Strack compleix un any de la seva posada en marxa i els resultats obtinguts fins ara, amb més de 150 pacients enrolats, mostren que el treball en xarxa entre l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i l’atenció primària i el monitoratge remot són efectius a l’hora de millorar el seguiment d’aquesta malaltia. Segons les dades recollides, hi ha hagut una reducció total tant de la recurrència d’ictus com dels reingressos hospitalaris.
Al marge de resultats, l’ús d’Strack ha suposat un repte per als centres d’atenció primària del SAP Delta, que han hagut d’adaptar les seves agendes per assumir aquests plans de cures personalitzats. L’infermera especialista en Atenció Familiar i Comunitària del CAP Sant Josep, Cristina Cruz, explica la seva experiència amb aquesta nova manera de treballar i com s’ha adaptat el seu equip per ser optimitzar el temps i ser el més efectius possible.
Com va ser l’arribada d’Strack a la vostra rutina diària?
Una de les particularitats de les visites Strack és que són exhaustives i s’allarguen 45 minuts, així que inicialment vam establir fer-les els dies que havíem de cobrir atenció domiciliària. Ens vam trobar amb què ens ocupava molt de temps, així que la direcció de l’EAP Sant Josep va plantejar canvis organitzatius.
Quins canvis s’han aplicat?
Hi ha dues infermeres concretes que s’encarreguen de fer les visites Strack un dia a la setmana, juntament amb les dels pacients d’insuficiència cardíaca que venen derivats de la UMICO i dels pacients postIAM. És a dir, concentren aquestes visites més complexes en un sol dia. Això ens allibera a la resta per fer l’atenció domiciliària de forma correcta i la veritat és que està resultant positiu.
Aleshores, els pacients Strack que estàveu atenent la resta d’infermeres canviaran de referent?
No. Els pacients que ja estan dins del projecte i que han començat el seguiment continuen amb la seva infermera referent. Són els nous casos que han entrat en els últims dos mesos i que entrin a partir d’ara que s’incorporaran amb les dues professionals encarregades de fer el control d’aquestes visites. Igualment, el pacient pot seguir tenint contacte amb la seva infermera de família, la qual coneix el protocol assistencial i pot guiar-lo en els dubtes que li puguin sorgir.
“És positiu tenir establertes totes les visites i tenir un protocol que ens diu el que hem de fer a cada moment per garantir una continuïtat amb el pacient.”
Precisament, aquest seguiment personalitzat és una de les claus per millorar els resultats en salut dels pacients, oi?
Exacte. La intenció és que durant el primer any després d’haver patit l’ictus, els pacients estableixin un vincle amb la seva infermera i que hi hagi una adherència terapèutica: que ells mateixos puguin vigilar-se els símptomes d’alarma, que segueixin la medicació, i facin les visites corresponents.
I això s’està aconseguint?
Sí. Ens trobem que els pacients fan totes les visites, són col·laboradors i es bolquen amb la seva malaltia. I el cert és que fan ús de l’app d’Strack, on, per exemple, han d’introduir diàriament com tenen la tensió, i són partícips del projecte.
Com a infermera, quin benefici us aporta Strack?
Jo crec que és positiu tenir establertes totes les visites i tenir un protocol que ens diu el que hem de fer a cada moment per garantir una continuïtat amb el pacient. De fet, ells se senten més acompanyats i s’involucren més en tot el procediment.
Veieu diferències notòries en el seguiment d’aquest tipus de pacients amb la implantació d’Strack?
Bé, és que anteriorment no teníem un seguiment estructurat amb els malalts d’ictus. Se’ls feia una visita després de l’alta i, posteriorment, se’ls citava a controls rutinaris cada sis mesos. Amb tant de temps de diferència, podíem perdre el seguiment d’algun pacient. Ara, en canvi, es fan un total de sis visites en un any amb diferents professionals -infermeria, medicina i neurologia- i es crea un vincle més gran entre l’usuari i el CAP.