Des del seu Bellpuig natal, Jaume Berengué va arribar a Barcelona a finals dels anys 60. Recorda que la ciutat el va acollir amb els braços oberts, “va ser un amor a primera vista que encara perdura”. Va començar a treballar a l’Hospital de Bellvitge com a zelador mentre estudiava Infermeria, però un màster de gestió cultural el va posar en el camí que el portaria a la creació, l’any 1989, de Bellvitge Art. Fins a l’any 2015, des de Bellvitge Art es van impulsar centenars d’exposicions i activitats culturals que han deixat una profunda empremta.
- Com sorgeix la idea de posar en marxa Belvitge Art ara fa més de tres dècades?
A finals del 1989 eren temps preolímpics plens d’optimisme i un grup de professionals vam proposar crear un espai de cultura dins l’hospital, que va ser molt ben rebut per la gerència, amb l’única condició que fos una iniciativa amb continuïtat. Diuen que per caminar cal fer el primer pas, i el vam fer el 22 de desembre d’aquell any amb una exposició produïda per l’Ajuntament de l’Hospitalet, amb fons propis del Centre d’Art Alexandre Cirici i la participació del grup de teatre de l’hospital amb una performance creada per a l’ocasió, força divertida. Després va ser un no parar de propostes molt variades, sempre amb la voluntat d’arribar a diferents públics de dins i fora de l’hospital, així com d'apropar el centre al seu entorn més immediat d’una manera amable, en què salut i cultura anaven de bracet.
- Què us proposàveu en començar?
El cert és que Bellvitge Art va sorgir d’una manera totalment imprevista, sense referents. De sales d’exposicions, n'hi havia moltes, però lligar cultura i salut va ser un repte interessant, que sortosament va tenir molt bona acceptació.
-Fins a l’any 2005 Bellvitge Art va organitzar 230 exposicions, però quantes en van ser en total, tenint en compte que va estar actiu fins al 2015?
Van ser més de 500 exposicions en els diferents espais en què s’ha desenvolupat l’activitat durant més de 25 anys.
- Quines són les exposicions o activitats impulsades per Bellvitge Art que recordes amb més estima o de les quals ets sents més orgullós?
Al concurs de dibuix infantil li tinc una especial estima. Fèiem la convocatòria, s’exposaven els dibuixos que els progenitors havien seleccionat acuradament i als volts de Nadal es feia el lliurament de premis a la sala d’actes, plena de criatures gaudint de la festa infantil. A més a més, els nens i les nenes d’ara són el futur, cal mimar-los tant bé com es pugui.
- Bellvitge Art va organitzar diferents exposicions col·lectives del personal de l’hospital. Què recordes d’aquelles exposicions? Com eren rebudes pels professionals?
La mostra d’autors de l’hospital ha estat una fita anual imprescindible, una trobada d’una cinquantena de professionals de l’hospital que dediquen el seu temps lliure a activitats artístiques. Per als que no tenien gaire producció artística esdevenia estimulant i sovint es plantejaven fer una exposició individual més endavant, gaudint, doncs, del reconeixement dels companys de feina i llestos per iniciar una tasca creativa.
- Tu també hi participaves en aquelles mostres, oi?
Hi he participat any rere any, a la mostra d’autors amb obres difícils d’etiquetar, fent ús de materials molt diversos i amb un resultat final moderadament polèmic.
- Hi ha un cargol que es va convertir en el símbol del Bellvitge Art i un present que rebien els amics honorífics del centre. Explica’ns una mica la història d’aquest cargol?
En el quart de segle de funcionament de Bellvitge Art, vam estar ubicats a diferents espais, tot adaptant-nos a les necessitats assistencials de cada moment. Calia, doncs, ser com un cargol, no tenir pressa i trobar nous espais on prosseguir amb la nostra tasca. D’altra banda, amb motiu del 10è aniversari del projecte es va institucionalitzar el nomenament d’Amic honorífic de Bellvitge Art a totes aquelles persones i entitats que amb la seva presència i col·laboració contribuïen a l’èxit del projecte. D’aquesta forma, rebien un cargol de vidre multicolor per agrair la seva solidària col·laboració.
- I quina diries que va ser l’exposició més singular o curiosa que es va organitzar des de Bellvitge Art?
Al llarg de tots aquests anys hem tingut el temps i les ganes per muntar exposicions singulars, i en particular vull destacar les que relacionen medicina i art. Recordo les exposicions que vam organitzar amb motiu de la diada de Sant Jordi al voltant dels acudits mèdics de la mà de grans humoristes, com ara Antonio Fraguas -Forges-, el Roto; Jaume Perich; Gila; José Luis Martin -Mena-; Maikel, un clàssic d'El Jueves; Eneco Las Eras -Eneko-; Lluïsot o en Francesc Vila i Rufas -Cesc-. Tinc molts bons records d’aquells Sant Jordis plens d’humor, roses, música i ambient festiu. Una altra que no voldria deixar de recordar és Guixant el guix. Els malalts passen per traumatologia i en surten amb un guix blanc, lluminós, que incita a fer-hi dibuixos. Guixant el guix ha estat una mostra d’aquests treballs espontanis de molts malalts que usualment acaben a la brossa i ocasionalment es van poder veure a una exposició.
- L’activitat més longeva va ser el concurs de fotografia, cert?
Sí. A més a més, va assolir una rebuda molt especial entre els professionals... En l’àmbit científic l’ús de la fotografia és una pràctica quotidiana i els professionals que s’hi dediquen estan molt familiaritzats amb aquesta tècnica. A més, la càmera fotogràfica esdevé, en temps d’oci o de vacances, una companyia inseparable! El concurs de fotografia fou una manera perquè aquest material no quedés inèdit i pogués ser gaudit per tothom. Es podien presentar fins a 3 fotografies en dues temàtiques: lliure i hospital, per tant sanitària. S’exposaven, el jurat feia la seva valoració i a l’hora de lliurar els premis s’organitzava una conferència temàtica a càrrec de fotògrafs reconeguts.
- Quines figures destacades de la cultura recordes que passessin per alguna de les activitats de Bellvitge Art?
Aconseguir presentar 500 exposicions és el resultat d’un sumatori d’aportacions de moltes persones que ens han fet arribar la seva creativitat. Estic segur que si fem aquesta pregunta als professionals que treballen o han treballat a l’hospital aquests 25 anys tindríem poques coincidències, i ben segur que recordarien més obres concretes o exposicions puntuals que no pas el nom dels autors. També ha estat fonamental la implicació d’un seguit de persones, més o menys anònimes, que sempre que s’ha demanat col·laboració, els ha faltat temps per aportar dedicació i esforços a un projecte que han vist com a propi, d’una manera altruista i desinteressada. Aquestes persones han estat granets de sorra indispensables per fer una muntanya interessant. A més, Bellvitge Art ha estat un calaix de sastre, facilitant activitats diverses, des d’un campionat intercentres de tenis o futbol-sala; a una trobada per pintar el mur de l’heliport d’una manera participativa-festiva, amb la presència de treballadors, els seus fills i veïns del barri de Bellvitge. També vull recordar que la música ha tingut una presència destacada a l’hospital, a la sala d’actes o amb motiu de la diada de Sant Jordi, o a la mateixa sala d’exposicions, amb interpretacions de professionals de l’hospital que han aconseguit emocionar el públic assistent. La biblioteca de l’usuari ha estat un altre instrument d’apropament de la cultura a malalts ingressats mitjançant la col·laboració de voluntaris i estudiants d’infermeria. Per últim, ha estat imprescindible la feina ben feta del servei d’Audioviosuals: targetes de mà, punts de llibre, cartells per als concursos, etc., que quan els veus junts impressionen alhora permeten presenciar l’evolució del material gràfic en el decurs dels anys. A l’equip de comunicació de diferents èpoques o a la gent de manteniment... agraïment permanent per la seva tasca!
- Com a resum, què creus que aporten expressions i activitats culturals com les que va impulsar Bellvitge Art a un centre com l’Hospital Universitari de Bellvitge?
El projecte cultural Bellvitge Art es va plantejar amb la mirada posada en la reivindicació de la cultura com una companyia necessària i beneficiosa, tant per als pacients com per als professionals que treballen cada dia en un hospital com aquest. Entenc l’accés a la cultura com un dret que hem de poder exercir en qualsevol circumstància, com ara l’ingrés en un hospital. La pèrdua temporal de la salut no ha de portar associada la pèrdua del dret d’accedir a la cultura.
Vegeu aquí un resum en imatges de l'activitat de Bellvitge Art