Nuria Balaguer Cerdà. Dona, catalana i infermera (de la fornada de Santa Madrona). Treballadora, positiva i Lluitadora. Filla (de 2 mares i 1 pare), mare (de 3 diamants), esposa (de 2 bons homes), amiga... i potser alguna cosa més, que quedarà en la imaginació d’alguns, però l’important és la llibertat i la felicitat de cadascú.
Inicio la pràctica professional (1986) en l’àmbit hospitalari. Amb els anys faig el salt a l’AP (1995) a l’organització que avui em fa honor, desitjant que aquest dia desaparegui i tots siguem veritablement iguals.
Després d’uns anys d’atenció directa a la ciutadania, inicio el camí del lideratge; un gran estendard basat en el servei i amb la mirada infermera de “cuidar la resposta de les persones” -en aquest cas, els professionals- perquè puguin créixer i aportar el seu saber als conciutadans. Fent prevaldre els valors de la confiança (que es guanya), l’honradesa, la proximitat i la coherència (que es treballa dia a dia). Una paraula clau: Estimar!!! Sempre amb responsabilitat de país, el meu: Catalunya.
La docència: a pregrau, postgrau i en la formació continuada també ha estat un altre estendard. Coneixement, esperit crític i compromís, tres valors indispensables. He exercit la docència des dels inicis fins a l’actualitat. Arribant a ser fundadora de l’EUIF Blanquerna (URL) ara Facultat de Ciències de la salut i membre del Consell Català de la Formació Continuada del Departament de Salut.
La recerca, ara en punt mort. El projecte de tesi doctoral aprovat, tema: “La direcció per valors”.
I per acabar em demanen un referent professional: Difícil repte ja que l’amalgama és vària, però si vaig a l’essència d’on comença tot, podria anomenar la gran Lise Riopelle (quebequesa), unida a l’experiència de vida que és la que ens va marcant el camí a seguir (que no sempre és de color “rosa”).
Dones, ENDAVANT!! Com diu la meva mare (i que cal recordar en aquests moments tan tristos que estem vivint de la història) “el món l’han pujat les dones cuidant els nens i els avis després de les guerres”.