Un equip d’investigadors de l’IDIBELL, amb participació d’especialistes de l’Hospital de Bellvitge, ha presentat dos estudis que amplien el coneixement sobre les metàstasis en melanomes
La metàstasi és un punt d’inflexió, en negatiu, en la progressió de qualsevol tipus de càncer. Significa la disseminació de les cèl·lules canceroses del seu lloc d’origen a la circulació sanguínia, des d’on poden arribar a colonitzar altres òrgans, formant nous tumors. És la principal causa de mort dels pacients oncològics i, per això, gran part de la investigació biomèdica va dirigida a entendre quins són els mecanismes moleculars que la possibiliten per mirar d’evitar-la, aturar-la o remetre-la un cop ha començat.
En ambdós casos, investigadors del grup de TFG-Beta i Càncer del Programa Oncobell de l’IDIBELL, liderats per la Dra. Àngels Fabra, han col·laborat amb grups especialitzats de l’Institut de Salut Carlos III i l’Hospital Universitari de Bellvitge, i han centrat la investigació en els melanomes.
Per una banda, en col·laboració amb el Dr. Josep Ramon Ferreres i el Dr. Joaquim Marcoval de l’Hospital Universitari de Bellvitge i el grup de la Dra. Susana Puig de l’Hospital Clínic de Barcelona, han publicat a Molecular Oncology un estudi on han definit el rol de la proteïna PRRX1 durant la metàstasi. L’equip ha vist que, en els melanomes cutanis malignes, si bé l’expressió de PRRX1 és elevada en tumors primaris que no han fet metàstasi, en els melanomes ja invasius la proteïna perd expressivitat i deixa de ser útil.
Per altra banda, en el segon estudi, realitzat en col·laboració amb el Dr. Josep M. Caminal i el Dr. Daniel Lorenzo de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i publicat a Cancers, el focus s’ha traslladat a l’estudi de la metàstasi en el melanoma uveal o ocular, una forma rara de melanoma amb una gran tendència a fer metàstasi al fetge. En aquest cas, els investigadors han dilucidat el paper dels exosomes en la construcció de les condicions òptimes al fetge per a la rebuda de cèl·lules canceroses durant el procés metastàtic.
En definitiva, en tots dos estudis, s’ha comprovat l’enorme plasticitat que demostren les cèl·lules canceroses, que són capaces d’alterar tant l’expressió gènica com el microambient tumoral per a assegurar la metàstasi.
