La malaltia renal crònica avançada (MRCA) és la fase en què els ronyons han perdut gran part de la seva funció i ja no poden fer correctament la seva feina.
Què fan els ronyons?
- Filtren la sang i eliminen toxines.
- Regulen l’aigua i les sals minerals (com el potassi o el sodi).
- Ajuden a controlar la pressió arterial.
- Participen en la producció de glòbuls vermells i en la salut dels ossos.
Què passa quan la malaltia és avançada?
- S’acumulen residus i líquids al cos.
- Poden aparèixer símptomes com cansament, inflor, falta de gana o dificultat per respirar.
- Cal un seguiment molt proper per part de l’equip de nefrologia.
En aquesta fase:
- És molt important cuidar l’alimentació (control de proteïnes, potassi, sal, líquids, etc.), tal com s’explica al material de prediàlisi.
- Es comença a parlar i a preparar, si cal, un tractament substitutiu renal, com la diàlisi (que pot ser a l’hospital o al domicili).
Els ronyons són dos òrgans situats a l’esquena, sota les últimes costelles. La seva funció principal és filtrar la sang i eliminar l’excés de toxines i líquids per mitjà de l’orina. A més a més, produeixen hormones i vitamines.
Quan els ronyons perden la seva funció de filtratge, calen tractaments que la puguin suplir per tal que la persona pugui continuar vivint. La millor opció de tractament és el Trasplantament Renal.
El Trasplantament de Ronyó ofereix:
- Millor qualitat de vida per al pacient i la seva família
- Independència d’un tractament de diàlisi
- Menys restriccions en l’alimentació
- Menor despesa econòmica
- Menor incidència de complicacions i de mortalitat
La diàlisi domiciliària és una opció de tractament altament recomanable, especialment en aquelles situacions en què el trasplantament renal no es pot dur a terme o s’ha d’ajornar per motius mèdics o personals. En aquest context, es considera la segona millor alternativa terapèutica.
Aquesta tècnica ofereix diversos beneficis: és una opció més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, facilita la conciliació amb la vida familiar i laboral, i contribueix a millorar la qualitat de vida de la persona. A més, s’associa amb una millor supervivència i amb una reducció dels ingressos hospitalaris en comparació amb la diàlisi intermitent realitzada en centre sanitari.