Els resultats criden a intensificar la vigilància compartida per prevenir repercussions en la salut humana
Científics catalans han publicat un ampli estudi sobre les taxes de resistència en diferents estreptococs d’animals de Catalunya i sobre els gens associats a aquestes resistències. Els resultats obtinguts criden a intensificar la vigilància compartida per prevenir repercussions en la salut humana.
L’estudi, publicat a Microbiology Spectrum, ha estat liderat per microbiòlegs de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona i el CIBER de Enfermedades Respiratorias, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Salut Animal (CReSA-IRTA), el Wildlife Conservation Medicine Research Group (WildCoM) de la UAB i la Université de Lorraine en França, entre d’altres institucions.
L’estudi ha analitzat retrospectivament 307 estreptococs aïllats d’animals salvatges, bestiar de granja i mascotes de Catalunya (senglars, isards, conills, dofins, voltors, porcs domèstics, vaques, ovelles, gossos i gats). Mitjançant tècniques especialitzades, els científics han analitzat en profunditat la resistència de tots ells a diversos tipus d’antibiòtics, en especial als macròlids i a les lincosamides. Els estreptococs son microorganismes que provoquen infeccions diverses en l’ésser humà. La seva creixent resistència als macròlids ha minvat l’ús d’aquesta família d’antibiòtics per tractar aquestes infeccions, cosa que comporta un problema preocupant de salut mundial. De fet, l’OMS reconeix la resistència als macròlids en alguns estreptococs que infecten humans com un problema de salut global.
L’estudi ha determinat entre els estreptococs d’animals de Catalunya unes taxes globals de resistència del 49,2% als macròlids i del 57% a les lincosamides. En la majoria d’aquestes soques resistents, també s’han determinat resistències a altres classes d’antibiòtics.
Els estreptococs d’animals de granja han estat els que han registrat taxes més altes de resistència. Això es deu possiblement a la pràctica al passat –prohibida a Europa des del 2006– de promoure el creixement animal amb antibiòtics, o a tractaments massius en situacions de risc d’epidèmia que poden haver seleccionat llinatges resistents. En canvi, entre els animals salvatges, les taxes de resistència han estat força baixes llevat del cas dels senglars (28,8%), segurament per la seva major exposició a entorns humans i ramaders.
Així mateix, una selecció de 50 soques resistents de l’estudi han estat sotmeses a una seqüenciació del genoma complet (WGS). Mitjançant aquest anàlisi, els investigadors han trobat determinants genètics i moleculars de resistència ja descrits anteriorment en estreptococs dels humans, fet que alerta sobre una potencial transferència de gens de resistència entre estreptococs animals i humans.
Segons els autors, aquestes troballes subratllen la necessitat de reforçar la vigilància de la resistència antibiòtica en el marc de l’estratègia One Health, una visió que defensa que la salut humana, l’animal i la mediambiental estan profundament inter¬connectades i que calen professionals de camps diferents –metges, veterinaris, ecòlegs, experts en salut pública, associacions, governs– per respondre d’una manera més global i efectiva a les amenaces sanitàries.
Referència de l’article
López de Egea G, González-Díaz A, Aragón V, Cabezón O, Guédon G, Berbel D, Cadenas-Jiménez I, Espunyes J, Planellas M, Domínguez MÁ, Leblond-Bourget N, Ardanuy C. 0. Macrolide resistance determinants and their associations in streptococci from selected livestock and wildlife species from Catalonia, Northeast Spain. Microbiol Spectr 0:e02567-25. https://doi.org/10.1128/spectrum.02567-25