uns molt bons resultats assistencials.

 

Algunes fites destacades

● El 1974, l’Hospital de Bellvitge va ser pioner a Espanya en l’ús de la plasmafèresi (recanvi plasmàtic terapèutic).

● El 1975, va esdevenir símbol de la lluita dels metges interns residents de l’Estat pel reconeixement de la seva activitat assistencial amb un contracte laboral.

● El 1984, els doctors Eduard Jaurrieta i Carles Margarit hi van portar a terme el primer trasplantament de fetge a Espanya.

● El 1987, va ser pioner a Espanya en el desenvolupament de la ventilació mecànica a domicili.

● El 2006, va posar en funcionament el nou edifici de consultes externes, amb 136 consultoris, la renovació estructural més important des de la seva fundació.

● El 2007, un equip encapçalat per doctor Eduard Castells va portar a terme el primer implantament d’un cor artificial a Espanya.

● El 2009, va ser un dels primers hospitals de l’Estat a posar en marxa la cirurgia robòtica.

● El 2014 el nou edifici tecnoquirúrgic es va començar a posar en funcionament amb la inauguració del Servei d’Urgències.

● El 2019 va entrar en servei el nou bloc quirúrgic, amb un total de 31 quiròfans, dels tres quals híbrids i dos robotitzats.

● El 2021 s’hi va inaugurar un nou edifici polivalent, destinat en principi a fer front a la Covid-19 i, posteriorment, a d’altres usos.

Suscríbete a nuestros boletines

Selecciona el boletín que quieres recibir: