El passat 7 d'octubre de 2022 l'Hospital Universitari de Bellvitge va acollir la jornada Abordatge de la depressió resistent en xarxa a l'Hospitalet i el Prat.
La depressió resistent és aquella que no respon a dos tractaments farmacològics en temps i dosis adequades. El 30% dels pacients amb depressió no assoleix una millora clínica i funcional. Professionals dels dispositius de salut mental de l’Hospitalet de Llobregat i el Prat van poder debatre sobre nous procediments d’abordatge d’aquest trastorn i reflexionar sobre la importància dels factors psicosocials que hi estan relacionats.
A la jornada, organitzada per la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge, es va incidir en la importància de la intervenció precoç en aquests casos i en la identificació de factors de risc que poden predir les complicacions clíniques. Per als experts, un d’aquests factors és el trauma infantil. Diversos estudis han mostrat la relació entre els esdeveniments adversos de la infància i la incidència de la depressió en l’edat adulta. Altres factors de mal pronòstic inclouen problemes socials com l’atur, la pobresa, l’habitatge, els conflictes veïnals, l’estrès... i formen part d'allò que es coneix com a determinants socials de la salut.
Els professionals van incidir en la necessitat de millorar el treball conjunt sobre aquests casos d’especial complexitat entre l’atenció primària i l’especialitzada, que inclou els recursos d’ingrés i rehabilitadors.
La comunitat científica estableix que la millora de les persones amb depressió els ha de permetre la recuperació del funcionalisme ple en totes les àrees de la seva vida i ha d’anar més enllà de la reducció de símptomes.
L’abordatge de la depressió ha de ser multidisciplinari i tenir en compte les variables mèdiques, psiquiàtriques i socials. La perspectiva de salut mental comunitària contempla la participació d’agents i recursos de l’entorn en activitats de promoció de la salut i prevenció de trastorns mentals.
Pel que fa l’atenció primària, la intervenció ve guiada per les directrius establertes en la ruta de la depressió, que és un procediment d’abordatge esglaonat en funció de la gravetat clínica del pacient. En els últims anys, s’han desenvolupat programes psicoeducatius per a la depressió lleu i moderada, així com programes autoaplicats a través d’ordinador per a la depressió lleu. L’avaluació d’aquestes estratègies basades en les TIC i l’acceptació de les persones que les han posat en pràctica són molt positives.
La combinació de tractaments farmacològics i psicoteràpia s’ha mostrat com l’estratègia més efectiva per abordar la depressió. Els centres de salut mental realitzen intervencions psicoterapèutiques en els casos de major complexitat.
A la jornada es van presentar noves modalitats mèdiques com ara l'estimulació magnètica transcranial i medicacions d’acció ràpida que s’apliquen en el context hospitalari.
L’abordatge terapèutic de la depressió resistent al tractament suposa un repte i demana un canvi de perspectiva que passa pel treball conjunt i col·laboratiu entre tots els professionals implicats en la cura dels pacients amb trastorn depressiu.
Kati Ayala
Coordinadora Unitat de salut mental de l’Hospitalet