L'Hospital Universitari de Bellvitge i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han identificat una alteració cromosòmica recurrent no descrita prèviament en la telangièctasi hemorràgica hereditària (HHT), també coneguda com a malaltia de Rendu-Osler.
La troballa permet donar resposta a famílies que feia anys que convivien amb la malaltia sense conèixer-ne la causa genètica.
La malaltia de Rendu-Osler és una malaltia minoritària vascular hereditària que pot provocar sagnats nasals diaris, anèmia crònica i malformacions vasculars als pulmons, el fetge o el cervell que poden comportar complicacions potencialment greus.
La investigació, en col·laboració amb professionals del Hospital Clínic de Barcelona, publicada a la revista European Journal of Internal Medicine, ha estat liderada per professionals de la Unitat d’HHT de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la més gran de l’Estat, amb prop de 500 persones ateses.
Per què és important conèixer la causa genètica?
Quan una persona té la malaltia de Rendu-Osler, identificar la causa genètica permet estudiar altres membres de la família que podrien haver-la heretat encara que no presentin símptomes evidents. Això facilita la detecció precoç de possibles complicacions i permet iniciar un seguiment mèdic adequat abans que apareguin problemes de salut.
"Per a moltes famílies, posar nom a la causa genètica de la malaltia significa acabar amb anys d'incertesa. A més, ens permet identificar familiars en risc i actuar abans que apareguin complicacions potencialment greus", explica la Dra. Anna Esteve-Garcia, assessora genètica de l'Hospital Universitari de Bellvitge, investigadora postdoc de l'IDIBELL i primera autora de l'estudi.
En una malaltia hereditària com la HHT, detectar precoçment les persones afectades permet realitzar estudis específics per identificar malformacions vasculars als pulmons, el fetge o el cervell abans que provoquin complicacions greus.
Una pista inesperada: els antecedents d’avortaments de repetició
La majoria de persones amb la HHT tenen una alteració genètica coneguda. Tanmateix, entre un 15% i un 20% continuen sense saber quina alteració genètica és la responsable de la seva malaltia.
Aquest era el cas de les quatre famílies incloses en l'estudi. Tot i complir els criteris clínics internacionals de diagnòstic, les anàlisis genètiques efectuades durant anys no havien permès identificar-ne la causa. Un element va cridar especialment l'atenció de l'equip investigador: totes les famílies compartien antecedents d'avortaments de repetició.
Aquesta observació va portar els professionals a revisar estudis cromosòmics previs i aprofundir en l'anàlisi genètica dels casos. La investigació va acabar identificant una alteració cromosòmica recurrent que afectava els cromosomes 9 i 12 i alterava el funcionament del gen ACVRL1, un dels principals gens relacionats amb la malaltia de Rendu-Osler.
La particularitat d'aquesta alteració és que pot passar desapercebuda amb les estratègies habituals de seqüenciació de l'exoma, una de les eines més utilitzades actualment per diagnosticar malalties hereditàries.
"La troballa posa de manifest la importància d’incorporar noves estratègies d’anàlisi, ja que determinades variants patològiques poden passar desapercebudes amb les tècniques de seqüenciació habituals. A partir d’aquests casos, hem incorporat eines d’anàlisi que faciliten la detecció d’aquesta translocació a partir de dades d’exoma complet, ampliant així el rendiment diagnòstic d’una prova que ja forma part de la pràctica clínica habitual i augmentant la capacitat diagnòstica en malalties minoritàries complexes", destaca la Dra. Ariadna Padró-Miquel, especialista de l'Àrea de Genètica Molecular del Laboratori Clínic de l'Hospital Universitari de Bellvitge i autora sènior de l'estudi.
Bellvitge, referent internacional en la malaltia de Rendu-Osler
Aquesta troballa consolida una línia de recerca que en els darrers mesos ha situat Bellvitge entre els centres internacionals de referència en la malaltia de Rendu-Osler.
A finals de 2025, professionals de la mateixa unitat van participar en l'estudi publicat a The New England Journal of Medicine que va demostrar l'eficàcia del primer tractament desenvolupat específicament per a aquesta malaltia.
“En pocs mesos hem contribuït a dos avenços molt rellevants per a la comunitat internacional de persones amb HHT: la demostració del primer tractament específic de la malaltia i ara la identificació d’un nou mecanisme genètic. Això reflecteix la fortalesa d’un model multidisciplinari que integra assistència, diagnòstic i recerca, així com el paper del programa REMMA de l'IDIBELL per transformar la recerca en beneficis reals per a les persones amb malalties minoritàries”, assenyala el Dr. Antoni Riera-Mestre, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Bellvitge, responsable de la Unitat d’HHT i cap del grup de Malalties Sistèmiques, Vasculars i Envelliment de l’IDIBELL.
“En malalties minoritàries com l’HHT, arribar al diagnòstic correcte no és només una qüestió de coneixement científic. Pot canviar el seguiment mèdic d’una família sencera i permetre detectar persones afectades abans que desenvolupin complicacions”, afegeix el Dr. Riera-Mestre.
Aquesta nova troballa amplia el coneixement sobre les causes genètiques de la malaltia de Rendu-Osler i obre la porta a diagnosticar casos que fins ara no tenien una explicació genètica.
Referència bibliogràfica
Esteve-Garcia A, Madrigal I, Aguilera C, et al. Recurrent t(9;12) translocation disrupting ACVRL1 intron 9 causes hereditary haemorrhagic telangiectasia missed by standard exome sequencing in four unrelated families. European Journal of Internal Medicine. 2026. DOI: 10.1016/j.ejim.2026.106991