L’asma és una malaltia crònica i, per tant, no es cura. L’objectiu del tractament és tenir un bon control de l’asma: “l’asma sota control”, encara que no es tinguin símptomes.
- Prevenen crisis: estan dissenyats per evitar que apareguin els símptomes i per prevenir atacs greus que podrien ser fatals.
- Disminueixen els símptomes: permeten fer activitats normals, exercici i dormir sense interrupcions per símptomes nocturns.
- Milloren la funció pulmonar: eviten que la inflamació crònica deteriori la capacitat respiratòria a llarg termini.
El tractament de l’asma és individualitzat i esglaonat. Això significa que no tots els pacients necessiten el mateix tractament ni la mateixa dosi. El pneumòleg decidirà en quin esglaó iniciar el tractament segons els teus símptomes, la teva situació clínica i els resultats de les proves respiratòries. L’objectiu és aconseguir un bon control de l’asma al més aviat possible i mantenir-lo en el temps. Si el control no és suficient, pot ser necessari pujar d’esglaó i ajustar el tractament.
Abans de pujar d’esglaó, és important revisar amb el metge si utilitzes correctament l’inhalador i si segueixes la pauta indicada. De vegades, millorar la tècnica d’inhalació o utilitzar el tractament amb la freqüència recomanada permet controlar millor els símptomes sense afegir nous medicaments.
Quan els símptomes han desaparegut i l’asma es manté estable, el metge pot valorar baixar d’esglaó. Per fer-ho, es recomana un període d’estabilitat d’almenys 3 mesos. Durant la reducció del tractament, l’equip sanitari ha de revisar periòdicament el control de l’asma, per exemple, cada 3 mesos.
Els medicaments de rescat actuen ràpidament i s’utilitzen quan apareixen símptomes d’asma, com falta d’aire, xiulets al pit, tos o opressió al pit.
Aquests medicaments ajuden a obrir els bronquis i faciliten la respiració. El seu efecte se sol notar en pocs minuts.
Si necessites utilitzar l’inhalador de rescat amb freqüència, per exemple més de 2 dies per setmana, pot ser un senyal que l’asma no està ben controlada. En aquest cas, consulta amb el teu metge, infermera o equip sanitari per revisar el tractament.
Els medicaments de manteniment o control serveixen per mantenir l’asma controlada a llarg termini. S’han d’utilitzar de manera regular, segons la pauta indicada, encara que et trobis bé i no tinguis símptomes.
Aquests medicaments ajuden a:
- prevenir crisis d’asma;
- reduir la inflamació dels bronquis;
- disminuir els símptomes;
- millorar la qualitat de vida;
- protegir la funció pulmonar.
Els principals medicaments de manteniment són:
- Corticoides inhalats: redueixen la inflamació dels bronquis (com budesonida, fluticasona o beclometasona).
- Broncodilatadors d’acció llarga: ajuden a mantenir els bronquis oberts durant més temps (com formoterol o salmeterol).
- Antagonistes dels leucotriens: ajuden a reduir la inflamació i l’estrenyiment dels bronquis (com montelukast).
- Anticolinèrgics inhalats d’acció prolongada: ajuden a mantenir obertes les vies respiratòries (com tiotropi, glicopirroni o umeclidini).
En alguns casos, el metge pot indicar un inhalador combinat que serveix tant com a tractament diari de manteniment com de rescat. Per això, és important que sàpigues:
- quin inhalador has d’utilitzar cada dia;
- quin inhalador has d’utilitzar si empitjores;
- quantes dosis pots utilitzar;
- quan has de demanar ajuda mèdica.
Segueix sempre el pla indicat pel teu equip sanitari.
Els plans d’acció són un conjunt d’instruccions escrites fetes a mida per a cada pacient, tenint en compte la gravetat i el control de la seva asma, així com el tractament que pren habitualment. L’objectiu principal és que reconeguis el moment en què empitjores i que actuïs ràpidament per evitar una crisi greu.
El pla d’acció té dues parts: el tractament que prens habitualment i el que has de fer quan l’asma empitjora. Pot consistir a augmentar la dosi dels medicaments que prens o a afegir-ne de nous —de vegades un cicle curt, de només uns dies, amb cortisona en pastilles—, i també a saber quan has de demanar ajuda mèdica o quan has d’anar a Urgències.
