“Fins i tot en una visita d’obres, si vols transmetre una solució a la persona que està construint, el dibuix és la manera més efectiva”
Sílvia San Miguel es va trobar davant un dilema a l’hora de triar estudis universitaris: Arquitectura o Belles Arts. Es va decantar per la primera opció. És arquitecta de la Direcció d’Infraestructures i Serveis Generals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) des de l’any 2022, tot i que des de 2019 ja col·laborava amb l'hospital. Mai ha deixat, però, de dibuixar, pintar i fotografiar. A l’HUB ja hem tingut la sort de gaudir del seu vessant més artístic en exposicions (Construïm salut, construïm Bellvitge, sobre les obres en marxa a l’hospital, i la de Bones Pràctiques) i en el conte col·laboratiu de 2023.
- Com s’ha anat construint la teva passió per la il·lustració?
Sempre, sempre m’ha agradat molt dibuixar, ja de petita passava moltes estones dibuixant al terra. Després, En créixer i començar a pensar què volia ser, de què volia treballar, tenia el dubte de si abocar-me directament cap a Belles Arts, que m’agradava moltíssim, o Arquitectura, una carrera tècnica, però amb un component artístic molt important. Com que també soc molt tècnica, al final va guanyar Arquitectura, i crec que la vaig encertar, perquè és una barreja molt equilibrada entre aspectes tècnics i artístics que m’agrada molt.
- Abans de trobar-te enfront d’aquest dilema havies estudiat dibuix?
Va ser curiós, perquè la 1a vegada que vaig fer classes de dibuix va ser amb 18 anys a la universitat, mai abans ho havia fet i per a mi va suposar un canvi molt important a nivell de destresa. Es pressuposa als arquitectes la capacitat d’expressar les seves idees o plantejaments amb un dibuix, però no tots tenen la mateixa habilitat. Es tracta, però, d’un aspecte molt important i que es treballa molt, sobretot a 1r i 2n de carrera, que podríem dir que són els cursos més artístics, i l’exigència a nivell de dibuix és altíssima, tant tècnic com artístic.
- Per què va ser un moment tan especial per a tu?
Va ser com una explosió, un moment de descobrir eines, les teves capacitats, de seure al mig del campus i posar-se a dibuixar amb el vertigen del full enorme en blanc... Va ser un període que vaig gaudir moltíssim i des de llavors sempre he estat dibuixant, també a la feina, perquè fins i tot en una visita d’obres, si vols transmetre una solució a la persona que està construint, el dibuix és la manera més efectiva.
- I com comences a fer coses, diguem-ne, més artístiques?
En primer lloc perquè m’agrada molt i això fa que sempre estigui predisposada a escoltar qualsevol proposta en aquest sentit. Una dels moments que va ser un punt d’inflexió, i que va començar ara fa 25 anys, és que cada Nadal preparo una il·lustració per felicitar les festes a la meva família, amics, companys de feina. Crec que aquesta tradició és resultat de la inquietud que he tingut sempre per fer coses a banda de la feina, d’explorar d’altres camins. Després vaig tenir un contacte molt important amb el món dels blogs, vaig mantenir-ne obert uns anys un d’il·lustració i fotografia anomenat Miss Blank, que al final vaig haver de tancar perquè no podia atendre’l com volia. Va ser, però, una eina molt important d’expressió de dibuix i de fotografia, un altre tema que també m’agrada moltíssim. Aquell blog em va obrir moltes portes i vaig conèixer molta gent del món creatiu. Així van començar una sèrie de petites col·laboracions, encàrrecs: la imatge gràfica d’un blog, les invitacions per a un esdeveniment, per a un casament. D’aquesta forma, de mica en mica em vaig trobar amb un volum d’encàrrecs considerable.
- I del paper saltes cap el món dels teixits i la moda...
Fa cinc anys vaig conèixer la fundadora de la marca de roba Little Creative Factory, una marca catalana arrelada a Nova York. Em va atraure especialment la seva creativitat i la manera de crear col·leccions de roba amb històries increïbles darrere. El fil conductor era clau i molt inspirador, i il·lustrar-lo, un repte per a mi. Em va obrir un nou ventall de possibilitats, fent estampats per a diferents col·leccions, il·lustrant un llibre per a una d’aquestes col·leccions i fent d’altres il·lustracions per a campanyes i desfilades com el 080 a Barcelona.
- I no va ser l’única experiència en aquest món...
Ara fa 10 anys, coincidint amb el blog i en un moment en que vaig aturar la meva feina com arquitecte, vaig iniciar un altre projecte, també relacionat amb la il·lustració: una marca de roba de llar infantil -llençols, coixins, il·lustracions per a les paret-. Es deia Macaroom Kids, i es va materialitzar, vam tenir la nostra botiga online. Vaig gaudir molt amb tota la part d’il·lustració, però va ser una mica més difícil ficar-nos dintre del món tèxtil, que no era el nostre. Quan la meva feina a l’HUB va agafar més pes vaig decidir focalitzar-me en l'arquitectura sanitària; va ser un moment de molta exigència professional pel que vaig decidir desvincular-me de la marca que havíem creat. va ser difícil... Faig moltes coses sense un patró d’actuació molt definit o estructurat. Faig projectes o col·laboracions que em resulten inspiradores, des d'una posició còmoda i sense pressió, només per pur plaer.
- No has deixat de pensar però en nous projectes...
Fa temps que tinc al cap un projecte, i explicar-ho pot ser una bona forma de forçar-me a engegar-ho, tot i que encara no puc invertir-hi el temps que necessita per materialitzar-lo, si que està agafant forma al meu cap i a les meves notes i croquis. Vull crear il·lustracions inspirades en l’anatomia i la biomedicina que puguin recolzar la feina dels nostres professionals. Una de les tècniques amb les que dibuixo més a gust és amb bolígraf negre. L’aquarel·la m’agrada molt, però el dibuix realista m'encanta, i la combinació d'aquesta tècnica, molt més impredectible, amb el realisme i precisió del dibuix amb tinta és una suma molt enriquidora. Això implica fer un projecte, treballar propostes, pensar en la imatge, on allotjar-ho al web... Si puc lligar aquest projecte amb l’hospital serà com un estímul extra per a mi, i suposaria també aportar una mica més a la meva feina d’una manera diferent. En definitiva seria vincular els meus dos mons, i enriquir tot el que passa en el nostre hospital.
