Colectomia: què és i quins tipus hi ha?

Descripció General

La colectomia és un procediment quirúrgic en què s'extreu tot el còlon o part d'aquest. El còlon, una part de l'intestí gruixut, és un òrgan llarg amb forma tubular a l'extrem final del tub digestiu. La colectomia pot ser necessària per tractar o prevenir malalties i afeccions que afecten el còlon.

Què és el còlon?

El còlon també conegut com a “budell gros”, és un òrgan llarg amb forma tubular que comunica el “budell prim” (on es duu a terme l’absorció de nutrients) amb el recte (que participa en la defecació).

La seva funció principal és absorbir el líquid de les femtes i convertir-les en sòlides.

Les malalties que afecten el còlon i que requereixen intervencions quirúrgiques són complexes.

Per ajudar-lo a viure amb menys dificultats un equip de diferents professionals treballarà coordinadament amb vostè.

Després de valorar riscos i beneficis, el cirurgià colorectal li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per fer-ho, tindrà en compte les característiques de la seva lesió i el seu estat de salut. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

És possible que el cirurgià que el visiti a la consulta, el que li faci l’operació i el que el visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

La colectomia és un procediment quirúrgic amb què s’extirpa part del còlon totalment o, de vegades, parcialment. 

La colectomia es pot realitzar per tractar malalties i trastorns que afecten el còlon:

• Patologia benigna: Malaltia inflamatòria intestinal (la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa),  malaltia diverticular, prolapse de recte, restrenyiment
• Patologia maligna: Neoplàsia de còlon

Quins tipus de colectomia existeixen?

Hi ha diversos tipus d’operacions de colectomia:

• Hemicolectomia: extirpació del colon ascendent (part dreta) o colon descendent (part esquerra) del còlon
• Colectomia total o subtotal: extirpació de tot o pràcticament tot el còlon 
• Proctocolectomia: extirpació del còlon i del recte

Es pot reconstruir el trànsit intestinal o s’ha de fer una ostomia?

Un cop extirpat el segment necessari del budell, s’intenta reconstruir la continuïtat intestinal del segment que hi ha abans i després del fragment extirpat. Aquest procés s’anomena una 'anastomosi' (costura o estabulació dels dos extrems).  En els casos en què això no és possible, la sortida del material fecal s’ha de dirigir cap a l'exterior, fora de l’abdomen, a través de la paret abdominal. Això s'anomena “estoma”, centrant-se en l’extrem previ a l’extirpació:

• Ileostomia: quan s’externalitza l’intestí prim

• Colostomia: quan s’externalitza el còlon

En algunes ocasions es requereixen estomes temporals, ja que amb el temps es pot reconstruir la continuïtat intestinal. 

Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?

Hi ha diversos tipus d’accés quirúrgic o maneres de entrar a l’abdomen:

Oberta:

Es realitza una incisió a la paret abdominal, que es diu “laparotomia”, per accedir a la cavitat abdominal on es troba el còlon. El cirurgià sota visió directa del camp quirúrgic i treballant amb les seves mans i l’instrumental quirúrgic, allibera el còlon adientment de les estructures que l’envolten per poder extirpar-lo.
 

Mínimament invasiva:

• Laparoscòpica convencional: es realitzen 3-4 incisions petites que permeten introduir a l’interior de l’abdomen una càmera i diferents eines quirúrgiques amb què treballa el cirurgià sense fer servir les mans directament i visualitzant la cavitat abdominal en una pantalla. Independentment de la via d'accés, la intervenció que es realitza és la mateixa que a la cirurgia oberta. 
• Laparoscopia robòtica (o Da Vinci): és l’eina quirúrgica més sofisticada que tenim actualment a l’hospital. Es tracta d’una modificació de la via laparoscòpica en què els instruments són manipulats pel cirurgià mitjançant un “robot” o “comandament a distància especial”. Aquest procés ofereix avantatges tècnics específics (visió 3D, major precisió entre altres).

