“Quan els timbals comencen a sonar juntament amb l’encesa dels diables és molt emotiu i una descàrrega d’adrenalina”
Els Balls de Diables són avui més vius que mai, potser perquè escenifiquen la lluita eterna entre les forces del bé i del mal. La Lourdes va seguir els passos de la seva filla per entrar al món dels diables i els timbals ara fa sis anys i assegura que està disposada continuar com a timbalera fins que el cos aguanti.
- Comencem pel principi, com t’inicies en el món dels diables i timbals?
De petita vaig viure molt la Festa Major de Sant Andreu Comtal, on havia viscut sempre. Després, amb 27 anys, vaig arribar a Ribes on la Festa Major es viu intensament. La meva filla es va iniciar com a timbalera als 6 anys. Jo l’acompanyava, la veia tocar pels carrers amb la seva colla de diables. M’encantava veure’ls, eren ben petits i molt ben organitzats, fins que ho va deixar amb 14 anys. Vaig decidir demanar informació de com podia apuntar-me. Era l’any 2019 i el 2020 vaig entrar al @collajovederibes Ball de Diables de Ribes Colla Jove quan necessitaven alguns timbalers. Aleshores va venir la pandèmia i no vam poder ni tocar, ni assajar, ni res. Així que la cosa va començar de veritat al 2021, amb mascareta, és clar. Va ser una mica estrany entrar en un grup que té la seva raó de ser en les activitats al carrer i no poder fer res. I encara la meva filla i jo vam coincidir un temps a les Festes Majors del poble vestides de timbaleres, va ser molt entendridor per mi. És curiós, perquè en el nostre cas vam fer el camí invers al que és habitual: ha estat la mare qui ha seguit l’exemple de la filla.
Foto: Joan Nicolau
- Dius que vas entrar quan es van produir baixes entre els timbalers, és difícil incorporar-se a una colla aleshores?
Al principi quan t’apuntes a la nostra colla i et truquen, entres en llista d’espera, després com a substituta de les persones que estan en actiu en el dia a dia de la colla, i quan passa un temps i et toca passes a ser membre titular. Ser timbaler es una mica mes fàcil, per a diable a vegades és més complicat entrar, el tema del foc agrada. En aquests temps es viuen molt els balls populars i crec que és molt important participar-hi i viure’ls, perquè formen part de la nostra cultura catalana.
- I tenies molt clar que volies ser timbalera?
Tenia curiositat. Jo no he estudiat mai música, però m’agrada i és cert que vaig al ritme més fàcilment del que m’esperava. Després de quatre o cinc assajos vaig veure que el timbal feia per mi i no se’m donava gens malament, fins a dia d’ avui.
Foto: Fran Lorenzo
- I com et vas trobar la primera vegada amb el timbal a les mans, era el que esperaves?
El primer assaig em vaig sentir rara amb el timbal posat, estava nerviosa i érem molts companys de la colla junts, però la veritat és que m’ho van posar fàcil i em van ajudar moltíssim a que aprengués i seguis el fil de les cançons, a base de repeticions i fixar-me una mica; les persones encarregades de música són uns experts i porten molts anys tocant, des de ben petits. La primera sortida va ser d’una eufòria excitable, van ser uns moments de nervis però a la vegada de diversió i també de compartir aquesta vivència amb tota la colla.
Foto: Biel Rovira
- Sou molta gent a la colla, o al Ball, millor dit?
Som 80 participants, 40 diables i 40 timbalers aproximadament, i en llista d’espera tenim unes 20 persones apuntades. La Colla Jove està constituïda com a colla adulta des del 2002, tot i que els seus integrants ja sortien junts des de 1992 a la colla Petita i des de 1995 a la Mitjana. Fa pocs mesos ens hem integrat als @ballsdediables, que apleguen una dotzena de colles de tot el territori amb l’objectiu de divulgar i preservar els Balls de Diables.
- I ha anat evolucionant o canviant la composició de les colles o balls?
Si, ara n’hi ha més que mai de totes les edats. I ja no són només un grup d’amics de la mateixa edat que comencen junts i acaben junts. Son colles fixes que mantenen estructura (el nom, el material, el pressupost..) encara que cada any hi hagi gent que ho deixa i gent nova que entra.
- La gran fita de l’any és la Festa Major?
