El monitoratge amb bioimpedància elèctrica permet desenvolupar millors estratègies terapèutiques per a aquests pacients
El treball, del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Bellvitge i el CAR de Sant Cugat, s’ha presentat al congrés més important del món de l’especialitat
Un estudi del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge i el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès ha demostrat per primera vegada que la bioimpedància elèctrica ajuda els metges a predir l’èxit que tindrà la ventilació no invasiva i a desenvolupar millors estratègies nutricionals i de fisioteràpia per als pacients que reben aquest suport respiratori.
La bioimpedància elèctrica és un sistema que utilitza la capacitat del cos de conduir corrent elèctric per mesurar la composició corporal. El sistema introdueix al cos humà, a través d’uns elèctrodes, un senyal elèctric molt baix i segur. La informació que proporciona la resistència (impedància) dels teixits a aquest senyal, combinada amb uns càlculs, revela l’aigua corporal total, la massa magra (greixos) i la massa lliure de greix (ossos, músculs i òrgans) del cos, i permet també estimar indirectament la despesa metabòlica (consum de calories).
Es tracta d’un recurs molt utilitzat per ajudar a controlar l’aptitud física i la salut dels esportistes d’alt nivell i per seguir els canvis que experimenten arran d’un esforç intens. També ha tingut ja diverses aplicacions en medicina hospitalària –en camps com ara la diàlisi, l’obesitat mòrbida o la nutrició del pacient crític sedat–, però aquesta és la primera vegada que se n’ha analitzat la utilitat en ventilació no invasiva.
La investigació va ser un estudi prospectiu observacional consistent a mesurar inicialment amb bioimpedància elèctrica la composició corporal dels pacients amb ventilació no invasiva durant les vint-i-quatre primeres hores d’estada al Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Bellvitge. Tot seguit, es va analitzar retrospectivament la relació d’aquestes dades amb l’evolució dels pacients i amb el fet de si finalment van necessitar o no passar a rebre ventilació invasiva, i es va comprovar que diverses dades obtingudes per bioimpedància resultaven predictores de quina seria l’evolució dels pacients i de quin tipus de nutrició hauria estat el més idoni.
Els resultats de l’estudi, que es publicaran properament, van ser presentats en ponència a finals de març pel Dr. Xosé Luis Pérez Fernández –especialista en medicina intensiva de l’Hospital de Bellvitge i autor principal de l’estudi– en el marc del 42nd International Symposium on Intensive Care & Emergency Medicine (ISICEM), el simposi més prestigiós del món en medicina intensiva, celebrat a Brussel·les.
A més del Dr. Pérez Fernández, han fet una contribució central a l’estudi la infermera clínica Gemma Via, responsable del mesurament dels paràmetres dels pacients; el Dr. David Domínguez, que hi ha aportat l’àmplia experiència del CAR de Sant Cugat en l’ús de la bioimpedància elèctrica amb esportistes d’elit; el Dr. Juan Carlos López Delgado, encarregat dels aspectes nutricionals del treball, i l'empresa Microcaya SA, que ha donat de forma altruista l’aparell i l’instrumental de bioimpedància per a l’estudi.
Xosé Luis Pérez Fernández explica que la idea d’aquesta investigació va néixer durant l’allau de casos d’insuficiència respiratòria que va afrontar l’hospital durant la primera i segona onades de la pandèmia de covid-19. Segons afirma, “en aquell moment ens van sorgir diversos dubtes: fins quan havíem d’aguantar la ventilació no invasiva abans d’intubar els pacients? Com intubar-los tenint en compte les seves necessitats respiratòries i nutricionals? Quina aportació calòrica i de proteïna calia oferir-los?”. Per aquest motiu, van pensar en noves eines que els poguessin ajudar a prendre millors decisions “i ens vam adonar que la bioimpedància elèctrica podia ser un recurs útil i d’un cost molt assequible”.
Una vegada establerta la relació entre les dades de la bioimpedància i l’evolució dels malalts, la segona fase d’aquesta investigació serà assajar una intervenció nutricional per a aquest tipus de pacient que estigui basada tant en les escales i guies ja existents com en les noves dades aportades per la bioimpedància, per tal de comprovar si aquesta estratègia es tradueix en una millor evolució i una reducció de l’estada a l’UCI dels pacients.
Si això es confirmés, els aparells de bioimpedància es podrien començar a introduir de manera habitual a les unitats de cures intensives com una eina assistencial més. Segons l’autor principal de l’estudi, “el nostre objectiu final és tenir suficients eines per saber quines decisions prendre i en quin moment prendre-les de manera òptima en cada malalt, i també poder personalitzar la rehabilitació motora i respiratòria de cada pacient, per tal d’avançar en el progrés de la medicina personalitzada del pacient crític, fins ara poc desenvolupada”.
La ventilació no invasiva mitjançant mascareta és un mètode de suport respiratori que ha anat guanyant terreny en els darrers anys en l’atenció als pacients amb insuficiència respiratòria aguda de les UCIs, com a alternativa a la ventilació mecànica clàssica (amb intubació). En el seu moment, l'Hospital de Bellvitge va ser pioner a Espanya en la seva introducció com a teràpia domiciliària, i durant la recent pandèmia, l’hospital va fer una forta aposta, sota el lideratge del Servei de Pneumologia, per aplicar-la a tots els casos de covid-19 en què podia estar indicada, amb uns molt bons resultats. Per a l’èxit d’aquesta tècnica, són imprescindibles una bona preparació i una dedicació meticulosa dels professionals sanitaris, així com la col·laboració dels pacients.