La cirurgia mínimament invasiva en general ajuda en la recuperació postoperatòria en diversos aspectes: menys dolor, millor recuperació del trànsit intestinal, mobilització més fàcil, menor risc d'infecció... entre altres. 

• En alguns casos pot caldre una intervenció quirúrgica.
• Empitjorament de patologies cròniques: Qualsevol problema de salut que tingui previ a la cirurgia es pot veure agreujat a conseqüència de la cirurgia o de les seves complicacions.  
• Defunció: Tot i que la mortalitat avui dia és molt baixa, no és inexistent. Sigui per un estat de salut molt fràgil o per complicacions quirúrgiques, el risc de defunció existeix, però hi ha recursos disponibles per intentar evitar-ho.

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió. També és important saber que, de vegades, la intervenció pot tenir una intenció curativa a llarg termini (com pot ser el tractament d'un càncer de còlon) mentre que, d'altres, el que se li ofereix és una possibilitat de millora tot i saber que la correcció total del problema és difícil o que els resultats no perduren sempre en el temps (com pot ser el cas de la cirurgia per restrenyiment o problemes del sòl pelvià).

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia. 

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són: 

• Anàlisi de sang
• Radiografia de tòrax
• Electrocardiograma
• Proves específiques, si té altres malalties

Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

• Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
• Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
• Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
• Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
• Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
• Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú

Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar

• El pulmó i la pleura 
• El cor

Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.

Descripció general:

Una intervenció quirúrgica suposa una agressió controlada a l'organisme i amb un objectiu terapèutic. Per tant, es necessita que vostè es trobi en les millors condicions per respondre des del punt de vista físic. Ha de preparar-se.

A continuació li expliquem com l'ajudarem per preparar-se per anar a quiròfan.

Començarem per mirar aquest vídeo informatiu sobre la seva preparació preoperatòria. Com veurà al vídeo, la seva participació en la preparació té un paper fonamental a l’hora de tenir una bona recuperació.

Pla de la visita:

• Revisar que s’han fet totes les proves preoperatòries necessàries.
• Explicar-li com transcorrerà l’ingrés en cas que, com esperem, no presenti cap complicació 
• Realització d’una sèrie de preguntes que ens serviran per detectar quins aspectes són més importants a treballar amb vostè per tal que la seva preparació i recuperació posterior siguin un èxit. Detecció de possibles dificultats en el postoperatori a casa per falta de suport adient i activació dels circuits disponibles. 
• Resolució de dubtes sobre la seva malaltia o el procés d’hospitalització
• En cas que li hagin de realitzar un estoma, una infermera especialista li donarà totes les explicacions adients i li ensenyarà a conviure amb un estoma temporal o permanent. També li donarà recomanacions sobre les cures necessàries.
• Explicació de la PREHABILITACIÓ, és a dir, de com cal que es prepari, en funció de la seva situació personal, a tres nivells: preparació física, preparació nutricional i preparació psicològica

Què és la Prehabilitació?

La prehabilitació és un programa dissenyat per millorar la capacitat funcional del pacient abans de la cirurgia mitjançant l'actuació a 3 aspectes:  activitat física, adequada nutrició i reducció del component d'ansietat i frustració.

• Preparació física: 

Valoració de l’estat general i de forma física, respiratòria, presència d’anèmia.

L’avaluació física es realitzarà mitjançant un test de la marxa (si la visita pot ser presencial) o mitjançant unes preguntes (si la visita és telemàtica).

En tots dos casos, se li oferirà un pla d’entrenament ajustat a les seves necessitats que haurà de seguir fins al dia previ a la intervenció quirúrgica. Consistirà a realitzar exercici físic sense fer sobreesforços però continuat. Es basarà en activitats de flexibilitat, força i respiració.

La infermera que li faci el seguiment li explicarà el tipus d’exercici i la seva freqüència. A més, possiblement, el visiti un fisioterapeuta que li explicarà les pautes d’exercicis de fisioteràpia previs a una intervenció de cirurgia general. Aquest document conté informació de d'exercicis respiratoris, d'exercicis actius amb els braços/cames i finalment informació de com s'ha de mobilitzar.

