La proposta del Pla Funcional d’ITS Costa Ponent d’abordatge global de les ITS, amb la incorporació de les noves figures de gestió de contactes i gestió de casos en estreta i directa col·laboració amb altres serveis, ha estat clau per incidir en la cadena de contagis i enfortir la seguretat i el contínuum assistencial dels usuaris implicats.
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) eren, fins a l'arribada de la Covid-19, el primer problema de salut pública de Catalunya. Han estat sempre en primer pla de les malalties infeccioses pel fet que no s'hagi pogut incidir de forma directa i efectiva en el trencament de la cadena de contagis.
Els motius? Mèdics, legals i culturals. Però la prevalença de la salut pública sobre la intimitat no contravé la confidencialitat de les persones implicades.
El Pla Funcional d'ITS de Costa Ponent elaborat per professionals de l’ASSiR, d'hospitals (internistes, infectòlegs i microbiòlegs) i del Servei de Vigilància Epidemiològica de la Metropolitana Sud, publicat pel Departament de Salut el 2018, feia aflorar dues mancances històriques que probablement siguin part causal del fet de no trencar la transmissió de les ITS:
1.- Absència de rastreig dels contactes, donat que l’enquesta epidemiològica només demana el nombre de contactes dels casos índex però no dona instrucció de com realitzar un cens i una localització de contactes, per poder oferir-los el dret a la informació del seu possible risc i l’oportunitat de ser cribrats.
2.- La gestió dels casos per assegurar el contínuum assistencial i el compliment del procediment epidemiològic (enquesta epidemiològica més cens de contactes) i el pla terapèutic (comprovació del cribratge, diagnòstic, tractament i curació).
Aquest nou model d’abordatge de les ITS a Costa Ponent, que integra en estreta col·laboració els equips d’atenció primària (MFiC, ASSiR i CUAP), unitats especialitzades dels hospitals de referència i el Servei de Vigilància Epidemiològica de la Gerència Metropolitana Sud, posa de manifest:
• La imprescindible tasca de gestió de contactes, que fa una cerca activa dels contactes d’ITS, així com la tasca de la gestió de casos, amb referents, per donar suport als clínics en el compliment del procediment epidemiològic i l'aclariment de dubtes sobre dispositius territorials, procediments i seguiment dels casos índex per assegurar el contínuum assistencial des del diagnòstic, el tractament, la curació i el cribratge dels seus contactes i, finalment, el registre de la casuística de tot el territori.
• La descoberta de les dificultats que comporta el rastreig que incideix en l'esfera íntima de persones que no saben que estan en risc de patir una ITS.
• L’aprenentatge sobre la importància de la col·laboració dels contactes per tal que acceptin el cribratge, el tractament i el seguiment.
• La demostració que la resposta dels contactes abordats, si es realitza amb temps i en la forma adequada (aproximació professional, neutra, no judicatòria ni alarmista i amb vocació d’informar i ajudar), és sorprenentment positiva, col·laboradora i agraïda, en oferir-los la possibilitat i el dret de ser cribrats, en contra del que històricament es creia.
A partir de l’experiència s’han aportat dues propostes de millora:
• Formació interna dels professionals sobre la seva imprescindible proactivitat enfront de les ITS.
• Creació d'una consulta oberta d’ITS on oferir una atenció oportunista per atendre els contactes que rebutgen ser cribrats pel seu equip AP, ASSiR, CUAP o unitats especialitzades hospitalàries per raons d’anonimat i confidencialitat/intimitat. Aquest nou espai d’atenció ha permès:
- Rescatar contactes que es perdien, gairebé el 50%, per horaris, confidencialitat, etc.
- Descarregar als equips de medicina familiar i comunitària de l'increment de pressió que suposava el cribratge de centenars de contactes.
- Oferir accessibilitat per dur a terme una activitat oportunista com és el cribratge d'individus "sans".
L'estudi el signen la Laura Gonzalez, gestora de contactes de Costa Ponent, la Rosa Olmos, gestora de casos del Baix Llobregat Centre, l'Angels Pallàs i Maribel Pons, llevadora i ginecòloga del CAP 8 de Març, Irene Barrabeig Fabregat, resposable del Servei de Vigilància Epidemiològica de la Metropolitana Sud i Manuel Lopez Vega, ginecòleg i consultor clínic del SAP Baix LLobregat Centre.
