La Dra. Núria Vilarrasa, especialista del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital de Bellvitge i investigadora de l’IDIBELL, va fer una nova xerrada del cicle Disculpi, tinc un dubte... a la Biblioteca Bellvitge el passat 30 d’abril en que va abordar les consultes més habituals que plantegen els pacients al voltant de l’obesitat i els nous fàrmacs per tractar-la.
La sessió va despertar molt interès entre el públic, especialment en relació amb els fàrmacs disponibles i els criteris de finançament. La Dra. Vilarrasa ha subratllat que, més enllà de la medicació, el pilar fonamental del tractament continua sent una alimentació saludable seguint la dieta mediterrània i el model del plat saludable- i l’exercici regular, amb seguiment mèdic especialitzat.
Ha iniciat la sessió implicant el públic amb una pregunta clau: “Creieu que l’obesitat és una malaltia?” La resposta, contundent: “Sí”. Segons la Dra. Vilarrasa, l’obesitat continua estant molt estigmatitzada, malgrat que actualment existeix una sòlida evidència científica que en demostra els mecanismes metabòlics subjacents. Quan una persona perd pes, el cos activa mecanismes per recuperar-lo, cosa que demostra la seva complexitat i cronicitat.
En relació amb els tractaments farmacològics, la Dra. Vilarrasa ha destacat que simulen el paper saciant de determinades hormones secretades per l’intestí. Aquests fàrmacs, pensats per a un ús a llarg termini i sempre sota supervisió mèdica, han demostrat millores significatives en diverses àrees de la salut, incloent la reducció del risc cardiovascular i de la mortalitat. No obstant això, actualment no estan finançats pel sistema públic de salut, ja que l’obesitat encara no està del tot reconeguda com a malaltia crònica amb totes les implicacions sanitàries que això comporta.
Durant la sessió s’han repassat els criteris per diagnosticar l’obesitat, com ara l’índex de massa corporal (IMC) que té moltes limitacions, essent millors indicadors el cocient perímetre cintura/altura i s’han compartit dades preocupants: a Espanya, un 22% de la població pateix obesitat, un percentatge que a Catalunya se situa en el 17%, però que podria arribar a Espanya al 37% l’any 2035 si no es prenen mesures.
La Dra. Vilarrasa ha explicat la influència dels gens, factors psicològics i socioeconòmics, determinades medicacions en el desenvolupament d’aquesta malaltia. També ha destacat que el tractament quirúrgic és una eina molt potent però no sempre és definitiu, ja que un 30% dels pacients pot recuperar el pes. Per això és clau mantenir una alimentació saludable, fer activitat física i mantenir la motivació a llarg termini.
Ha recordat que hi ha moltes malalties associades a l'obesitat com la diabetis tipus 2, el colesterol elevat, el fetge gras, apnea de la son, problemes de fertilitat o les malalties cardiovasculars. La pèrdua de pes pot millorar notablement aquestes condicions.