Complir amb aquest entrenament, tindrà una repercussió molt important en la millora de la seva salut. 

A la consulta també li explicaran els beneficis de dur a terme una mobilització precoç després de la cirurgia (ho veurem a l'apartat d'hospitalització). A l'hospital li explicaran en quin moment s'ha d'asseure, posar-se dret o caminar amb l'ajuda del personal necessari. Recordi que es recomana una mobilització precoç perquè molts estudis científics han demostrat una millora de resultats en salut i una disminució de les complicacions després de la cirurgia. 

Vostè pot tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, com a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessiti diferents tractaments per millorar la seva condició abans de la cirurgia.  El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessiti tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.

Preparació nutricional:

Abans d’indicar-li qualsevol mena de dieta haurem de fer-li una avaluació del seu estat nutricional. Aquesta es farà amb un test molt simple basat en 3 preguntes: 

• Pèrdua de pes en els darrers mesos (involuntària)
• Índex de Massa Corporal (relació entre pes i talla)
• Malalties agudes amb què convisqui en el seu procés actual

Segons el resultat d’aquest test podrà ser derivat, si calgués, a un especialista en nutrició per fer un seguiment individualitzat abans de l'operació.

En general, recomanem una dieta rica en proteïnes. Sobretot després de cada sessió d’exercici.

D'altra banda, els dies més propers a la cirurgia li recomanarem seguir una dieta baixa en residus (sense fibra).

En alguns programes, com ara l’ERAS,  se li donarà uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que podrà prendre fins a 3-4 hores abans de l’ admissió a l’hospital.

Deshabituació de tòxics com el tabac o l’alcohol i de drogues:

Serà imprescindible que redueixi al màxim el consum de tota mena de begudes alcohòliques i/o tabac. 

Les possibles complicacions, resultat de la cirurgia, disminueixen de manera demostrada en pacients que compleixen aquesta deshabituació durant un període mínim de 3-4 setmanes abans de l’operació. Per a això, pot ser visitat per equips especialitzats que l’ajudaran a deixar de fumar i/o beure abans de la cirurgia.

• Més ajuda per deixar de fumar

Preparació psicològica:

Durant tot el procés disposarà d’atenció telefònica dels professionals de l’hospital per resoldre dubtes que li puguin sorgir a casa. En concret, se li facilitarà un telèfon de contacte de la infermera referent.

Ha de ser responsable actiu de les activitats proposades per saber què passarà cada dia després de l’operació i així poder complir els objectius de la seva recuperació.

En cas que la seva cirurgia impliqui la possibilitat de realitzar una ostomia (ileostomia o colostomia) tindrà una visita específica amb una infermera especialitzada que li facilitarà tota la informació i pràctica necessàries abans i després de l’operació.

Si la seva operació és per raons oncològiques, també pot ser que li programin una visita amb l'equip de psicooncologia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia. 

Pla de la visita:

Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:

• Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
• Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
• Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit. 
• Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
• La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
• Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
• Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
• Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.

Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar: En el cas de la colectomia és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.

Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat: Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.

En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament: Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.

Li explicaran el dejuni previ que ha de fer: Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns programes se li donarà uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que podrà prendre fins a 3-4 hores abans de l’admissió a l’hospital.  En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.

Resolució de dubtes que pugui tenir.

Contacte telefònic previ a l'ingrés

El trucaran, aproximadament 2 dies abans de la intervenció quirúrgica, des del Centre de Programació Quirúrgica de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i li donaran instruccions concretes per a l'ingrés.

Dispondrà del telèfon de contacte d'una infermera de la Unitat Funcional de Cirurgia Colorectal (UFCCR) per resoldre diferents dubtes que li puguin sorgir (com per exemple, sobre l'ingrés a l'hospital). També podrà comunicar eventualitats que puguin alterar el seu ingrés (com per exemple un procés infecciós durant la setmana prèvia a la intervenció quirúrgica). En el cas que no pugui ingressar per qualsevol motiu, ha d'avisar quan abans millor per poder aprofitar  l'activitat quirúrgica d'aquell dia per un altre pacient.

