L’estudi 'Llenguatge infermers estandarditzats i plans de cures. Percepció del seu ús i utilitat a l'atenció primària' pretén conèixer l'opinió de les infermeres d’atenció primària sobre l'ús, utilitat i aplicabilitat dels llenguatges estandarditzats en la pràctica assistencial
El treball descriptiu, observacional, transversal i multicèntric s’ha realitzat a 286 equips d’atenció primària, 14 línies pediàtriques i altres dispositius assistencials (atenció a la salut sexual i reproductiva, salut penitenciària, salut mental, cures pal·liatives, equips d’atenció a la cronicitat i atenció urgent d’atenció primària), i es van obtenir 1813 qüestionaris.
Des de fa molts anys, les infermeres utilitzen els plans de cures a la pràctica diària. Aquests plans són un dels pilars en el desenvolupament de la professió, i responen a una forma de pensar de la infermera (model conceptual), i una forma de fer (Procés Infermer o PAI). Aquest últim requereix d’una metodologia de registre que ordena les dades de forma racional i sistemàtica, i permet la millora la pràctica clínica i de la gestió de les cures.
Així doncs, a la pràctica diària la infermera valora una situació individual, familiar o comunitària, emet un judici clínic i planifica unes actuacions pactades per tal d’assolir uns objectius definits. Pel desenvolupament d’aquests plans s’utilitzen llenguatges estandarditzats que faciliten el registre i la comunicació, i en el cas de la infermeria són la NANDA (North American Nursing Diagnosis Association), NIC (Nursing Interventions Classification) i NOC (Nursing Outcomes Classification).
Tot i els anys emprats treballant d’aquesta manera, fins ara no es coneixia l’opinió de les infermeres d’atenció primària sobre el seu ús, la utilitat i aplicabilitat dels llenguatges estandarditzats en la pràctica assistencial, així que l’objectiu del treball s’ha orientat en aquesta línia.
Resultats de l’estudi
L’anàlisi d’aquests qüestionaris van mostrar com a resultats una valoració moderada de l’aplicabilitat (5,4), el valor afegit (5,4), i la utilitat (5,1), i un grau de seguretat suficient (5,8). En relació als coneixements, la major part dels enquestats percebia tenir un coneixement notable o suficient dels llenguatges estandarditzats (75,2%), encara que opinaven que el pla de cures s’utilitzava incorrectament la majoria dels casos (96,6%). Sobre la representativitat del procés de prestació de cures, gran part opinava que era poc representatiu (75,4%) i que els llenguatges eren poc comprensibles i difícils d’emprar a la pràctica diària (81,1%). Tot això va resultar en una utilitat dels plans de cures utilitzant les Classificacions NANDA, NIC, NOC de 4,4 sobre 10 i que el 83,4% dels professionals enquestats tingues predisposició a fer un canvi a un altre llenguatge.
Aquest estudi conclou en la necessitat urgent d’introduir canvis en l’ús dels plans de cures, incloent canvis en el llenguatge, per tal de millorar l’aplicabilitat, la utilitat, el valora afegit i l’acceptació per part dels professionals sanitaris, i que això reverteixi positivament en la prestació de cures i la millora des resultats en salut.
