La rellevància de la integració de l’experiència de la primera persona en salut mental; l’estigma social i laboral i l’autoestigma o el paper cabdal de les associacions de pacients van ser alguns dels temes centrals que es van desenvolupar al voltant del llibre “Elegí quedarme”, de Vanessa Sancho, que es va presentar a l’Hospital de Bellvitge el 27 d’octubre.
A més de l’autora, van participar a la taula les infermeres de l’HUB Núria Romero i Maria José Rodríguez, amigues seves i excompanyes de treball de la Vanessa a l’hospital fa uns anys; Anna Tuneu, pacient i primera persona en formació com a tècnic en Acompanyament i Suport Mutu, i el Dr. Jacint Segalàs, del Servei de Psiquiatria del centre, que va moderar l’acte.
L’objectiu principal de l’acte, sota el títol “Em va passar a mi, et pot passar a tu”, era fer palès com els testimonis en 1a persona d'una malaltia mental poden ajudar d'altres persones a partir de l'experiència compartida, oferint un acompanyament empàtic en el procés d’afrontament d’un diagnòstic de salut mental. Incorporar aquesta mirada als serveis de salut mental els enriqueix i millora el seu treball. Tal i com va indicar el Dr. Segalàs, “les persones amb problemes de salut mental no són només persones que necessiten suport, sinó que tenen capacitats, coneixements, projectes, drets i molt a contribuir a la societat”.
La millor elecció
“Elegí quedarme”, és la continuació d’un primer llibre de Vanessa Sancho, “Mi montaña rusa”, en que parlava de l’aparició dels primers símptomes i el diagnòstic del seu trastorn bipolar, l’any 2007, i de totes les dificultats i recaigudes que va haver de superar els primers anys. Ara, el nou llibre és una mirada més esperançadora, ja des del títol.
Tal i com va explicar, “al començament la malaltia anava per davant meu, em rebel•lava contra ella, fins que gràcies la medicació, la teràpia i l’aprenentatge continu i l’acceptació de les meves limitacions m’ha permès invertir aquella situació inicial i col·locar-me per davant de la malaltia”.
Passos tant importants com demanar ajuda i acceptar-la, practicar l’autocura, cuidar-te respectant els teus límits i entendre que allò que et passa no és culpa teva són alguns dels missatges clau que Vanessa Sancho vol transmetre amb el seu llibre.
La desaparició gradual dels estigmes
La motxilla de l’estigma social i laboral i de l’autoestigma continua present en els nostres dies, tot i que s’ha avançat força, tal i com es va reconèixer a la taula. Tot i això, els canvis social són lents “i durant molt de temps les malaties mentals han estat invisibilitzades, i això ha fet que faltin eines i coneixement”, va assenyalar l’Anna Tuneu, pacient de TOC des de ben jove i ara formant-se per donar suport a pacients. De la seva banda, Vanessa Sancho va assegurar haver-se vist afectada sobretot per l’autoestigma.
La presència a la taula de Núria Romero i M. José Rodríguez va ser una primera prova de la importància que adquireix el suport de les persones pròximes als pacients. Totes dues van recordar com els primers símptomes de la malaltia de la malaltia les van desconcertar i les dificultats per saber com ajudar la Vanessa en el seu patiment, quelcom que sentien, no hagués estat tan difícil enfront una malaltia física.
Un altre element que va ser especialment destacat va ser la importància de associacions de pacients, fonamentals pel que suposen d’escolta activa i experta de les situacions personals “sense necessitat de moltes paraules”, tal i com va destacar Anna Tuneu. Vanessa Sancho forma part de l’associació bojosxtu santboi, des de la qual ofereixen acompanyament, escolta i activitats.
La sessió es va tancar amb una afirmació de l’Anna Tuneu que obre una via de reflexió ben interessant: “la salut mental té una part individual i una col·lectiva; la societat ha de canviar perquè millori la salut mental de tots”.