El programa "Urgències VIHgila", del qual forma part el Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Bellvitge, ha permès diagnosticar 11 pacients infetats per VIH a Catalunya durant el seu procés assistencial rutinari a Urgències.
Des del passat mes de juliol, 10 serveis d’urgències d’hospitals catalans (Clínic, Bellvitge, Mar, Sant Pau, Esperit Sant, Taulí, Althaia, Trueta, Arnau de Vilanova i Santa Tecla) estan embarcats en el programa “Urgències VIHgila”, un programa específic que persegueix diagnosticar pacients infectats pel VIH i que ells no ho saben. A Catalunya, al voltant del 9% d’infectats desconeixen la seva situació i són els responsables de la major part dels nous contagis
Es tracta d’un subgrup específic de pacients que s’escapa, per motius diversos, del diagnòstic precoç i que el sistema sanitari porta anys intentant identificar i reduir. Fins ara, però, aquest subgrup de pacients, petit en percentatge però important pel que fa a la transmissió de la malaltia, es resisteix en ser identificat i eradicat. Probablement, constituixen la batalla final a lliurar en una pandèmia que enguany compleix els 40 anys des de la seva irrupció, i de la que cada 1 de desembre es commemora la Diada Internacional.
Els serveis d’urgències són una porta d’entrada sempre oberta al criteri de necessitat d’atenció urgent per part de la població, i s’ha vist que en determinats col·lectius, entre els que es poden trobar molts d’aquests pacients amb infecció no coneguda per VIH, aquesta porta d’urgències pot ser l’únic punt d’interacció entre el pacient i el sistema sanitari.
El programa “Urgències VIHgila” vol aprofitar-se d’aquesta posició d’avantatge dels serveis d’urgències. Així, davant de consultes per malalties o circumstàncies relativament comuns a urgències que se sap que es presenten en més freqüència en els pacients infectats pel VIH que en la població general no infectada, el metge d’urgències, previ consentiment del pacient, sol·licita una serologia VIH.
Aquesta serologia no interromp el procés assistencial, ja que es tracta de pacients que consulten per simptomatologia d’infecció de transmissió sexual, pràctica de chemsex o bé sol·licitant tractament profilactic després d’una situació de risc de transmissió de VIH, o que són diagnosticats d’herpes zòster, pneumònia o síndrome mononucleòsica. En totes aquestes circumstàncies, en la pràctica clínica habitual el pacient és donat d’alta en la majoria de casos. En cas que la serologia resulti positiva, com ja ha succeït en 11 pacients dels més de 1.700 testats (un 0,6 %), el centre contacta amb el pacient per fer-ne el seguiment i iniciar el tractament.
El programa “Urgències VIHgila”, que és liderat des de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències, s’estendrà durant 2 anys i abraçarà un total de 20 serveis d’urgències catalans gràcies a una beca de formació de GILEAD Sciences. Té com a objectiu prioritari diagnosticar 250 nous casos de VIH a Catalunya que, en absència del programa, veurien retardat el seu diagnòstic, durant mesos i de vegades durant anys. Es calcula que cada diagnòstic precoç que es realitzi evitarà entre 2 i 4 nous contagis.
Els experts reconeixen que qualsevol programa de detecció d’infecció per VIH que obtingui positivitats per sobre del 0,1% de les proves realitzades estalvia diners a les administracions. Per tant, el seu impacte va més enllà dels mateixos pacients detectats. Els resultats “Urgències VIHgila” són públics, s’actualitzen setmanalment i poden consultar-se a: www.urgencies-VIHgila.cat.
