-Has tingut la malaltia?
No, segons el test de serologia no he tingut la malaltia.
-Com ha canviat la teva feina amb aquesta crisi?
Canviar, ha canviat molt... perquè habitualment estava a la planta de la Unitat de Ortogeriatria a Hospitalització. Quan van augmentar els llits de crítics també, vam passar de ser 2 fisioterapeutes a ser-ne 16, la gran majoria de la plantilla de fisios de l’HUB vam haver de passar a tractar pacients de crítics tot i que, no ho féssim habitualment.
-Ha canviat la relació amb els companys?
Sí. Ens hem hagut d’integrar en nous equips de treball, amb professionals amb els que habitualment no hi treballàvem; com el metge intensivista o altres professionals amb els que no treballem. En la nostra feina diària el més habitual és treballar amb traumatòlegs, infermeria de planta...
-Has tingut por de contagiar-te o de portar la malaltia a casa?
Sí. Sobretot els primers dies perquè, encara no estava destinada a tractar pacients amb la Covid-19. Al principi no sabíem si el pacient que teníem davant podia ser positiu en la malaltia. Aquest primers dies van ser molt angoixants.
-Què és el pitjor que has viscut aquest dies?
La soledat dels pacients. Veure que els pacients no podíem estar acompanyats per la família... crec que ha estat el més dur que he viscut aquest dies.
Cita una cosa positiva d’aquesta crisi...
Tinc la sort que, en el meu col·lectiu, els fisioterapeutes, aquesta crisi ens ha servit per unir-nos molt, tant els de rehabilitació ambulatòria com els de planta. Hem hagut de fer la mateixa feina la majoria de nosaltres, això ha facilitat que la nostra relació fos diferent i que ens comuniquéssim més. Penso que ha estat una de les coses positives d’aquesta crisi. També ha possibilitat visibilitzar la rellevància de la nostra feina en el pacient hospitalizat.