Les infeccions respiratòries (refredats, grip, COVID-19 i altres virus) són una de les causes més freqüents de crisis d'asma.
Quan un virus arriba a les vies respiratòries, els bronquis s'inflamen més, fan més moc i es tornen més sensibles. Per això es tanquen amb més facilitat i apareixen més tos, xiulets i sensació de falta d'aire.
Tot això augmenta el risc de tenir una crisi, de necessitar cortisona en pastilles o fins i tot d'acabar ingressat.
Se sospita pels símptomes, per com evolucionen i pel que està circulant al teu voltant. Canvia una mica segons el virus, però en general:
- Com comença: de cop, en unes hores o en 1-2 dies. Els símptomes són més forts als 2-3 dies i milloren sols en 5-10 dies, tot i que la tos pot durar una mica més.
- Malestar general: febre o febrícula, dolor muscular, mal de cap i molt cansament.
- Nas i coll: congestió, molta mucositat, esternuts, mal de coll i tos seca al principi.
- El que passa al teu voltant: persones properes amb símptomes semblants, sobretot a la tardor i a l'hivern.
Els test d'antígens o la PCR poden confirmar alguns virus (grip, COVID-19, VRS). Però només detecten aquests virus concrets, i un resultat negatiu no descarta que tinguis una infecció.
A Catalunya i a la resta d'Espanya els virus respiratoris comencen a augmentar a l'octubre i arriben al punt més alt entre desembre i febrer. Cada virus té el seu moment:
- Grip: sobretot entre desembre i febrer.
- VRS (virus respiratori sincicial): entre novembre i gener. Afecta més els infants petits i la gent gran.
- COVID-19: pot aparèixer en qualsevol època, amb més casos als mesos freds.
- Rinovirus (el del refredat comú): té dos pics, en començar la tardor (setembre-octubre) i a la primavera (abril-maig). És molt freqüent en infants en edat escolar i és un dels virus que provoca més crisis d'asma.
- No deixis el tractament de manteniment. Continua amb l'inhalador de cada dia encara que et trobis malament. Com més controlada està l'asma, menys risc hi ha que una infecció l'empitjori.
- Tingues a mà el teu pla d'acció. Tan bon punt notis els primers símptomes (mocs, mal de coll, febre), repassa'l i segueix els canvis que t'hagi indicat el teu equip. Els pots necessitar les hores o els dies següents.
- Vigila quant fas servir l'inhalador de rescat. Si el necessites més del que és habitual, l'asma s'està descontrolant.
Consulta el teu equip si necessites l'inhalador de rescat més del que és habitual, si el continues necessitant quan el refredat ja ha passat, si la febre no millora o si el moc que treus canvia molt d'aspecte (mira l'apartat següent).
Ves a urgències o truca al 112 si notes:
- falta d'aire intensa o que va a més;
- dificultat per parlar o per caminar per la falta d'aire;
- que se't marquen les costelles en respirar;
- llavis o ungles de color blavós;
- que l'inhalador de rescat t'alleuja poc o l'efecte et dura molt poc.
La majoria de les infeccions respiratòries són per virus, i els antibiòtics no serveixen contra els virus. Però de vegades la infecció és per bacteris, sola o després d'un virus: una sinusitis, una bronquitis bacteriana o una pneumònia. En aquest cas sí que pot caldre un antibiòtic.
Algunes pistes et poden orientar:
| Sol ser un virus | Pot ser un bacteri | |
|---|---|---|
| Com comença | De cop, amb mocs, esternuts i mal de coll. | Sovint després d'un refredat que semblava que millorava. |
| Febre | Els primers 2-3 dies. | Alta, dura més de 3 dies o torna quan ja havies millorat. |
| Moc o esput | Clar al principi. Que després es torni espès o groguenc és normal. | Abundant, verdós, fosc o marró, i no millora. |
| Evolució | Millora sola en 5-10 dies. | No millora passats 7-10 dies, o empitjora. |
| Altres símptomes | Malestar general que va cedint. | Dolor al costat en respirar, dolor a la cara o al front, molt malestar. |
Aquestes pistes només orienten: no permeten saber amb seguretat si és un virus o un bacteri, i de vegades n'hi ha de tots dos.
Important: si tens qualsevol d'aquests símptomes, comenta-ho sempre amb el teu equip sanitari. Només ells et poden valorar (auscultació i, si cal, una radiografia o una analítica) i decidir quin tractament necessites: antibiòtic, cortisona en pastilles o ajustar els inhaladors. No prenguis antibiòtics pel teu compte ni facis servir els que et van sobrar d'una altra vegada.
Moltes infeccions es poden evitar amb mesures senzilles:
- renta't les mans sovint amb aigua i sabó o amb gel hidroalcohòlic, sobretot després de tocar superfícies compartides o d'estar amb persones amb símptomes;
- evita, sempre que puguis, el contacte proper amb persones que tinguin una infecció activa;
- fes servir mascareta en espais tancats amb molta gent durant la temporada de virus, sobretot si la teva asma és moderada o greu;
- ventila bé els espais tancats;
- no fumis i evita els ambients amb fum: el tabac fa que les infeccions siguin més freqüents i durin més;
- vacuna't de la grip cada tardor i pregunta al teu equip quines altres vacunes et toquen (COVID-19, pneumococ, VRS). Convé que també es vacunin les persones vulnerables amb qui convius.
Important: des del setembre, i sobretot des de l'octubre, augmenta el risc que l'asma empitjori pels virus. Mantén el tractament, vacuna't quan et toqui i reforça les mesures de prevenció. Si tens un pla d'acció, segueix-lo. Si no en tens, demana'l al teu equip: t'indica quan augmentar la medicació i quan anar a urgències. Una asma ben controlada la resta de l'any és la teva millor protecció.
Segueix sempre el pla indicat pel teu equip sanitari.