Si, la d’estiu el 29 de juny i Sant Pau el 25 de Gener, quan s’acaba una festa major, tot i el cansament que comporta, ja tinc ganes que arribi la propera, es viu intensament aquests dies, hi ha moltes coses a preparar, els assajos son primordials, hi ha nervis i imprevistos d’última hora perquè tot ha de sortir be, no només les cercaviles en si, també els sopars de colla, esmorzars de vigília, l’organització de barraques o trackasound, xarxes socials... intentem que tot surti a la perfecció.
Foto: Daniel Garcia
- Com es preparen els correfocs?
En general hi ha una estructura consolidada de fa molts anys força gran. Tenim uns deu grups de treball, cadascun d’ells amb el seu coordinador: material de timbalers, material de diables, folklore, musica, marxandatge, activitats, versos, tresoreria, trackasound i patrocinis. Aquest últim el coordinem junt amb dues companyes més i som qui anem per els comerços a buscant algun patrocinador que pugui col•laborar amb la colla, tota ajuda és benvinguda, i nosaltres els hi donem visibilitat a les xarxes, si son restaurants també anem a fer sopars trobades o reunions. Just aquest any és el 30 aniversari del correfoc de Ribes, que sempre és al gener just la setmana abans de Sant Pau.
- I a mesura que s’apropa la data, augmenten els assajos?
Quan queda un mes igualment assagem un parell de cops per setmana, fem votacions en grup de whatsup per veure quins dies ens va millor a tots. Els coordinadors de musica s’encarreguen de preparar els assajos i portar-los a terme. Les cançons es toquen en funció d’on les representem i quan o de quina manera comença l’encesa dels diables o simplement ballant i tocant pels carrers i places.
Foto: Daniel Garcia
- Com es fa viable econòmicament el Ball?
Cada membre de la colla fa una aportació anual. També són importants les barres de les barraques a l’estiu o el trackasound a l’hivern, es proposen concerts on venen grups d’artistes convidats. Tots participem en aquests esdeveniments tant a la barra, a l’entrada o amb els tiquets de consumicions, és sempre un treball conjunt. Les aportacions dels patrocinadors són molt importants.
- Com explicaries el que sents amb el timbal i les baquetes a les mans?
Quan els timbals comencen a sonar junt amb l’encesa de diables és molt emotiu i una descàrrega d’adrenalina. Nosaltres anem darrera els diables tocant i atents al moment en que comencin a cremar, en aquell instant és quan nosaltres iniciem el ‘subidon’ del foc i les baquetes tot cridant i gaudint el moment, que és una posada en escena espectacular de viure. Quan entrem a la plaça els diables canten al son de ‘timbalers’ fent un passadís per a nosaltres, i després a l’inrevés.
Foto: Daniel Garcia
- I aquesta descàrrega com et deixa en acabar el correfoc?
Son uns dies molt intensos. Després de cada cercavila acabo una mica esgotada, però és un esgotament feliç i al mateix temps relaxat. El timbal és lleuger i aquest és un punt positiu i d’agrair. Sempre portem uns motxilla amb una petita farmaciola on hi ha algun material per si algun membre necessita quelcom, Els timbalers patim una mica amb les baquetes perquè a vegades els dits es ressenten o surt alguna butllofa i necessitem si o si esparadraps. A mi m’ha passat sobretot a l’estiu amb la calor, però ara ja estic més acostumada. Aquest darrer Sant Pau no vam poder hem pogut fer el correfoc per les pluges, un disgust per a totes, l’hem ajornat, però, per més endavant. A la cercavila, que sí vam poder fer finalment, vam patir mica d’humitat als peus, que va anar passant amb una bossa entre mitjons, ‘truquillus’ de la tieta, perquè a la Jove tenim la tieta de tots, que també és timbalera. En qualsevol cas, una forma física bona sempre va bé, jo faig pilates per endurir la musculatura i és molt eficaç.
- Com veus el teu futur com a timbalera?
Estic disposada a seguir com a timbalera fins que no pugui més, de fet faré tot el possible per continuar i qui sap si algun dia acabaré formant part de la @collahistòricaderibes que són ‘els que mai han deixat de ser diables’. El seu projecte va néixer per recuperar les centenàries visites del ball de diables per les masies amb antics diables de diferents generacions.
Salut, foc i baquetes!
Si voleu veure i escoltar com sonen els timbalers del Ball de Diables Ribes Colla Jove feu clic en aquest enllaç, avanceu en el vídeo i ja posats, a veure si trobeu la Lourdes...
En aquest altre enllaç també podeu veure un resum més ràpid de l'activitat del Ball a la Festa Major de Sant Pau 2026