Parlem amb Joan Fortea, infermer de l’EAP Martorell que un cop jubilat es va reincorporar per donar suport en l’atenció Covid.
Un cop jubilat, què et va portar a tornar a exercir la teva professió?
La situació de pandèmia, el servei a la ciutadania, ajudar les meves companyes en allò que he fet sempre, tenir cura de les persones.
I, inicialment, perquè et vas dedicar a la infermeria?
Ha estat, des de sempre, una vocació.
Com està sent l’exercici de la teva professió en el context Covid?
En les primeres onades de la Covid, la meva activitat no era de contacte directe amb els pacients, feia seguiment telefònic amb persones confinades per contacte o amb Covid. Va ser tota una experiència. Vaig aprendre a valorar com es trobava una persona només escoltant la seva veu. De vegades, amb una sensació de neguit, ja que no la podies tenir al costat.
Les tasques que desenvolupes actualment són similars a les que havies desenvolupat abans de jubilar-te?
Abans de jubilar-me tenia un grup de pacients crònics amb els quals compartia les seves necessitats d'educació sanitària, atenció, seguiment i control de la cronicitat. Ara, la meva activitat està més centrada en la gestió infermera de la demanda aguda (ferides, cures, extraccions per al laboratori, electrocardiogrames...). En resum, els problemes de salut dels qui acudeixen al centre sense cita prèvia. Així que ha canviat una mica des de que em vaig jubilar.
Què creus que t’ha aportat treballar amb persones que s’inicien en l’exercici de la medicina?
És veure reflectit en altres companys i companyes joves les mateixes pors, dubtes, incerteses que jo mateix sentia quan vaig començar (torno a ser jove però amb calma), i tot això m'ensenya que la vida segueix. El meu centre era unitat docent de medicina i infermeria molt abans de que em jubilés, jugo amb avantatge.
Què creus que els has aportat tu?
Intento transmetre experiència, serenor, solidaritat i empatia.
Vols compartir alguna anècdota que t’hagi servit com a aprenentatge?
Un dia, a la consulta, estava amb un senyor que es trobava amoïnat perquè la seva filla i el gendre ho havien passat malament amb la Covid. Li vaig dir que tot aniria bé, que havia de ser positiu, i el bon home va entendre que hauria d'emmalaltir. Després vam riure plegats, però hem d'aprendre que tots els conceptes que nosaltres com a professionals tenim molt clars per a una altra persona poden ser totalment diferents.
Fins quan tens previst treballar?
Si estic bé físicament i psíquicament, fins que em necessitin, però de moment tinc contracte fins a finals d'enguany.
Què faràs quan et “jubilis” per segona vegada?
Intentar una tercera.