Salvador Quintero és infermer de l’EAP Penitenciari (EAPP) Brians 2 i fa més de 30 anys que treballa en l’àmbit penitenciari. L’any 1986 va entrar a treballar a la presó Model fins que el centre va tancar al 2017. Va ser aleshores quan Quintero va arribar a Brians 2.
¿Com és la vostra relació amb els pacients reclosos?
És una relació directa, sense racons, difícil, pausada i, a la vegada, ha de ser improvisadament dinàmica perquè són pacients molt complexos. M’han arribat a explicar històries viscudes difícils de creure de tan dures que són. Tan dures que superen la ficció. Això em porta a pensar en la importància d’invertir més recursos públics en millorar les estructures socials.
Molta gent pensa que no tenen valors. I sí que en tenen, en tenen molts, però són diferents perquè venen determinats per la seves condicions de vida i són diferents als de la resta de la població.
Quina és la dificultat a l’hora tractar-los?
Un dels reptes importants és l’adherència als tractaments ja que són pacients amb molta patologia, sobretot infecciosa. En primer lloc, són poc conscients de la malaltia que pateixen i això, associat al seu perfil amb poca paciència, fa que vulguin abandonar fàcilment els tractaments.
En el cas de la tuberculosi, per exemple, que és un tractament de llarga durada, al poc temps de començar amb els fàrmacs deixen de tenir símptomes i aleshores volen deixar la medicació perquè es troben bé. Per això, el pacient s’ha de prendre la dosis diària davant de la infermera. En diem Tractament Directament Observat, (TDO), un control supervisat important per evitar les resistències medicamentoses.
“Ens hem d’avançar i informar-los dels efectes adversos que poden patir. Si s’ho troben de cop, rebutjaran immediatament el fàrmac.”
I no es generen conflictes?
Bé, abans he dit que és un pacient complex, en un context complex que ells senten com totalment regimental i es troben, evidentment, fora de la seva zona de confort. Tenint en compte això, la consulta pot resultar conflictiva si el pacient es troba descompensat orgànica o psíquicament. És difícil fer-los entendre que han de complir normes i seguir tractaments pautats si volen millorar la seva situació.
Per exemple, ens trobem pacients toxicòmans que volen prendre’s una pastilla i que el malestar desaparegui al moment, i això no sempre és possible. Nosaltres hem de saber redirigir les seves demandes per reconduir la situació.
Com ho feu?
La nostra millor estratègia, o potser l’única, és la professionalitat. Jo tinc una visió holística del pacient que, juntament amb la importància d’escoltar-los, em facilita identificar les seves inquietuds amb més claredat. Escoltar-los és molt important per intentar crear complicitat i reconeixement professional. De fet, la infermeria ha de ser contínuament educadora dels pacients penitenciaris.
En el cas dels efectes d’un fàrmac, per exemple, ens hem d’avançar i informar-los dels efectes adversos que poden patir. Sobretot perquè si s’ho troben de cop, rebutjaran immediatament el fàrmac. Això ens obliga a formar-nos constantment dels nous avenços i dels nous tractaments ja que fem, també, tant atenció comunitària com especialitzada.
“La infermeria de sanitat penitenciària és suficientment important com perquè tingui un reconeixement institucional i, conseqüentment, s’estableixi una formació reglada específica per a treballar a les EAPP.”
Més especialitzada que en altres equips?
La infermeria als centres penitenciaris fa el seguiment de patologies i tractaments que a la xarxa pública de salut es fa hospitalàriament. Com els nostres pacients tenen molt reduïda la possibilitat de solucions alternatives, nosaltres hem de donar resposta a les seves necessitats no cobertes.
Aquest rol professional tan singular de la infermeria de sanitat penitenciària és suficientment important com perquè tingui un reconeixement institucional i, conseqüentment, s’estableixi una formació reglada específica per a treballar a les EAPP.
“L’elastògraf és l’única manera de diagnosticar una fibrosi sense haver de desplaçar-los a l’hospital.”
Una de les característiques entre molts pacients de la presó és l’Hepatitis C. Com és això?
Perquè la principal via de contagi d’aquest virus és la via parenteral i, molts dels nostres pacients són usuaris de drogues per aquesta via (ADVP). També hi ha pacients amb relacions sexuals no saludables o de risc i un altre grup, molt més reduït, són els portadors de tatuatges sense controls sanitaris.
Un fet important és que estar ingressat a la presó millora la seva salut. Tenen un seguiment sanitari molt eficient pel control de les seves malalties però quan surten al carrer, alguns abandonen els tractaments o recauen en les seves addiccions.
A diferència de la resta de EAP, vosaltres disposeu d’un elastògraf, oi?
Sí, efectivament. Això és perquè l’hepatitis és un amalaltia infecciosa que requereix molt control sanitari. L’elastografia de transició (Fibroscan) mesura la rigidesa dels teixit hepàtic sense produir cap dolor, mentre que abans calia fer una biòpsia en un quiròfan, amb l’alt risc de complicacions que comportava pel pacient.
L'aparell permet conèixer l'estat de la malaltia per iniciar el tractament de l’Hepatitis C quan abans millor i, a banda, aquesta eina ens permet explicar als pacients de manera més propera com es troben i la importància de seguir la medicació i de tenir uns hàbits saludables.