L’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) lideren un treball de recerca que utilitza per primera vegada aquests sistemes d’IA inspirats en el cervell humà per definir perfils i factors de risc entre persones d’entre 50 i 85 anys
Centres d’atenció primària i de salut mental geriàtrica poden millorar la detecció precoç de persones grans en situació de risc per trastorns associats al joc a partir dels marcadors i perfils psicològics definits en el projecte
L’any 2025, un 25% de les 269 noves consultes que va rebre la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge va correspondre a persones de més de 50 anys. Tot i que aquest percentatge s’ha mantingut estable en els darrers 20 anys, els professionals consideren que es pot parlar d’una problemàtica infradiagnosticada, donat que moltes de les persones en aquesta franja d’edat només recorren a l’ajuda especialitzada de centres com Bellvitge quan es troben en situacions força extremes.
Diferents estudis previs constaten que els trastorns de joc són un problema greu per a la salut mental de les persones grans, donat que en la seva progressió es combinen canvis psicològics, cognitius, socials i d’altres malalties relacionades amb l’edat que augmenten la seva vulnerabilitat davant conductes problemàtiques relacionades amb el joc.
En aquest context d’elevada complexitat és fonamental comptar amb eines eficaces per detectar de forma precoç conductes de risc i és en aquest punt on les xarxes neuronals apareixen com especialment adequades per processar múltiples variables i establir relacions no directes que podrien passar desapercebudes amb enfocaments estadístics tradicionals. Les xarxes neuronals són sistemes d’Intel·ligència Artificial que utilitzen nodes interconnectats i organitzats en capes per processar dades, aprendre directament d’elles i reconèixer patrons complexos. Les dades es van obtenir d’un total de 745 persones que han estat tractades a la Unitat de Joc Patològic de l’HUB des de l’any 2014 i d’un grup de control de 136 persones sense cap problemàtica relacionada amb el joc.
En aquest cas, dels resultats de l’estudi se’n deriva un patró de risc multifactorial en que es solapen característiques psicològiques individuals amb processos de desenvolupament relacionats amb l’envelliment. D’aquesta forma, tenen un paper rellevant el malestar i la vulnerabilitat afectiva, la impulsivitat i la cerca de novetat; les dificultats per regular les emocions i les creences distorsionades sobre el joc (com ara la il·lusió de control o les interpretacions esbiaixades dels resultats).
La utilització de les xarxes neuronals ha permès desenvolupar un model capaç de distingir amb precisió les persones amb un trastorn de joc i identificar una sèrie de perfils psicològics diferenciats, i, d’altra banda, preveure la gravetat del trastorn entre les persones afectades. Tal i com explica la Dra. Susana Jiménez Murcia, cap del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge i investigadora principal de l’IDIBELL, i una de les autores de l’estudi, juntament amb la professora Roser Granero, catedràtica d’Estadística i Metodologia de la UAB, l’enfocament integrador i basat en dades de la recerca “s’ajusta a l’origen multifactorial dels trastorns de joc en la gent gran i pot millorar la identificació de perfil d’alt risc, fonamental per a la presa de decisions clíniques més personalitzades i eficaces”.
En aquest sentit, l’estudi subratlla que la incorporació de protocols de cribratge en entorns de salut geriàtrica i d’atenció primària podrien beneficiar-se de la incorporació de l’avaluació d’un possible perfil caracteritzat per elevats nivells d’impulsivitat, cerca de novetat i dèficits de regulació emocional, factors que marquen una diferència més clara entre les persones amb un trastorn de joc i les que no el pateixen.
“El treball posa de relleu la necessitat d’enfocaments terapèutics integrals, que vagin més enllà del control conductual del joc problemàtic i incloguin intervencions dirigides a la regulació emocional, la psicopatologia comòrbida, les creences errònies sobre el joc i els estratègies per fer front a l’estrès”, conclou la Dra. Jiménez Murcia. L’estudi també ha comptat amb la col·laboració de Jeffrey Derevensky, del Centre Internacional per al Trastorns de Joc i Conductes d’Alt Risc en Joves de la McGill University de Montreal (Canadà), i de Sally Gainsbury, de l’Escola de Psicologia, Cervell i Ment de la Universitat de Sidney (Austràlia).
Article de referència
Mapping risk in later life: a neural network approach to gambling disorder. Roser Granero; Fernando Fernández Aranda; Isabel Baenas; Lucero Munguía; Anahí Gaspar Pérez; Mónica Gómez Peña; Jeffrey Derevensky; Sally Gainsbury; Rebeca Rodríguez García i Susana Jiménez Murcia. https://www.frontiersin.org/journals/psychiatry/articles/10.3389/fpsyt.2026.1936618/full