Què haig de fer el dia de la meva cirurgia?

Higiene:

El dia de la seva cirurgia, al seu domicili,  s'ha de dutxar el cos i els cabells amb sabó preferiblement neutre. També s'ha de raspallar les dents. Recordi no posar-se res a la pell com per exemple perfums, maquillatge, esmalt d'ungles o crema hidratant.

Alimentació i medicació prèvia:

Recordi que, després dels dies en els que hagi estat en una dieta especial, si fos precís, el dia de la intervenció no pot menjar ni beure res durant les 6 hores abans de la cirurgia, EXCEPTE si:

• Li han autoritzat a prendre la seva medicació abans de venir a l’hospital amb un glop petit d’aigua. (generalment li haurà dit l’anestesista)
• Li han donat una beguda rica en carbohidrats que haurà de prendre seguint les instruccions que hagi rebut (generalment li haurà dit i donat les infermeres del procés que l’han estat seguint fins l’intervenció)

Què ha de portar a l'hospital?

• Documentació personal: targeta sanitària, DNI/NIF
• Medicació habitual i recepta electrònica
• Sabatilles d'estar per casa
• Xancletes o sabatilles de goma per entrar a la dutxa
• Necesser amb els seus estris personals: raspall i pasta de dents, desodorant, etc
• En cas d'utilitzar la màquina CPAP (apnees del son) has de portar-la
• Pròtesis que et siguin imprescindibles per l’estada (ulleres, audiòfons...)
• Mòbil i carregador de mòbil

Què NO ha de portar a l'hospital?

Objectes de valor (joies, pírcings, targetes de crèdit  o similar)

El dia de la cirurgia, ha de venir a l'hospital el dia que li hagin dit per telèfon.

Podrà venir acompanyat si la normativa de visites no canvia. Pot consultar-la a www.bellvitgehospital.cat

Quan arribi a l'hospital, ha d'anar al servei d'admissions de la Unitat de Recepció i Preparació de Pacients (URPP), situada a la 3a planta de l'edifici principal. Un cop allà, haurà de passar la targeta sanitària per la màquina de lectura i serà avisat.

Al mostrador, haurà de detallar qui serà la persona de contacte i donar el seu nom i telèfon. Allà, li lliuraran:

• Un full d'etiquetes identificatives.
• Una polsera identificativa.
• Una polsera amb un QR.

Tot això, ho haurà de lliurar a la infermera quan entri al box.

En el moment de l’admissió, també se l’informarà que ha d’entregar els seus objectes personals al seu acompanyant perquè els guardi durant tot el procés.

Durant el procés quirúrgic, el seu acompanyant estarà informat contínuament per SMS de la seva ubicació i fase del procés quirúrgic en el que es troba. En acabar la intervenció, el cirurgià l’informarà telefònicament.

Si no va acompanyat, es procedirà a custodiar les seves pertinences amb Seguretat.

Un cop li haguem indicat el box al qual s’ha de dirigir, passarà per les següents zones:

Box d’infermeria:

Una infermera li preguntarà el seu nom i edat i el pesarà i mesurarà. Li prendrà la temperatura, comprovarà si s’ha dutxat a casa i si ha fet el dejú de 6h indicat. En cas que porti algun objecte de valor (dentadura postissa, joies, etc.), el seu acompanyant se’n farà càrrec (si no està acompanyat, es procedirà a custodiar-ho a Seguretat).

La infermera li prendrà diferents mesures de constants mèdiques: pressió arterial, saturació d'oxigen, temperatura... En el cas que sigui necessari, li podrà treure una mostra sanguínia. També li farà preguntes per saber si hi ha hagut alguna incidència en la preparació que es realitza a domicili prèvia a la intervenció.

Zona de vestidors:

Seguidament, es dirigirà a la zona de vestidors on l’ajudaran a posar-se la bata de quiròfan i les sabatilles. La seva roba podrà deixar-la en una zona amb guixetes o se la pot emportar el seu acompanyant.

