Un estudi internacional amb participació de l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL identifica una nova manera d’anticipar la insuficiència del ventricle dret després de la implantació d’un LVAD o “cor artificial” en persones amb insuficiència cardíaca avançada.
Els dispositius d’assistència ventricular esquerra (LVAD), coneguts popularment com a “cors artificials”, són una de les principals opcions terapèutiques per a persones amb insuficiència cardíaca avançada candidates a trasplantament cardíac o sense possibilitat de rebre’n un. Ara, un estudi internacional amb participació de l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL ha identificat una manera més precisa de predir una de les complicacions més greus després de la implantació: la insuficiència del ventricle dret.
La recerca, publicada a la revista ASAIO Journal, suggereix que observar com respon el ventricle dret durant una prova hemodinàmica amb vasodilatador pot ajudar a predir millor les complicacions després d’un LVAD que les mesures convencionals en repòs.
L’estudi ha comptat amb la participació dels doctors José González-Costello, Carles Díez-López, José Carlos Sánchez-Salado i Enzo Tejada, de l’Àrea del Cor de l’Hospital Universitari de Bellvitge i del grup BIOHEART de l’IDIBELL.
Una de les principals complicacions després de l’implant
Els dispositius LVAD són una tecnologia avançada que ajuda el ventricle esquerre del cor a bombejar sang en persones amb insuficiència cardíaca avançada. Per a moltes persones representen una de les últimes opcions terapèutiques disponibles abans d’un trasplantament cardíac o quan aquest no és possible.
Tot i que poden millorar notablement la supervivència i la qualitat de vida, entre un 30% i un 40% dels pacients poden desenvolupar insuficiència del ventricle dret després de la implantació. Aquesta complicació s’associa amb més mortalitat i estades hospitalàries més llargues.
Una prova hemodinàmica per analitzar la resposta del ventricle dret
La prova consisteix a estudiar com respon el ventricle dret durant una cateterització cardíaca amb administració d’un vasodilatador anomenat nitroprussiat. Els investigadors van analitzar especialment l’evolució d’un paràmetre anomenat índex de pulsatilitat de l’artèria pulmonar (PAPi), un indicador hemodinàmic del funcionament del ventricle dret, que reflecteix la capacitat d’adaptació del ventricle dret davant els canvis de càrrega circulatòria.
L’estudi ha analitzat 160 persones candidates a implantació d’un LVAD en cinc centres europeus especialitzats en insuficiència cardíaca avançada. Els resultats mostren que les persones amb una pitjor resposta del PAPi durant la prova tenien un risc molt més elevat de desenvolupar insuficiència ventricular dreta precoç després de la cirurgia. En alguns grups de risc, aquesta probabilitat arribava fins al 40%-60%.
A més, la insuficiència ventricular dreta després de l’implant es va associar a una mortalitat hospitalària molt superior: 32,8% davant del 3,9% en les persones que no van desenvolupar aquesta complicació.
La resposta dinàmica del ventricle dret millora la predicció del risc
Segons l’estudi, un dels aspectes més rellevants del treball és que la resposta dinàmica del ventricle dret davant una baixada de la post-càrrega amb nitroprussiat ofereix més informació que les mesures hemodinàmiques preses només en repòs. L’estudi demostra que observar com respon el ventricle dret durant una prova de vasodilatació permet predir millor les complicacions després d’un LVAD que les mesures convencionals en repòs.
“Molts dels paràmetres clàssics ens donen una fotografia estàtica del pacient, però aquesta prova ens permet veure com respon el ventricle dret davant una situació de baixada de la post-càrrega similar a la que es produirà després de l’implant d’una assistència ventricular esquerre”, explica el Dr. José González-Costello.
“La dificultat és que alguns pacients aparentment estables poden desenvolupar una insuficiència del ventricle dret greu després de l’implant. Aquesta prova ens ajuda a detectar millor quins cors tenen menys capacitat d’adaptació abans de la cirurgia”, afegeix.
Segons el treball, aquesta informació podria ajudar els equips mèdics a preparar millor la cirurgia, ajustar el tractament abans de l’implant i reforçar el seguiment de les persones amb més risc de complicacions. Els autors també destaquen que aquest tipus d’avaluació podria contribuir a personalitzar encara més la selecció de candidats a assistència ventricular i optimitzar-ne els resultats clínics.
Bellvitge, referent estatal en assistència ventricular i trasplantament cardíac
L’Hospital de Bellvitge és un dels centres amb més expertesa de l’Estat en insuficiència cardíaca avançada, trasplantament cardíac i assistència ventricular mecànica. L’any 2025 va liderar la implantació de dispositius d’assistència ventricular esquerra de llarga durada (LVAD) a Espanya, amb 11 implants, i va ser també el centre amb més trasplantaments cardíacs de Catalunya, amb 31 intervencions.
Des de la primera assistència ventricular mecànica implantada a Catalunya l’any 1992, l’hospital ha desenvolupat un programa de referència estatal que actualment fa el seguiment de 36 persones portadores d’un “cor artificial” de llarga durada i ha implantat prop d’una cinquena part de tots els LVAD col·locats a l’Estat.
Referència bibliogràfica
Cacioli G, Gallone G, Verde A et al. Pulmonary Artery Pulsatility Index Response to Vasodilator Challenge Predicts Early Right Ventricular Failure After Left Ventricular Assist Device. ASAIO Journal. 2026. DOI: 10.1097/MAT.0000000000002691.