Professionals i residents de medicina i infermeria de l’Hospital de Bellvitge han participat activament en tots els àmbits de treball que s’han desenvolupat en el Congrés SEC de la Salut Cardiovascular, organitzat per la Societat Espanyola de Cardiologia i l’Associació Espanyola d’Infermeria en Cardiologia a Granada entre els dies 23 i 25 d’octubre.
En la trobada més important del cor a nivell estatal, el Servei de Cardiologia de l’HUB ha estat especialment actiu, amb l’organització de quatre tallers i dos simposis; la moderació de fins a 8 taules i sessions de comunicacions i pòsters; la presentació de 14 comunicacions i pòsters; la presentació de dos casos clínics i la participació en una tertúlia.
D’aquesta forma, els prop de 4.000 assistents al congrés han seguit un exhaustiu programa que ha tocat tots els àmbits de la cardiologia: la imatge cardíaca; els pacients crítics; l’hospitalització; la insuficiència cardíaca; l’hemodinàmica; les arrítmies o la cardiologia preventiva.
El Congrés SEC té l’objectiu d’esdevenir quelcom més que una trobada científica, per jugar un paper de motor de transformació. En les gairebé 170 sessions formatives incloses al programa s’han abordat de forma multidisciplinària els temes més significatius de la cardiologia, compartint coneixements, experiències i visions de futur.
CardioActualitat: la sessió més esperada
Una de les sessions més multitudinàries ha estat l’anomenada CardioActualitat, en que es repassa allò més nou publicat a l'últim any en diferents àmbits de la cardiologia. L’Hospital de Bellvitge ha participat de forma activa també en aquesta sessió, amb la conducció de l’apartat dedicat a la insuficiència cardíaca. La insuficiència cardíaca s'ha abordat des de múltiples perspectives, amb dades actualitzades de prevalença i mortalitat, assaigs sobre fàrmacs clàssics i nous, i el desenvolupament de dispositius capaços de detectar precoçment les descompensacions. També s'han comentat avenços en teràpies avançades que marquen el futur del maneig d'aquests pacients.
En la sessió també s’ha repassat la prevenció cardiovascular, on s'ha subratllat la importància d'eines cada cop més eficaces per al control dels factors de risc (a més de l'adipositat, prenen força la inflamació, la salut mental o les variants específiques de la malaltia).
El bloc dedicat a la imatge cardíaca ha destacat per l'auge de la multimodalitat i la consolidació de la intel·ligència artificial. El TAC millora la capacitat pronòstica en afegir informació més enllà del calci coronari; la ressonància permet reclassificar pacients candidats a desfibril·lador en miocardiopaties complexes; i el PET amplia horitzons diagnòstics amb nous radiotraçadors en patologies com l'amiloïdosi. La sostenibilitat i l'ètica en l'ús de la intel·ligència artificial es perfilen com a reptes ineludibles.
La veu de la infermeria ha estat present a través de la revisió d'articles publicats a revistes d'alt impacte, que reflecteixen l'aportació creixent d'aquesta disciplina a àrees com la síndrome coronària aguda, hemodinàmica, rehabilitació cardíaca o arítmies, i que reafirmen el paper essencial de l'equip multidisciplinari en la millora dels resultats de salut.
Al terreny de la cardiologia intervencionista s'han destacat missatges clau en tres fronts: els estudis que amplien la indicació de la TAVI, fins i tot en pacients asimptomàtics amb estenosi aòrtica greu; les estratègies de monoteràpia després de la intervenció coronària, cada cop més recolzades per l'evidència; i les noves guies europees de valvulopaties, que avancen als 70 anys la recomanació de TAVI i atorguen un pes més gran al tractament transcatèter de la insuficiència tricuspídea.
En arrítmies, la gran novetat ha estat la consolidació de l'ablació amb camp elèctric polsat, una tècnica més ràpida i segura que es comença a imposar com a primera línia a molts laboratoris d'electrofisiologia.
La cardiopatia isquèmica ha tancat la sessió abordant els assajos sobre betabloquejants després d'infart amb resultats dispars que apunten a la necessitat d'afinar les recomanacions segons la fracció d'ejecció.