Zona de butaques o llit:

En aquesta zona esperarà amb el seu acompanyant que arribi el zelador, que serà qui el traslladi a l'Àrea Quirúrgica de l’hospital i li expliqui al seu acompanyant on estan situades les diferents sales d'espera.

 Informació als familiars mentre vostè estigui a l'àrea quirúrgica

Durant tot el procés quirúrgic, s'aniran enviant SMS als familiars, indicant on es troba el pacient en cada moment. En el cas de que la cirurgia s'allargui més temps del previst, també s'informarà de que el pacient continua a quiròfan. Quan acabi l'operació, el cirurgià informarà, al familiar que vostè hagi indicat com a referent,  com s'ha desenvolupat la mateixa. En funció de la situació epidemiològica, el seu acompanyant podrà restar a la sala d'espera o tindrà accés restringit.

Estada al prequiròfan

A  l’àrea quirúrgica, esperarà a una sala que rep el nom de prequiròfan juntament amb altres pacients que també han de ser operats de diferents tipus de cirurgies. Allà es presentarà l'anestesiòleg i el personal d'infermeria que li faran algunes preguntes abans d'entrar a quiròfan. Per motius de seguretat clínica, és probable que hi hagi preguntes que se li facin diverses vegades.

Estada al quiròfan

Al quiròfan, l’equip quirúrgic li col.locarà  uns monitors per controlar el seu estat en tot moment. També li col.locaran un  catèter a una vena del braç o de la mà per administrar  la medicació necessària.

Posteriorment, l'anestesiòleg li realitzarà la tècnica anestèsica adient per a poder procedir a la realització de la cirurgia. La tècnica anestèsica en el cas de la colectomia consisteix en una anestèsia general +/- bloqueig locorregional abdominal per al control del dolor postoperatori.

Posteriorment, els cirurgians procediran a la realització de la colectomia

Quan acabi la cirurgia, el poden traslladar a una d'aquestes dues unitats en funció de les seves malalties prèvies, del tipus de cirurgia que li hagin fet i de com hagi transcorregut la cirurgia a quiròfan:

• Sala de recuperació postoperatòria (Recovery)
• Reanimació post-quirúrgica (RPQ)

Estada a la sala de recuperació postoperatòria (Recovery)

El recovery és una sala de recuperació post-operatoria a la mateixa àrea quirúrgica on estarà, juntament amb d'altres malalts, el temps necessari per comprovar que tot està correcte abans d'anar a l'habitació de la planta d'hospitalització. A aquesta sala anirà despertant-se tranquil.lament de l'anestèsia. Es vigilarà que tingui el dolor el més controlat possible administrant la medicació que sigui necessària. També es vigilaran les constants mèdiques, els drenatges, si en porta, per controlar que no hi hagi sagnat.

Estada postoperatòria a la reanimació postquirúrgica (RPQ)

La reanimació postquirúrgica (RPQ) és una sala, amb boxes individuals, situada a la segona planta on es realitza una vigilància intensiva del seu estat per part d'un equip d'anestesiòlegs i d'infermeria per controlar que no hi hagi complicacions al postoperatori immediat. L'estada habitual acostuma a ser d'una nit però, en funció de la seva situació, s'allargarà el temps que sigui necessari. Aquí li faran una mesura contínua de constants vitals, analítiques periòdiques, radiografia de tòrax i les proves necessàries en el seu cas. Si totes les proves i el seu estat és l'adient, al dia següent, se'l traslladarà a la planta d'hospitalització.

Funcionament general de la planta d'hospitalització: horaris de visita e informació als familiars

Un cop arribi a l'habitació, la infermera i l’auxiliar assignades, li explicaran el funcionament de la unitat. Recordi que a la planta les habitacions son compartides entre dos malalts i és important respectar el descans i la intimitat de tots els pacients que es troben en procés de recuperació a la planta. A l'habitació disposa de televisió compartida amb el seu company d'habitació, pel que li recomanem que els seus familiars li portin monedes per a poder fer-ne ús.

