Aquesta nova tècnica quirúrgica, desenvolupada als Estats Units, redueix el temps de la intervenció i el risc de complicacions
La Unitat Funcional de Cirurgia Transgènere de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha portat a terme per primera vegada a Europa una cirurgia de reassignació de sexe mitjançant robot quirúrgic. La intervenció, una vaginoplàstia robòtica amb flap peritoneal, s’ha efectuat a una pacient de 30 anys d’edat.
La intervenció l’han portat a terme conjuntament cirurgians uròlegs i cirurgians plàstics de la Unitat de Transgènere, que coordina la Dra. Anna López Ojeda.
Per formar-se en aquesta tècnica, la Dra. Begoña Etcheverry, del Servei d’Urologia de l’Hospital de Bellvitge, ha realitzat una estada de dos mesos al NYU Langone Hospital de Nova York amb l’equip de l’uròleg Dr. Lee C. Zhao i la cirurgiana plàstica Dra. Rachel Bluebond-Langner, dos dels impulsors i líders mundials d’aquest tipus de tècnica, amb més de 600 intervencions realitzades.
La cirurgia feminitzant que més sovint s’utilitza és la vaginoplàstia d’inversió peniana. La incorporació de la cirurgia robòtica a aquesta tècnica permet la utilització del penjoll (o flap) peritoneal per, d’aquesta manera, assegurar la profunditat i facilitar la creació del canal de la neovagina. L’ús dels controls i els braços robòtics permet moure els instruments amb més precisió, treballar amb una visió de més qualitat, i arribar amb més comoditat a les àrees de més difícil accés de la cavitat pelviana.
Per a les pacients, els avantatges d’aquest nou tipus d’intervenció són un menor risc de prolapse (caiguda) vaginal i de possible lesió al recte durant la cirurgia, i la reducció de la durada de la intervenció, ja que es treballa en dos camps quirúrgics. En un futur, s’espera que aquest tipus de procediment permeti també escurçar l’estada hospitalària i millorar els resultats funcionals de les pacients.
La Dra. Begoña Etcheverry afirma que “els quatre anys d’experiència en aquesta tècnica als Estats Units han demostrat que es tracta d’un procediment molt segur i avantatjós per a les pacients”. Així mateix, afegeix que “un equip multidisciplinari i expert en cirurgia robòtica com el de l’Hospital Universitari de Bellvitge és l’ideal per iniciar un primer programa d’aquest tipus de cirurgia”.
L’Hospital Universitari de Bellvitge compta amb dos quiròfans equipats amb el sistema robòtic Da Vinci, amb els quals realitza unes 500 cirurgies robòtiques anuals. El primer quiròfan robotitzat es va posar en marxa l’any 2009 (renovat el 2016 amb un nou robot d’última generació) i, el segon, l’any 2019.
A més, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha creat juntament amb la Universitat de Barcelona i l’empresa ABEX Excelencia Robótica la Càtedra UB - Hospital Universitari de Bellvitge de Cirurgia Robòtica ABEX, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament de la docència i la recerca en aquest àmbit en cinc especialitats quirúrgiques. Es tracta de la segona càtedra d’aquestes característiques a l’Estat i la primera que té suport empresarial.
El Servei d’Urologia, que dirigeix el Dr. Francesc Vigués, ha liderat la incorporació d’aquesta nova tècnica de cirurgia transgènere i és un dels grups més destacats de l’Estat en nombre i resultats d’intervencions robòtiques urològiques. També ha estat pioner en diversos procediments robòtics a nivell català, estatal i mundial.
La Unitat Funcional de Cirurgia Transgènere de l’Hospital Universitat de Bellvitge es va posar en marxa l’octubre de 2019, després que el Servei Català de la Salut designés l’Hospital Universitari de Bellvitge com un dels tres centres de referència de Catalunya per a l’atenció quirúrgica a les persones trans. Es tracta d’una unitat multidisciplinària amb expertesa reconeguda en el camp de la cirurgia genital complexa, on participen especialistes dels serveis d’Urologia, Cirurgia Plàstica i Reparadora i Ginecologia, entre d’altres. Des de la seva posada en marxa, ha realitzat un total de 39 cirurgies transgènere.
La cirurgia de reassignació de gènere ofereix a les persones trans la possibilitat d’una reassignació genital per tal que es puguin reafirmar en la seva identitat sentida. Es tracta d’una de les possibilitats del procés de tractament del malestar o patiment emocional que pateixen moltes persones trans pel fet que la seva identitat de gènere difereix del sexe assignat en néixer o per les característiques físiques relacionades amb el sexe.