La neutropènia febril és una complicació molt freqüent en els pacients onco-hematològics en curs de tractament quimioteràpic o trasplantament de progenitors hematopoètics. Es tracta d’una síndrome heterogènia on només el 20-30% dels pacients presenten alguna documentació clínica o microbiològica d’infecció, i aproximadament el 20% tenen bacterièmia.
En les darreres dècades, en aquesta població s’ha documentat un augment de l’etiologia gram-negativa de les infeccions, així com l’emergència de resistència antibiòtica. En aquest grup de pacients vulnerables amb risc d’infecció per gram-negatius multiresistents, el tractament empíric adequat és crucial per millorar-ne el pronòstic.
El tractament empíric de la neutropènia febril es basa fonamentalment en els beta-lactàmics amb activitat anti-pseudomònica. L’optimització de l’administració dels beta-lactàmics mitjançant perfusions prolongades ha demostrat millors resultats en els pacients crítics de les unitats de cures intensives. Això és degut al fet que, amb les infusions prolongades, s’incrementa el temps que està l’antibiòtic per sobre la CMI (concentració mínima inhibitòria) dels microorganismes causants de la infecció, paràmetre que es correspon amb l’eficàcia dels beta-lactàmics. Els pacients crítics, i de forma similar els pacients amb neutropènia febril, presenten una farmacocinètica alterada per l’elevat volum de distribució i aclariment de creatinina, i, per tant, les infusions prolongades són més eficaces en aquests pacients. Tanmateix, hi ha una certa controvèrsia d’aquest potencial benefici en el pacient amb neutropènia febril.
Amb la publicació d’aquesta metaanàlisi, s’han obtingut dades importants en relació amb aquest tema controvertit. S’han recopilat els resultats de cinc estudis, dos dels quals són assajos clínics aleatoritzats, i que inclouen un total de 691 episodis de neutropènia febril, on es comparava l’ús de beta-lactàmics en infusió intermitent amb l’ús en infusió estesa. La perfusió estesa no ha demostrat superioritat pel que fa a l’objectiu primari de mortalitat crua, ni pel que fa a altres objectius rellevants com la defervescència, l’ús de drogues vasoactives, l’estada hospitalària o els efectes adversos.
En el moment actual no es pot recomanar l’ús generalitzat de la perfusió estesa de beta-lactàmic com a tractament empíric de la neutropènia febril, i són necessaris més assajos clínics d’alta qualitat per determinar si hi ha subgrups de pacients amb neutropènia febril que es poden beneficiar d'una infusió prolongada d’aquests antibiòtics.
Article de referència
Laporte-Amargos J, Ulldemolins M, Puig-Asensio M, Tebé C, Castro S, Carratalà J, Gudiol C. Prolonged vs short-term infusion of β-lactam antibiotics for the treatment of febrile neutropenia: A systematic review and meta-analysis. J Infect. 2023 Jul 7:S0163-4453(23)00368-7. doi: 10.1016/j.jinf.2023.06.023. PMID: 37423503