El àpats segueixen els següents horaris aproximats:

• Esmorzar: 9-10h
• Dinar: 13:30-15h
• Berenar: 17-18h
• Sopar: 19:30-21h
• Ressopó: 22-23h

Recordi, que donada la seva intervenció, la introducció i la progressió de la dieta estan planificades amb detall. No prengui res sense informar la seva infermera. Si vostè té necessitats personals de beure o menjar res entre àpats disposa de màquines de dispensació a l'hospital i també li poden portar els seus familiars (prèvia consulta al seu equip assistencial).

És important que la persona que vostè designi sigui constant, estigui pendent del telèfon i sigui el responsable d’informar a la resta de la família per evitar confusió. Si no hi ha complicacions, s’informarà una vegada al dia.

En cas de necessitar informació complementaria pot demanar una entrevista amb el seu equip.

En el cas de tenir necessitats especials ha d’informar al metges  i infermeres des de l’ingrés Per exemple: pacients amb visites restringides, necessitat de suport per a entendre la informació, voluntats anticipades especials, restriccions de transfusió, etc i aportar la documentació adient.

Per tal de respectar el descans dels pacients, no han de produir-se aglomeracions a l’habitació. Preferiblement, estarà amb vostè un sol acompanyant. En les convalescències llargues, aquest pot anar canviant o de vegades ser més d’un. Les visites a l'hospital no han de ser socials; son de companyia i ajuda al familiar.

Visites mèdiques

L'equip mèdic format per l'equip de cirurgians (adjunts i residents) de la unitat de cirurgía colorectal, el visitaran diàriament pel matí. Durant el cap de setmana el visitaran dissabte o diumenge. Es freqüent que els metges que el visitin siguin diferents cada dia en funció de les tasques assistencials de cadascú; però el pla de tractament i les decisions de cada dia venen marcades a les reunions diàries de l'equip. A més, és molt probable que a part de la visita mèdica matutina rutinaria,  en algun moment,  es passi a visitar-lo el metge que l'ha intervingut.

Si el postoperatori es desenvolupa sense complicacions, el maneig de cada dia serà com el que li ha explicat el infermer d’ERAS i vostè ha pogut imaginar (veure fulla evolutiva segons dies). Aquest esquema es modificarà segons les seves necessitats mèdiques.

També el poden visitar d'altres especialistes com el fisioterapeuta, el nutricionista, estomaterapeuta, cardiòleg... que li faran un seguit de preguntes i recomanacions individualitzades segons els seu hàbits i al desenvolupament del seu postoperatori i el prepararan per poder cuidar-se a casa.

Seguiment per infermeria

L'equip d'infermeria estarà al seu costat i pròxim durant tot l’ingrés. Depenent de la unitat d’hospitalització canviarà 2 o 3 vegades durant el dia. Li administrarà la medicació pautada pels metges  i li farà les cures necessàries, també s'ocuparan d'ajudar-lo a progressar en la recuperació i estar alerta en la detecció de possibles signes d'alarma de complicacions.

Es probable que durant el postoperatori porti algun tipus de drenatge a l'abdomen; els cirurgians decidiran el moment idoni per retirar-li. També pot portar diferents tipus de sondes pel nas (nasogàstrica), urinàries, etc.  també li retiraran en el moment idoni. Per últim, es probable que porti una via venosa per passar la medicació; a mesura que vagi tolerant la ingesta li passaran la medicació a via oral i li podran treure la via.

La seva infermera li indicarà el moment idoni per a l'inici de la tolerància hídrica i de la seva mobilització. Pot ser no li vindrà de gust, però li animaran e insistiran per fer-ho sota la seva supervisió. És important seguir les recomanacions de la infermera donat que aquestes recomanacions han demostrat els millors resultats per la recuperació dels pacients i ajuden a prevenir algunes de les complicacions postoperatòries com pot ser  la trombosis a les cames o la paràlisis de l’intestí. Igualment li recordaran els exercicis respiratoris.

L’infermer disposa del mateix pla de tractament i progressió que indiquen els cirurgians i que  s’ha planificat pel seu tipus de cirurgia.

