La Unitat d’Esclerosi Múltiple del Servei de Neurologia de l’Hospital de Bellvitge (HUB), que coordina el model d’atenció EMXarxa, ha organitzat els dies 10 i 11 de maig la 9a edició de l’EMDebat, que en aquesta ocasió ha abordat quatre grans temàtiques al voltant de les darreres novetats en el tractament de la malaltia.
El primer bloc, sota el títol Smoldering o atrofia? va ser presentada per la Dra. Sara Llufriu Duran (Hospital Clínic de Barcelona) i el Dr. Jaume Sastre Garriga (Hospital de la Vall d'Hebron – CEMCAT) imoderada pel Dr. Pablo Naval Baudin, especialista neurorradiòleg de l’HUB. Es van introduir els conceptes de malaltia smoldering i lesions smoldering, així com el concepte del continu a la malaltia, entre l'afectació més progressiva i smoldering i l'afectació més inflamatòria aguda en forma de brots. Com a lesions smoldering o cròniques actives s'inclouen les lesions amb rivet paramagnètic a la RM cerebral (PRLs per sigles en anglès), que es corresponen histopatològicament amb lesions amb vores d'infiltratge microglial i macrofàgic, i també les lesions lentament expansives (SELs).
Es va detallar també l’evolució que això suposa entre les formes clàssiques descrites d’EMRR, EMSP i EMPP a una mateixa malaltia amb diferents graus d’empitjorament associat a brots (RAW) i progressió independent d‘activitat inflamatòria (PIRA).
D’altra banda, s’han comentat les incògnites que hi ha encara sobre l'etiopatogènia i la relació entre aquestes lesions. Per què moltes SELs no es corresponen amb PRLs i viceversa. S’han discutit també les hipòtesis sobre la relació entre aquestes lesions smoldering i la PIRA, i les limitacions que es troben fins a la seva aplicabilitat clínica. Finalment, s’ha valorat de forma crítica la manca de transparència en els mètodes de determinació de SELs i l'absència de mètodes reproduïbles d'accés lliure o comercial.
Sobre l'atròfia cerebral, s’ha destacat la diversitat en les tècniques de mesurament i estandardització. Les mesures d'atròfia semblen robustes per avaluar l'evolució i el pronòstic de la malaltia, però s’han remarcat els múltiples reptes que hi ha per poder utilitzar l'atròfia com a biomarcador clínic de valor pronòstic. Per últim, s’ha obert debat també sobre la necessitat d'integració d'eines de processament automàtic i IA de suport clínic, per poder integrar aquests biomarcadors de manera més robusta i reproduïble a la pràctica clínica.
La detecció i quantificació de la progressió inflamatòria
Precisament, la progressió independent d‘activitat inflamatòria (PIRA) va ser l’eix del segon bloc del dia 10 de maig. Amb el títol PIRA, clínica o laboratori?, el Dr. Enric Monreal, del Servei de Neurologia de l’Hospital Ramon i Cajal de Madrid i el Dr. Lluís Querol, de l’Hospital De Sant Pau, moderats pel Dr. Jose Mº Prieto, de l'Hospital de Santiago de Compostel·la, han debatut sobre la definició de PIRA i sobre quins es consideren els millors mètodes per a la seva quantificació. Els experts han discutit les aportacions dels nous biomarcadors en sèrum, com els neurofilaments de cadena lleugera o la GFAP, pel que fa a la detecció i quantificació de la PIRA. També s’ha va debatut sobre l'escassa sensibilitat de la clínica i sobre la millorable especificitat d'alguns biomarcadors.
Sobre fàrmacs i canvis conceptuals en l’abordatge de l’EM
La jornada del dia 11 es va obrir amb el bloc anomenat Fàrmacs en EM Valen el que costen?, a càrrec del Dr. Josep Maria Guiu Segura, director de l’Àrea de Farmàcia i Medicaments del Consorci de Salut i Social de Catalunya, amb la moderació de la Dra. Maria B. Badia, cap del Servei de Farmàcia de l’HUB.
En una breu presentació el Dr. Sergio Martínez-Yelamos, cap de la Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’HUB, ha descrit les expectatives i arguments dels diferents actors: pacient, sistema sanitari, industria i administració. Posteriorment, el Dr. Guiu ha explicat la importància que la inversió en medicaments té sobre el pressupost del sistema sanitari i el funcionament dels diferents escenaris i condicionants dins del marc de la UE, l’Estat i les CCAA. Aquest any l’escenari no preveu que la inversió en tractaments d’EM creixi per raons conjunturals al sistema.
Algunes de les conclusions destacades han estat la constatació d’un gran compromís del sistema sanitari amb la sostenibilitat, així com del fet de disposar d’un gran volum de dades que necessiten, però, d’una bona anàlisi per comptar amb resultats en salut que recolzin la inversió en fàrmacs. S’ha remarcat també que en EM és necessari comptar amb una valoració dels costos socials i no només dels sanitaris per determinar si els tractaments valen el seu preu.
Per últim, en el bloc titulat Després dels FAE què?, la Dra. Cristina Íñiguez, de l'Hospital Miguel Servet de Saragossa, i el Dr. José M. García Dominguez, de l'Hospital Gregorio Marañón, moderats pel Dr. Alfredo Rodríguez Antigüedad, de l’Hospital Cruces de Baracaldo, han explicat la seva opinió sobre la desescalada i la deprescripció de tractaments a l'esclerosi múltiple. En opinió dels experts no sembla que hi hagi en aquest moment evidència suficient per recomanar una desescalada de forma sistemàtica. Únicament en casos concrets i sota determinades circumstàncies estaria justificat una desescalada o fins i tot una retirada de tractament en pacients amb esclerosi múltiple.