“Quan em poso el casc, deixo ser Francisco, sóc un soldat imperial, i em comporto com a tal”
Els sabres de llums van enlluernar per 1a vegada a les pantalles dels cines fa gairebé mig segle en mans de Luke Skaywalker i Darth Vader i des de llavors no han deixat de guanyar fidels. Francisco Gómez va ser un d'aquells nens que van créixer a l'ombra del Falcó Mil·lenari i fa gairebé una dècada es va introduir al món del cosplay al voltant de la mítica saga d’Star Wars. Després de formar part durant anys d'una associació que fins i tot va portar un any als cavallers Jedi i companyia a la festa infantil de l'Hospital de Bellvitge, el mes d'octubre passat va fer un pas més i va crear, juntament amb el seu fill, la seva associació de cosplay Star Wars.
- Com et converteixes en un soldat imperial, un escolta trooper?
Des de sempre m'ha agradat molt la saga Star Wars i en general la ciència-ficció. Fa uns 10 anys, quan era zelador del torn de nit, vaig conèixer diversos companys que compartien aquesta afició. Una d'aquestes persones, una companya de vigilància, estava en una associació i ens va convèncer a mi i a un altre company per anar a una de les reunions. No calia tenir un vestit, es podia participar a l'associació d'altres maneres, per exemple ajudant a vestir-se els companys o també organitzant les cues als esdeveniments en què participem. Així vaig anar entrant a poc a poc fins que t'entra el cuquet i penses: doncs jo també vull un vestit! vull fer-me fotos amb els nens i veure la cara d'il·lusió que se'ls posa, bé a ells i als pares també. Aleshores, en fer 50 anys vaig decidir fer-me un regal especial i em vaig comprar el vestit. Ara en tinc 57, o sigui que el vestit ja fa 7 anys d'aventura.
- Com s'aconsegueix un vestit convincent?
El vestit està fet a mida. Per a la part de roba va ser fonamental la intervenció de la meva mare, professora de tall i confecció, i per a la part de plàstic, em va ajudar un company de l'associació que es dedicava a fer vestits d'aquest tipus. Vaig demanar els motlles a una empresa especialitzada de Sevilla i ell va fer una impecable feina ajustant-ho a mida.
- És molt difícil mantenir el vestit en bones condicions?
El vestit ja té algunes cicatrius de l'ús, i de l'abús de vegades, i les reparacions me les vaig fent per dins. Avui dia amb la impressió en 3D ha canviat tot una mica i els més manetes ja es fabriquen els seus propis vestits. La saga té infinitat de personatges, i jo tinc algun altre vestit de roba, com un de sith.
- Com et planteges crear la teva pròpia associació de cosplay Star Wars?
A la 1a associació en què vaig estar érem més de 100 integrants, encara que participàvem en esdeveniments amb grups que no superaven les 15 o 20 persones. Vaig deixar aquella associació per diferents circumstàncies, i el mes d'octubre passat vam crear una nova associació, més petiteta, amb el meu fill, a la qual s'han anat sumant companys d'altres associacions. Es diu Projecte Coruscant. Es va crear amb l'objectiu de participar en activitats a hospitals i col·legis, on no cal un gran desplegament. Quan estiguem una mica més consolidats volem augmentar les activitats en què participem. Anem fent coses amb l’associació de veïns, amb la comissió de festes de Santa Eulàlia; també vam estar a la concentració del papa Noel a la Fira. Gaudim sobretot amb el públic infantil.
- És una satisfacció especial que puguis compartir aquesta afició amb el teu fill?
La veritat és que des de petit hem anat treballant el tema i ens agraden les mateixes pel•lícules, la mateixa música... Sempre havia estat molt tímid, però participar a l'associació li ha canviat, perquè en un esdeveniment, de seguida se t'acosta un nen per fer-se una foto amb tu; qualsevol cosa que facis de voluntariat acaba canviant. Ara té 21 anys i gairebé hem intercanviat els papers, ell n'és el mestre i jo l'aprenent.
- Què és el cosplay?
- Moltes vegades em diuen “tu ets dels que es disfressen”, però el que fem és molt més que això. Si et disfresses, imites amb la roba algun personatge, però quan ets cosplayer i et vesteixes, passes a ser aquest personatge, et comportes com ell. Quan em poso el casc, deixo ser Francisco, sóc un soldat imperial, i em comporto com a tal. I quan em poso el vestit de sith, encara que em costi, no somric. Aquesta és la principal diferència entre disfressar-se i ser un cosplayer. I hi ha gent molt més intensa que jo en aquest sentit. Hi ha una associació mundial, que és la 501 ST, que era la legió que seguia Darth Vader. El seu funcionament és més jeràrquic, i la secció espanyola va muntant trobades periòdiques per tot Espanya, mobilitzant unes 300 o 400 persones.
- Quins són els principals objectius de Projecte Coruscant?
Arribar a tenir molts vestits no ens preocupa gaire, sinó que més aviat ens agradaria créixer i mantenir-nos prou per poder ajudar en campanyes solidàries. Perquè hem demostrat que la nostra presència en una campanya de recollida d'aliments, per exemple, genera un augment de les aportacions. Volem créixer, arribar a tindre un grup estable de 8-10 membres que ens permeten tenir sempre 3 o 4 disponibles. No aspirem a ser més grans, perquè les associacions més grans tenen altres condicionants, normes i es perd una mica aquest esperit familiar, que és el que volem mantenir.
- I no són millors els cosplayers de Star Trek, els trekkies?
Hem coincidit unes quantes vegades amb ells i sempre hi ha hagut bon rotllo. No sé si la rivalitat és una llegenda, però no podem oblidar que al final portis el vestit que portis, l'objectiu és el mateix: aconseguir que la gent que ve a fer-se fotos amb tu gaudeixi i si pots ajudar en la consecució de fons per alguna campanya solidari-benèfica. Al final només canvia el color de la tela. De tota manera, crec que a la gent li agrada més Star Wars els nostres vestits són més xulos! En diverses ocasions en acabar un esdeveniment ens hem fet fotos junts com una gran família.
- Alguna anècdota imperial per acomiadar-te…
Moltes! i sobretot ens han passat amb gent que no coneix la saga, que no ha vist cap pel·lícula i llavors m'han anomenat power ranger, o he escoltat com li deien a un nen “veu a fer-te una foto amb aquest robot”. També m'han anomenat el Vader blanc… I llavors em va riure sota el vestit de biker scout, perquè somriem encara que portem el casc.