El dia a dia després d’una colectomia:

Dia 0: la tarda i nit després de la cirurgia

En cas que no necessiti ingrés a una unitat especial de vigilància (Reanimació Post-Quiúrgica), passarà unes hores a la sala de recuperació (Recovery), a la mateixa àrea quirúrgica, abans de pujar a planta d'hospitalització la mateixa tarda.

Una cop despert/a, heu de començar a fer els exercicis de respiració i de cames. És possible que porteu drenatges, sonda per a l’orina i oxigen. Si no té una sonda pel nas que va a l’estómac, prendrà líquids. Us animaran perquè us assegueu a la butaca.

Dia 1: primer dia després de la cirurgia

Potser us donin líquids més espessos i, possiblement, menjar sòlid a la tarda. Beveu només el que pugueu tolerar de forma còmoda, a petits glops. Si teniu nàusees, deixeu de beure almenys durant una hora, i proveu-ho de nou més tard. No prengueu begudes carbonatades. Seguiu fent els exercicis respiratoris. Aixequeu-vos del llit, amb l’ajuda necessària, i camineu almenys 5 vegades. Si cal, us donaran una faixa per moure-us. Preneu la medicació contra el dolor per mantenir-vos còmode/a.

Si encara teniu una sonda a la bufeta urinària, probablement us la retiraran avui.

Dia 2: segon dia després de la cirurgia

Si tolereu els líquids orals, és possible que avui us parin els sèrums.

Beveu i mengeu només el que tolereu de forma còmoda; la dieta progressarà

segons la vostra tolerància. Si teniu nàusees, deixeu de beure i menjar durant almenys una hora, i proveu-ho de nou més tard. Si això no és suficient, us donaran una medicació per a les nàusees. Eviteu les begudes carbonatades. És possible que us comencin a donar la medicació calmant en pastilles, que funcionen igual que la medicació intravenosa però triguen una mica més a fer efecte.

Assegureu-vos que demaneu la vostra medicació per al dolor quan comenceu a sentir-vos incòmode/a. Seguiu caminant i fent els seus exercicis de respiració.

Reiniciareu la medicació habitual, si en preníeu.

Dia 3: tercer dia de postoperatori

Seguiu caminant i fent els exercicis. Si us trobeu molt bé, us anireu a casa (alta hospitalària).

Recomanacions generals:

• Us haureu de subjectar la zona abdominal en cas de tossir, per protegir la ferida quirúrgica.
• No utilitzeu de forma individual i abusiva el trapezi del llit per evitar tensió a la zona de la ferida.
• Pareu atenció a les indicacions del personal que us atén sobre com us heu d’incorporar del llit i seure la cadira, que en la primera fase s’ha de fer amb ajuda.

Previsió d'alta hospitalària

Quan la seva alta estigui prevista s'intentarà avisar-lo el dia d'abans perquè pugui organitzar-se amb la seva família. L'alta es programa de tal manera que tot està previst perquè pugui marxar a casa seva durant el matí i sempre abans de les 12h. És important que es pugui organitzar perquè vinguin a recollir-lo abans d'aquesta hora. Abans de marxar, rebrà un SMS al mòbil per emplenar un qüestionari enviat des del nostre servei per tal d’avaluar la seva experiència. És molt important que l’empleni vostè o amb ajut de la seva família.

Quan marxi cap a casa, li entregarem l'informe mèdic amb la informació de tot l'ingrés i pautes de recomanacions, les receptes necessàries i les cites per als controls programats a consultes externes.

En el cas de necessitats especials com pot ser cures a domicili, ajudes a casa… s'haurà tractat el tema prèviament amb vostè per activar els circuits adients previs a l'alta.

Hi ha ocasions en les que el pacient ha de marxar cap a casa amb algun drenatge abdominal, una colostomia o d'altres dispositius o bé amb la necessitat d’autoadministrar-se medicació. Aquestes situacions requereixen fer un seguit de cures o manipulacions amb el conseqüent aprenentatge. L’entrenament/aprenentatge es farà durant el temps d'hospitalització a la planta per donar temps a resoldre tots els dubtes.

