La cirurgia de bypass coronari, la substitució de vàlvules cardíaques o el trasplantament de cor són només algunes de les intervencions que realitza el servei de cirurgia cardíaca de qualsevol gran hospital. Cap d’elles es podria portar a terme sense la utilització dels equips de Circulació Extracorpòria (CEC). L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) la va utilitzar per primera vegada en una intervenció de cirurgia cardíaca el 16 de juliol de 1974, i ara, gairebé mig segle després, ha assolit les 25.000 circulacions extracorpòries.
Es tracta d’una xifra molt important, que subratlla l’expertesa i el caràcter de referència de l’HUB en l’àrea del cor. “Avui la CEC és imprescindible en un 80% de les cirurgies coronàries i gràcies a la seva evolució tecnològica ha assolit uns nivells de seguretat per al pacient molt elevats”, segons afirma el Dr. Albert Miralles, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital de Bellvitge.
La CEC és imprescindible al quiròfan de cirurgia cardíaca perquè permet aturar el cor i operar-lo, assumint les seves funcions. El procediment consisteix en connectar mitjançant unes cànules els vasos sanguinis principals del pacient, la vena cava i l’artèria aorta, amb una màquina que rep la sang que li arriba, l’oxigena i la retorna amb la pressió adequada al pacient.
Les infermeres perfusionistes són les encarregades de controlar la màquina de circulació extracorpòria al quiròfan. Es tracta de professionals especialitzades per portar a terme un procediment que requereix una gran qualificació i expertesa. La utilització de la CEC suposa que mentre dura la intervenció totes les funcions vitals del pacient estan sota el control de la perfusionista. Francis Iglesias, amb 27 anys d’experiència, és una de les 6 integrants de l’equip d’infermeres perfusionistes de l’HUB. Destaca la seguretat per al pacient que faciliten els sistemes de monitoratge constants dels equips de CEC actuals. “Les solucions cardioplègiques, que permeten l’aturada cardíaca, són avui efectives i segures en períodes més prolongats”, destaca la infermera.
En la mateixa línia de l’augment de les garanties del procediment, el Dr. Albert Miralles destaca l’evolució extraordinària del sistema d’oxigenació de la sang, que redueix el risc d’anèmia que de vegades feien necessàries les transfusions sanguínies després de la cirurgia, i la qualitat de les solucions de protecció cardíaca durant la intervenció, “el cor pot estar aturat més temps i sense problemes posteriors erivats de la isquemia”, indica el cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’HUB. Subratlla, per últim l’evolució de la circulació extracorpòria que ha suposat el desenvolupament de l’ECMO, l’oxigenació per membrana extracorpórea en les seves sigles angleses. En el darrers anys, l’Hospital de Bellvitge també s’ha consolidat com un referent en la implantació d’aquests dispositius, indicats en els casos de xoc cardiogènic com a suport circulatori.