Un dia qualsevol de la vida estàs bé o en el fons creus que ho estàs. De sobte, en qüestió de minuts, tot es gira i et veus a baix d’un pou molt profund, on veus més a prop la caiguda que la sortida cap a la llum exterior.
Tot és dur, cada cas, cada situació personal, en el meu cas noranta sis dies ingressada, tres intervencions, dos fills meravellosos, Anais i Dídac, i un marit que té el cel guanyat per aguantar l’insuportable, un home especial que m'ha donat tot a canvi de res, li dec la vida, a ell i al Rafel.
També m’ha afectat al llarg dels dies la soledat i la distància, estic a 200 km de la meva població. Però bé, amb el seu ajut i amb els grans professionals de la planta, el seu bon tracte, la seva companyia, la seva comprensió, i la seva estima, en els bons i mals moments.
Veure que s’emocionen amb alegria i sentiment del que tu els contes, perquè en una llarga durada ingressada a l’hospital, ells arriben a formar part de la vida, de la situació, almenys jo els considero part de mi; han sigut uns grans referents, encara que en aquesta situació, però, m’enduc la part positiva. Crec que m’enduc grans companys i també molt bons amics.
Penses que això no et pot passar mai a tu, i que en qüestions de minuts la vida et canvia o per a bé o per a mal, però li hem de treure el millor a l’experiència viscuda, li hem de treure la part positiva a aquest “Gir Inesperat”.
Desitjo que vosaltres també hi tragueu, encara que sigui, de tot l’escrit un punt positiu, a tots ens reforça, ens anima i ens ajuda.
Moltes gràcies a tothom. Junts som imparables!
Imatge: salva_baixlaigua