En el cas de que necessiti una llitera, una cadira de rodes o no pugui pujar escales i visqui en un edifici sense ascensor, se li podrà demanar una ambulància no urgent. Per qualsevol altre supòsit, s'hauria de dirigir als serveis social de la zona (veure imatge).

També disposarà del contacte telefònic amb una infermera i podrà resoldre nous dubtes que puguin sorgir mentre estigui al domicili, en horari de dilluns-divendres pel matí.

Durant les primeres 4-6 setmanes, es recomana dieta sense residus; després, normalització gradual de la dieta. Al principi, intenteu fer 6 àpats petits al dia. Cal que us donin instruccions específiques si porteu ileostomia. Aneu afegint nous àpats, d'un en un, en petites quantitats.

Abans de marxar d’alta us lliuraran un full amb exemples de dieta i progressió dels menjars perquè us resulti més fàcil i comprensible.

Les begudes alcohòliques estan permeses però s’han de consumir amb moderació i si s'eviten és millor.

Eviteu l’activitat que us causi molèsties.

Caminar és bo. Podeu pujar escales.

Espereu almenys 4-6 setmanes a reprendre l’esport.

Eviteu aixecar pesos per sobre de 10-15kg o fer força amb els músculs abdominals durant 2-3 mesos.

Si no hi ha instruccions específiques, podeu deixar la ferida descoberta.

Podeu dutxar-vos o banyar-vos diàriament. Després, assequeu la ferida amb molt de compte.

No conduïu durant una setmana després de l’alta. Es recomana no conduir durant tot el temps que s'estigui prenent calmants.

No feu desplaçaments sols al principi de la recuperació fins que us sentiu segurs.

Heu de prendre la medicació pel dolor que us hagin prescrit. També podeu prendre la vostra medicació habitual si no s’indica el contrari. 

Utilitzeu antidiarreics NOMÉS sota supervisió del vostre cirurgià i amb prudència.

La funció intestinal tendeix a ser erràtica (gas, diarrea, torçons; dies bons i dies dolents) fins a 6 mesos després d’una cirurgia intestinal. El vostre cos necessita temps per tornar-se a adaptar. Fixeu-vos en els aliments que us provoquin símptomes per a evitar-los.

Obstrucció intestinal:

Dolor còlic, inflor, nàusea, vòmits, restrenyiment i dificultat per expulsar gasos. Si apareixen aquests símptomes de forma lleu, podeu seguir una dieta líquida i evitar els aliments sòlids durant 24 hores. Si els símptomes persisteixen o empitjoren, heu d’adreçar-vos a Urgències.

Infecció de la ferida:

Inflor excessiva al voltant de la ferida, enrogiment, drenatge o dolor. Heu de consultar amb el vostre metge.

Infeccions relacionades amb la cirurgia:

Si apareix febre, sobretot si s’associa amb dolor abdominal, nàusea o malestar general, us ha d’avaluar el metge.

Estomes:

Si teniu un estoma, assegureu-vos que el manipuleu amb comoditat abans de l’alta. Demaneu ajuda si teniu dificultats per mantenir el sistema durant almenys 24 hores. Si hi ha sagnat recurrent, dolor sever o inflor al voltant de l’estoma, si l’estoma deixa de funcionar o bé si produeix més de 1.500 ml en 24 hores, adreceu-vos al metge. Els plàtans i la tapioca espesseixen la femta.

Deshidratació:

Si disminueix la quantitat d’orina o és més fosca, pot ser un senyal de deshidratació. 

Beveu almenys 8 gots d’aigua al dia.

Situacions d’alarma:

Un cop acabat el temps d’hospitalització, us recordem les situacions en què haureu d’adreçar-vos al Servei d’Urgències de l’hospital:

• Si teniu febre per sobre de 38 ºC
• Si teniu taquicàrdia (pols) de més de 120 pulsacions per minut
• Si teniu dolor abdominal que no desapareix amb analgèsia pautada
• Si teniu vòmits persistents