La irrupció de la IA esdevé un dels temes més destacats d’una nova edició de les Controvèrsies en Oftalmologia de l’Hospital de Bellvitge

- Formació

La cirurgia de les cataractes i l’aplicació de la Intel·ligència Artificial (IA) en la neurooftalmologia han estat els dos grans eixos de la 16a edició de les Controvèrsies en Oftalmologia, una cita anual ja clàssica que organitza el Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Bellvitge. La jornada es va desenvolupar el 20 de febrer.

Els reptes en la cirurgia de cataractes han centrat la primera a taula de la jornada, amb ponents de diferents centres hospitalaris catalans, de la resta de l’Estat i de Zuric, que han abordat la relació d’aquesta patologia amb diferents òrgans, simptomatologies i procediments, com ara la miopia, el femto en la cataracta, la pseudoexfoliació, la pupil·la, la còrnia i les cataractes hipermadures.

La segona taula del matí ha abordat diferents controvèrsies relacionades amb l’ús de la IA en neuroftalmologia, sempre amb l’objectiu de resoldre preguntes que un oftalmòleg o un neuròleg general es plantegen en la seva activitat diària i proporcionar guies d'actuació clares. Un des temes centrals en aquest segon bloc ha estat la influència dels fàrmacs agonistes del receptor de GLP-1 en la neuropatia òptica isquèmica.

Els experts que han integrat la segona taula de les Controvèrsies 2026 han estat interpel·lats sobre la seva experiència en aquesta qüestió, així com sobre la necessitat de fer un cribratge pretractament amb els GLP-1-.

La segona part de la segona taula va obrir un interessant debat sobre les aplicacions de la IA en la neurooftalmologia. La Dra. Laura Vigués, del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha fet un resum de les aplicacions de la IA en el camp de la neurooftalmologia des dels estudis per diferenciar papiledema de pseudopapiledema, NOIA arterítica de no arterítica, neuritis de NOIA, entre d’altres.

A partir d’aquí s’ha obert un interessant debat en que els participants han pogut explicar la seva experiència amb aplicacions d’IA per a la pràctica clínica, quins camps poden ser els més interessants per desenvolupar o l’impacte de motivacions ètiques o laborals en la seva utilització.

Per tancar aquesta segona taula es va endegar una singular “batalla de casos” entre la intel·ligència humana dels ponents, amb anys d'experiència, i la IA. La Dra. Silvia Muñoz, de la Unitat de Neuro-oftalmologia i Papil·ledema del Servei d’Oftalmologia de l’HUB, que ha moderat la taula, ha presentat casos de pacients reals amb diferents motius de consulta (diplopia, dolor i pèrdua visual, pèrdua visual transitòria, entre d’altres.

De forma simultània, s’han plantejat al xat GPT les mateixes preguntes que han anat apareixent en cada diapositiva dels casos. Després que els ponents haguessin comentat l'aproximació diagnòstica, terapèutica o el fos procedent, la IA ha dit la seva.

Per últim, la tercera taula ha abordat la cirurgia de cataracta premium, que combina el làser de femtosegon amb lents intraoculars avançades per eliminar les cataractes i corregir alhora presbícia, miopia, hipermetropia i astigmatisme.

Subscriu-te al nostre butlletí mensual "Fes Salut", amb informació de salut per a tothom.